Vés al contingut

Ein feste Burg ist unser Gott, BWV 80

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEin feste Burg ist unser Gott, BWV 80
Títol originalEin feste Burg ist unser Gott (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deSalomon Franck Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enEin' feste Burg ist unser Gott(Martí Luter) Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 80 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f49ebe41-22bf-4c4a-8fcb-1849f29f294d IMSLP: Ein_feste_Burg_ist_unser_Gott,_BWV_80_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002403942 Modifica el valor a Wikidata

Ein feste Burg ist unser Gott, BWV 80 (El nostre Déu és un sòlid castell),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la Festa de la Reforma estrenada a Leipzig, el 31 d'octubre d'un any comprès entre 1724 i 1731.

Origen i context

[modifica]

El llibret en la seva major part, números 2, 3, 4, 6 i 7, és de Salomo Franck – secretari major i poeta oficial de la cort de Weimar – i per als números 1, 2, 5 i 8, empra les quatre primeres estrofes de l'himne Ein feste Burg ist unser Gott de Luter (1528/1529). Aquesta cantata està basada en una d'anterior escrita a Weimar l'any 1715, la BWV 80a, de la que se n'ha perdut la música, destinada al tercer diumenge de quaresma conegut també com a diumenge Oculi. Atès que a Leipzig durant la quaresma no estava permès l'anomenada música figuraliter, Bach l'aprofità per a una altra ocasió, en aquest cas la festa de la Reforma. La data de composició no està clara i ha estat objecte de moltes opinions i controvèrsies, amb propostes que van des de 1724 a 1740. Per a aquesta festivitat es conserva la cantata anterior en el catàleg de Wolfgang Schmieder, la BWV 79 amb la que té moltes analogies formals – divisió en dues parts separades per un coral – i la magnitud del cor inicial. En algunes ocasions la BWV 76 s'interpretà aquest dia.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbals, dos oboès d'amor, dos oboe da caccia, corda i baix continu, amb orgue. Consta de vuit números.

  1. Cor: Ein feste burg ist unser Gott (El nostre Déu és un sòlid castell)
  2. Ària (baix) i coral (soprano): Alles, was von Gott geboren (Tot el qui ha nascut de Déu)
  3. Recitatiu (baix): Erwäge doch, Kind Gottes, die so große Liebe (Considera, doncs, fill de Déu)
  4. Ària (soprano): Komm in mein Herzenshaus (Vine a la llar del meu cor)
  5. Coral: Und wenn die Welt voll Teufel wär (Mal s'omplís el món de dimonis)
  6. Recitatiu (tenor): So stehe dann bei Christi blutgefärbten Fahne (Apa doncs, Corre darrere la bandera de Crist tenyida de sang)
  7. Ària (duet de contralt i tenor): Wie selig sind doch die, die Gott im Munde tragen (Benaurats els qui estan suspesos dels llavis de Déu)
  8. Coral: Das Wort sie sollen lassen stahn (Potser deixaran de banda la seva Paraula)

El cor inicial és d'una gran magnificència, que gira al voltant del coral indicat de Luter, que n'és també l'autor de la música. Format per cinc seccions cadascuna com una fuga que en conjunt formen un motet polifònic. En l'ària del número 2, el baix acompanyat per un ritornello de la corda a l'uníson canta el text i el soprano amb l'oboè hi superposa el coral de Luter. El recitatiu número 3 de baix, és un exemple típic de les cantates de Weimar, on es combinen passatges estrictament recitatius amb altres de cantats. L'ària de soprano següent, només té l'acompanyament del continu, precedeix l'extraordinari coral, número 5, que com en tota l'obra els fragments lligats al text de Luter són en re menor. És un cor a l'uníson, amb els sopranos i contralts cantant en l'octava dels tenors i baixos. El recitatiu de tenor, número 6, s'assembla a l'anterior per la mescla de recitatiu secco i airoso. El número 7, un duet de contralt i tenor, és de fet un doble duo sobre el baix continu, l'oboè da caccia i el violí per un costat i les dues veus per l'altre. El coral final amb la versió a cappella de la melodia de Luter, tanca la cantata. Té una durada aproximada de mitja hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]