Bach Digital
 | |
| URL | https://www.bach-digital.de/ |
|---|---|
| Tipus | base de dades musical i base de dades en línia  |
| Comerç ? | No |
| Llicència | CC BY-NC 4.0 |
| Propietari | Bach-Archiv SBB SLUB SUB Hamburg Universidad de Leipzig |
| Creador | Göttinger Bach-Katalog (catálogo Bach de Gotinga) |
Bach Digital, desenvolupada per l'arxiu Bach-Archiv de Leipzig, és una base de dades en línia que dona accés a informació sobre totes les composicions de Johann Sebastian Bach i dels membres de la seva família.
Els estudis sobre manuscrits i versions de composicions es ressenyen en pàgines separades, amb referències a fonts i edicions acadèmiques. El portal de la base de dades està en línia des de 2010.[1]
Història
[modifica]L'any 2000, dos anys després que Uwe Wolf suggerís la possibilitat de donar suport a la publicació de la Neue Bach-Ausgabe (NBE) amb mitjans digitals, es va iniciar el projecte anomenat Bach Digital. Va començar com una iniciativa de la Internationale Bachakademie Stuttgart, però sense la participació directa del llavors editor de la NBE, l'Institut Johann Sebastian Bach de Gotinga. Quatre anys després, el projecte continuava sent poc convincent, per la qual cosa tècnicament es va retardar i va quedar en no res, i fins i tot la seva adreça web www.bachdigital.org va ser posada en venda.[2]
Els primers passos cap a un nou projecte amb el mateix nom es van fer aquell mateix any. L'objectiu d'aconseguir que les imatges d'autògrafs i manuscrits originals estiguessin disponibles a Internet va tenir continuïtat amb el projecte anterior, però un nou objectiu era el d'escanejar el material en alta resolució, utilitzant l'aplicació Zoomify.
El projecte va cooperar amb l'Institut Bach de Gotinga. Com a l'institut va deixar de funcionar el 2006, va sorgir la idea de fusionar l'institut i el projecte. Amb l'aportació de l'institut Göttingen, el lloc web ara no sols mostraria facsímils digitals d'alta resolució, sinó que també oferiria descripcions detallades de manuscrits i composicions extretes del catàleg Der Göttinger Bach-Katalog / Die Quellen der Bach-Werke (El catàleg Göttingen / Les fonts de les obres de Bach), desenvolupat a Gotinga des de 2001. El finançament del projecte per la Deutsche Forschungsgemeinschaft (Societat Alemanya de Recerca) va ser concedit el 2007.[2]
Amb Uwe Wolf com a cap, el desenvolupament del lloc web va començar el 2008, i la base de dades es va posar en línia el 2010.[3][4][1] Es van posar a disposició del públic en format digital al voltant del 40% dels 697 manuscrits de les obres de Bach arxivats a les biblioteques de Berlín, Dresden, Leipzig i Krakau. Això representa aproximadament el 90% de les seves obres.[5]
El lloc no sols proporciona accessibilitat als documents distribuïts, sinó que també ajuda a la seva preservació. Diverses biblioteques internacionals van posar a disposició altres documents, incloses biblioteques d'Europa i els EUA Obres d'un període que van des del 1700 a 1850, entre manuscrits, còpies i impressions primerenques, van ser recopilades i presentades en format digitalitzat d'alta resolució. Nou material s'ha anat afegint com, per exemple, documents amb marca d'aigua i altres realitzats per diversos copistes.
