Vés al contingut

Baronia d'Entença

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Baró d'Entença)
Per a altres significats, vegeu «Baronia que fou d'en Guillem d'Entença».
Infotaula de títol nobiliariBaronia d'Entença
Tipusbaronia i senyoria Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
SeuEntença Modifica el valor a Wikidata
Coordenades42° 04′ 05″ N, 0° 33′ 13″ E / 42.06811°N,0.553679°E / 42.06811; 0.553679

La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).[1]

Terres tarragonines

[modifica]

Les possessions dels Entença a les terres tarragonines eren conegudes amb el nom de Baronia d'Entença. Cal esmentar Falset, Móra, Tivissa, Altafalla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou. Moltes d'aquestes possessions eren herència dels Castellvell. El 1321, després de la mort de Guillem d'Entença i de Montcada (sisè baró d'Entença) la baronia passà a la senyoria reial i les possessions foren annexades al comtat de Prades, del qual formaren part. El Comtat de Prades fou lliurat a l'infant Ramon Berenguer, fill de Jaume el Just, el qual l'intercanvià el 1342 amb el seu germà l'infant Pere. Des d'aleshores la baronia d'Entença seguí les vicissituds d'aquest comtat. La seva capital era Falset.[cal citació]

Cinca, Ribagorça i Sobrarb

[modifica]

La Baronia d'Entença a la zona d'Alcolea de Cinca fou una jurisdicció senyorial formada per l'agrupació de pobles de la baronia d'Alcolea, que havia pertangut a la casa d'Entença.[cal citació] Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327), l'aportà al seu marit, l'infant Alfons (després Alfons IV d'Aragó «el Benigne»), juntament amb la baronia d'Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d'Urgell, i als seus successors.[2]

A part d'Alcolea de Cinca, els pobles que formaven part de la baronia d'Alcolea eren: Castellflorit, Lo Grau, Alerre, Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana a la dreta del riu Cinca, i Graus, Setcastella, Artasona, Clamosa i Pui de Cinca a l'esquerra del Cinca, entre altres llocs de la Ribagorça i el Sobrarb.[cal citació]

Fora d'aquestes zones hi havia: Abiego, Alerre, Lascellas-Ponzano, Manzanera i Ràfels a Aragó, i Cuatrocasados, Lagruesa, Xestalgar i Xiva a València.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. «Dades dels Països Catalans». Arxivat de l'original el 2010-05-30. [Consulta: 17 juny 2010].
  2. «Gran Enciclopèdia Catalana: baronia d'Entença».

Enllaços externs

[modifica]