Bassià d'Efes

Bassià fou bisbe d'Efes (444-448). Vivia a Efes i per la seva compassió i caritats es va fer estimar del poble. El bisbe d'Efes, Memnó, va promoure el seu trasllat al bisbat d'Evaza, com a bisbe però Bassià va rebut-jar la consagració a la que fou obligat per la força un temps després pel bisbe Basili, successor de Memnó.^[1]

A la mort de Basili (444), Bassià, amb l'entusiasme popular, el va succeir i el nomenament fou confirmat per Teodosi II, i, a contracor per Procle, patriarca de Constantinoble. Durant quatre anys va governar la seu, però a la Pasqua del 448 fou empresonat pels seus rivals i es va sol·licitar a l'emperador la seva destitució que va remetre el cas als caps religiosos: el Papa Lleó I, i els patriarques o arquebisbes de Constantinoble, Alexandria i Antioquia; tots quatre van declarar que l'elecció de Basili era invalida i fou nomenat bisbe Esteve. El concili de Calcedònia el 29 d'octubre del 451 va considerar la reclamació de Basili, i va declarar la seu vacant. Esteve i Bassià foren retirats amb una pensió amb rang de bisbes.^[2]

Referències

↑ Herbermann, Charles. «Bassianus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Robert Appleton Company, 1913.
↑ Jacques-Paul Migne (redacció) & Adolphe-Charles Peltier, Dictionnaire universel et complet des conciles Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine., Encyclopédie théologique, Paris, Editorial J.-P. Migne, 1847, pàgines volum I, columnes 394-428 (en català: Diccionari universal i complet dels concilis)

[1] Herbermann, Charles. «Bassianus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Robert Appleton Company, 1913.

[2] Jacques-Paul Migne (redacció) & Adolphe-Charles Peltier, Dictionnaire universel et complet des conciles Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine., Encyclopédie théologique, Paris, Editorial J.-P. Migne, 1847, pàgines volum I, columnes 394-428 (en català: Diccionari universal i complet dels concilis)

[1]

[2]