Socis
[modifica]El Bach Digital és un projecte col·laboratiu de l'Arxiu Bach de Leipzig (conjuntament amb el Centre d'Informàtica de la Universitat de Leipzig), la Biblioteca Estatal de Berlín (SBB), la Biblioteca de l'Estat de Saxònia a Dresden (SLUB) i la Biblioteca Estatal i Universitària d'Hamburg (SUB Hamburg).[4] A més del patrocini de la Deutsche Forschungsgemeinschaft, el qual ha atorgat un fons per a l'accés a documents dipositats a l'estranger des de 2013.[1] Es van incorporar coneixements tècnics gràcies a la col·laboració amb IBM.[6]
Bach Digital forma part de les plataformes Deutsche Digitale Bibliothek i Europeana. En l'àmbit internacional, la informació prové de la Biblioteca Britànica de Londres, la Biblioteca del Congrés a Washington, la Biblioteca de la Universitat Harvard a Boston i les biblioteques de música de la Universitat Yale i la Juilliard School. Entre les biblioteques que també van contribuir cal destacar la Biblioteca de la Universitat de Frankfurt, la Bachhaus Eisenach, la Universitätsbibliothek Johann Christian Senckenberg, la Württembergische Landesbibliothek, el Germanisches Nationalmuseum, el Heimatmuseum Saalfeld, la Herzogin Anna Amalia Bibliothek i el Stiftelsen Musikkulturens Fraemjande d'Estocolm.[1]
Funcionament
[modifica]El lloc web va ser dissenyat per a servir als acadèmics de Bach, els artistes intèrprets o executants de les seves obres, especialment en interpretació historicista, i les persones interessades.[4] Tota la informació recopilada i tractada científicament, està disponible gratuïtament, no sols de les obres de Johann Sebastian Bach, sinó també les d'altres membres de la seva família:
- Carl Philipp Emanuel Bach (1714–1788);
- Wilhelm Friedemann Bach (1710–1784);
- Johann Christoph Friedrich Bach (1732–1795);
- Johann Christian Bach (1735–1782)
Així com les obres trobades en l'Arxiu Altbachisches.[7]
Bach Digital té com a objectiu fer que la recerca de l'obra de Bach sigui de fàcil accés, i per aconseguir-ho utilitza una implementació de la plataforma MyCoRe.
El seu contingut està llicenciat sota la categoria Creative Commons amb Atribució-No comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) .
Pàgines de treball
[modifica]El lloc web alberga pàgines separades per a les composicions. Els URL estàtics per a aquestes pàgines comencen amb http://www.bachdigital.de/receive/bachdigitalwork_work_ i acaben amb un número de vuit dígits (els primers quatre són zeros inicials per a treballs en la versió de 1998 del catàleg BWV). Cadascun d'aquests números identifica una obra. Per exemple:
- No. 00000001 → http://www.bachdigital.de/receive/bachdigitalwork_work_00000001 = BWV 1
- No. 00000632 → http://www.bachdigital.de/receive/bachdigitalwork_work_00000632 = BWV 552
- No. 00001524 → http://www.bachdigital.de/receive/bachdigitalwork_work_00001524 = BWV Anh. 213
A més de les addicions i correccions posteriors, aquests números segueixen la classificació dels números del catàleg BWV, però amb versions alternatives de la mateixa composició inserides immediatament després del número BWV de la composició a la qual pertanyen, per exemple:
- BWV 80 = Treball digital de Bach (BDW) No. 0099
- BWV 80a = BDW 0100
- BWV 80b = BDW 0101
- BWV 81 = BDW 0102
Un exemple d'una addició / correcció posterior:
- BWV Anh. 71 → renumerat a BWV 1128 → nou número de Bach Digital Work més enllà del de BWV Anh. 213: BDW 1725
Fonts primàries
[modifica]Les fonts primàries descrites en pàgines web separades (moltes amb un facsímil de la font original) també tenen un número únic, que va precedit per http://www.bachdigital.de/receive/bachdigitalsource_source_ que proporciona l'URL estàtica per a aquesta pàgina. Per exemple,
