Bahianita
Bahianita | |
---|---|
Bahianita del riu Pico das Almas (Bahia, Brasil) | |
Fórmula química | Al₅Sb₃O14(OH)₂ |
Epònim | Estat de Bahia |
Localitat tipus | riu Pico das Almas, Paramirim das Crioulas, Érico Cardoso, Bahia, Brasil |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DC.05 |
Dana | 44.3.7.1 |
Heys | 7.13.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,406Å; b = 11,541Å; c = 4,41Å; β = 90,94° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | bronze, color crema, marró ataronjat, marró; cristalls incolors, bronze, lila clar |
Macles | pseudohexagonals de contacte múltiple, com les del crisoberil |
Exfoliació | perfecta en {100} |
Fractura | irregular, desigual |
Duresa (Mohs) | 9 |
Lluïssor | adamantina |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 4,78 a 5,46 g/cm³ (mesurada); 5,26 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,810 nβ = 1,870 nγ = 1,920 |
Birefringència | δ = 0,110 |
Pleocroisme | feble |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1974-027 |
Any d'aprovació | 1978 |
Símbol | Bhi |
Referències | [1] |
La bahianita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de l'estat de Bahia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La bahianita és un òxid de fórmula química Al₅Sb₃O14(OH)₂. És l'únic mineral conegut purament antimonat d'alumini. Es troba estructuralment relacionada amb la simpsonita. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com a còdols en forma de fesol desgastats per l'aigua, de fins a 10 centímetres, amb estructura policristal·lina o radial fibrosa; també en forma de cristalls. La seva duresa a l'escala de Mohs és 9. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bahianita pertany a «04.D - Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana i plans que comparteixen els costats dels octàedres» juntament amb la simpsonita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en sots com còdols desgastat als rierols i com a concentrats residuals per sobre de roca volcànica erosionada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, cianita, diàspor, or, eskolaïta, quars, estaurolita i viridina. Va ser descoberta l'any 1978 al riu Pico das Almas, a Paramirim das Crioulas, Érico Cardoso (Bahia, Brasil).