Vés al contingut

Jesus schläft, was soll ich hoffen? BWV 81

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalJesus schläft, was soll ich hoffen? BWV 81
Títol originalJesus schläft, was soll ich hoffen? (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 81 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 gener 1724 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 17e3f27a-e049-46ce-8124-708f296c753f IMSLP: Jesus_schläft,_was_soll_ich_hoffen?,_BWV_81_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356241 Modifica el valor a Wikidata
Representació de La tempesta calmada, realitzada per Rembrandt.

Jesus schläft, was soll ich hoffen?, BWV 81 (Jesús dorm, jo què faré?),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge després de Reis estrenada a Leipzig, el 30 de gener de 1724.

Origen i context

[modifica]

El llibret d'autor desconegut introdueix un versicle de l'evangeli (Mateu 8,26) en el quart número i la segona estrofa de Jesu, meine Freude (BWV 227) en el coral final. El text està clarament relacionat amb l'evangeli del dia que narra la travessia del llac de Genesaret; quan Jesús i els deixebles estaven creuant el llac, de sobte s'aixecà una tempesta, com que Jesús dormia els deixebles, plens de por, el despertaren i li demanaren ajut, Ell els respongué “Per què sou tan covards, gent de poca fe?" Tota la cantata és un diàleg entre el creient – representat pel contralt i el tenor – i Jesús – cantant com és habitual pel baix– amb poca participació del cor, que només intervé en el coral final donant veu al conjunt de fidels. Per a aquesta festivitat del dia de Reis es conserva, a més, la BWV 14

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor (només al número final); dues flautes de bec, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de set números, centrats al voltant de l'airoso de baix

  1. Ària (contralt): Jesus schläft, was soll ich hoffen? ((Jesús dorm, jo què faré?)
  2. Recitatiu (tenor): Herr! Warum trittest du so ferne? (Senyor! Com és que pares tant lluny?)
  3. Ària (tenor): Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les ones escumoses de les torrenteres de Belial)
  4. Airoso (baix): Ihr Kleingläubigen, warum seid ihr so furchtsam? (Perquè temeu, homes de poca fe?)
  5. Ària (baix): Schweig, aufgetürmtes Meer! (Asserenat mar turbulent!)
  6. Recitatiu (contralt): Wohl mir, mein Jesus spricht ein Wort (Que bé! el meu Jesús ha parlat)
  7. Coral: Unter deinen Schirmen (A redossa de ta valença)

L'ària de contralt amb què comença l'obra, té una aparença inicial de cançó de bressol que a poc a poc agafa un caràcter més angoixós i interrogatiu, és essencialment descriptiva i narra el son de Jesús, representat per l'orquestra amb els violins i les violes en un registre més baix i les flautes, a una octava més alta, a l'uníson, que genera una atmosfera de repòs, que s'accentua sobre el mot schläft (dorm). El recitatiu de tenor, número 2, angoixant, dona pas a l'ària, també de tenor, que relata la tempesta, posant un èmfasi especial en stelm (planti cara) i trüsbal (fueteja). En el número central, el baix (Jesús) acompanyat del continu canta el conegut “per què temeu homes de poca fe”, i a l'ària següent, Jesús – amb tota l'orquestra, el continu i l'oboè– ordena que els elements meteorològics es calmin: “Asserenat mar turbulent!, tempesta i vent amolleu!”. El recitatiu de contralt i el coral final que canta la melodia Jesu, meine Freude de Johann Crüger, fan una recapitulació general d'ordre moral. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]