- No. 00002542 → https://www.bachdigital.de/receive/bachdigitalsource_source_00002542 = DB Mus.ms. Bach St 345
Recepció
[modifica]Quan el lloc web Bach Digital estava en les últimes etapes de desenvolupament, Johannes Kepper, de la Universitat de Paderborn, va pensar que no sols satisfaria els visitants en general que senten veneració per Bach, sinó que també tenia un paper per als acadèmics, per exemple, aquells que inicien noves edicions crítiques de la seva música. Segons Kepper, Bach Digital no ha de veure's com una edició publicada del treball del compositor, sinó més aviat com una col·lecció de fonts comentades, ja que en si mateixa no és una edició crítica de la música de Bach. Ell veu un altre possible ús del lloc web, perquè permet als lectors interessats, verificar la qualitat de les edicions publicades de la música de Bach, i avaluar les opcions editorials comparant aquestes edicions amb els manuscrits originals, que es mostren en alta resolució en el lloc web.[2]
El musicòleg japonès especialista en Bach, Jo Tomita, escrivia en 2016, que bases de dades com Bach Digital han reemplaçat en gran manera l'erudició impresa, com els volums de Comentaris Crítics de la NBE, com a punt de partida per als acadèmics de Bach.[9]
Una anàlisi de l'ús de la base de dades en 2016 va observar un total de 101.598 visites, principalment de països europeus, els EUA i el Japó, però també de països com la Xina, el Brasil, Mèxic, Vietnam i Unió dels Emirats Àrabs.[4] El mes de desembre, es van comptar 32.537 vistes, 896 d'aquestes per a l'autògraf de l'Oratori de Nadal de Bach, el manuscrit que ha generat un interès més gran.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bach-Handschriften in höchster Bildqualität im Netz» (en alemán), 09-06-2010. [Consulta: 29 diciembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kepper, Johannes. «Musikedition im Zeichen neuer Medien: historische Entwicklung und gegenwärtige Perspektiven musikalischer Gesamtausgaben» (en alemán) p. 143–144, 2011. [Consulta: 29 diciembre 2019].
- ↑ «Uwe Wolf» (en alemán). [Consulta: 29 diciembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Weihnachtsoratorium beliebteste Bach-Handschrift im internet» (en alemán), 12 enero 2017. [Consulta: 29 diciembre 2019].
- ↑ «Pressemitteilungen/Neuigkeiten» (en alemán), 08-06-2010. Arxivat de l'original el 16 de octubre de 2019. [Consulta: 29 diciembre 2019].
- ↑ Bruhn, Manfred. «Unternehmens- und Marketingkommunikation: Handbuch für ein integriertes Kommunikationsmanagement» (en alemán) p. 801. Vahlen, 14-10-2014. [Consulta: 29 diciembre 2019].
- ↑ University of Leipzig. «Bach digital» (en alemán). [Consulta: 18 novembre 2017].
- ↑ Digitized image of D-B Mus.ms. Bach P 32 found at Bach Digital Source page 850
- ↑ Taylor & Francis, pp. 49–51 ISBN 9781315452807. «The Routledge Research Companion to Johann Sebastian Bach», 2016. [Consulta: 25 novembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Uwe Wolf: Bach-Autographen en línia. Kooperationsprojekt Bach-Digital angelaufen - URZ liefert Kompetenz und Rechenpower . En: Universität Leipzig, Journal, 4/2008, juliol de 2008, p. 24)
- Martina Rebmann: Bach Digital in der Staatsbibliothek zu Berlín . En: Bibliotheksmagazin. Mitteilungen aus donin Staatsbibliotheken a Berlín i Munic . 3/2010, pàg. 8-11.
- www.bach-digital.de, entrevista a Christoph Wolff . En alemany, setembre de 2010.
- Martina Rebmann: Johann Sebastians Bachs Autografen und dónes DFG-Projekt "Bach Digital" . En: Ulrich Hohoff i Christiane Schmiedeknecht (eds.), 98. Deutscher Bibliothekartag a Erfurt 2009, Ein neuer Blick auf Bibliotheken, Hildesheim 2010, pàg. 246-253.
- Uwe Wolf: Autographe für alle: www.bach-digital.de . En: Bach Magazin, Heft 10, Edició Bach-Archiv Leipzig, Herbst / Winter 2010/2011, pàg. 8–9.