Babeffita
 Babeffita | |
|---|---|
| Fórmula química | BaBePO₄F |
| Epònim | beril·li, bari, fluor i fòsfor  |
| Localitat tipus | Aunik F-Be deposit, Vitim Plateau, Buriatia Republic (Buryatia), Transbaikalia (Zabaykalye), Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.01 |
| Dana | 41.5.3.1 |
| Heys | 22.1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal, ditetragonal dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | Grans anhédrics equilàters defins 1,5 mm, poden estar en agregats |
| Color | Blanc |
| Tenacitat | Molt trencadís |
| Duresa | 3,5 - 4 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri, greixós |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Densitat | 4,31 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,629 nε = 1,632 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-003 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Bbf |
| Referències | [1] |
La babeffita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1966 a mines de la república de Buriàtia, a les muntanyes de Transbaikal (Rússia), sent nomenada així en al·lusió a la seva composició química, contenint bari, beril·li, fluor i fòsfor.[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Sinònims poc usats són: babefphita, babepfita i la seva clau IMA1966-003.
Característiques químiques
[modifica]És un fosfat anhidre de bari i beril·li amb anions addicionals fluorur.[3][4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la herderita pertany a «08.BA - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida petita i mitjana» juntament els següents minerals: väyrynenita, bergslagita, herderita i hidroxilherderita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en directament en dipòsits al·luvials sobre minerals de metalls rars, associat a intrusions alcalines.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: zircó, ilmenorrutil, fenacita, scheelita, bertrandita, albita, microclina o quars.
Referències
[modifica]- ↑ «Babefphite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Nazarova, A.S. «Babefphite, a barium beryllium fluoride-phosphate» (en rus). Doklady Akademii Nauk SSSR, 167, 1966, pàg. 895-897.
- ↑ Shashkin, D.N. «Crystal structure of babefphite BaBePO₄F=Ba(Be,P)₂O₄F» (en rus). Doklady Akademii Nauk SSSR, 176, 1967, pàg. 1392-1395.
- ↑ Simonov, M.A. «Use of modern X-ray equipment to solve fine problems of structural mineralogy by the example of the crystal structure of babefphite BaBe(PO₄)F» (en anglès). Soviet Physics - Crystallography, 25, 1980, pàg. 28-31.
- Babeffita, mindat.org.
- Babeffita, webmineral.com.
- Manual de babeffita, Mineral Data Publishing.