Bastnäsita-(Nd)
Bastnäsita-(Nd) | |
---|---|
Fórmula química | Nd(CO₃)F |
Epònim | bastnäsita i neodimi |
Localitat tipus | pegmatita d'Stetind, Tysfjord, Nordland, Noruega |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BD.20a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BD.20a |
Dana | 16a.1.1.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 7,0792(13) Å; c = 9,721(2) Å; |
Grup puntual | 6 m2 - ditrigonal dipiramidal |
Grup espacial | space group P-62c (en) |
Color | rosa porpra pàl·lid a incolora |
Exfoliació | pobre en {1010} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
Lluïssor | vítria, grassa, nacrada |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 5,23 g/cm³ (calculada) |
Impureses comunes | La, Ce, Pr, Sm, Gd |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2011-062 |
Símbol | Bsn-Nd |
Referències | [1] |
La bastnäsita-(Nd) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la bastnäsita. Rep el seu nom de les mines de Bastnäs (Suècia), més el sufix "-(Nd)" per la dominància del neodimi en la seva composició.
Característiques
[modifica]La bastnäsita-(Nd) és un carbonat de fórmula química Nd(CO₃)F. És l'anàleg amb fluor de l'hidroxilbastnäsita-(Nd). Va ser publicada sense aprovació l'any 1992 a partir d'unes mostres de la mina Clara (Selva Negra, Alemanya), fins que va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011.[2] Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bastnäsita-(Nd) pertany a «05.BD: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce), zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La), cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd), arisita-(Ce), arisita-(La), bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), parisita-(Nd), röntgenita-(Ce), sinquisita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce) i huanghoïta-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pegmatita de Stetind, a Tysfjord (Nordland, Noruega), on es troba als voltants dels cristalls de bastnäsita-(Ce), que es troben en les cavitats de la fluorita ítrica, on sol trobar-se associada a altres minerals com: vyuntspakhkita-(Y), stetindita, kozoïta-(Nd), fluorita, calcioancilita-(Nd) i bastnäsita-(Ce). També ha estat descrita a la mina Clara (Selva Negra, Alemanya) i a Rejkovo (Regió de Banská Bystrica, Eslovàquia).
Referències
[modifica]- ↑ «Bastnäsite-(Nd)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ Miyawaki, R., Yokoyama, K. and Husdal, T. «Bastnäsite-(Nd), IMA 2011-062». Mineralogical Magazine, 75, 12-2011, pàg. 2887-2893.