Vés al contingut

Sinquisita-(Ce)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSinquisita-(Ce)

Cristalls de sinquisita-(Ce) de la pedrera Poudrette (Canadà)
Fórmula químicaCaCe(CO₃)₂F
DescobridorGustaf Flink Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspegmatita de Narsaarsuk, altiplà de Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.BD.20c Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.5.BD.20c Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/B.04 Modifica el valor a Wikidata
Heys12.1.13
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,329(2) Å; b = 7,11Å; c = 18,741(2) Å; β = 102,68(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgris, gris-groc, taronja-groc, marró, beix, verd clar, blanc
Maclesen {0001}
Fracturadesagregable, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssorsubadamantina, vítria, grassa
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat3,9 g/cm³ (mesurada); 3,88 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,674 nε = 1,770
Birefringènciaδ = 0,096
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1982-030
SímbolSyn-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sinquisita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la sinquisita. Va rebre el seu nom per Gustav Flink del grec σύγχΰσις synchys, confusió, en al·lusió al fet que en un principi va ser confosa amb la parisita. El sufix "-(Ce)" va ser afegit per l'Associació Mineralògica Internacional a causa del predomini de cesi en la composició.

Característiques

[modifica]

La sinquisita-(Ce) és un carbonat de fórmula química CaCe(CO₃)₂F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. És l'anàleg amb ceri de la sinquisita-(Y) i la sinquisita-(Nd), l'anàleg amb calci de la huanghoïta-(Ce) i l'anàleg amb fluor dominant de la hidroxilsinquisita-(Ce). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sinquisita-(Ce) pertany a «05.BD: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce), zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La), cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd), arisita-(Ce), arisita-(La), bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), parisita-(Nd), röntgenita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, bastnäsita-(Nd), horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce) i huanghoïta-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Es tracta d'un mineral accessori hidrotermal poc comú que es troba en granits i sienita alcalina. Sol trobar-se associada a altres minerals com: astrofil·lita, catapleiïta, neptunita, epididimita, elpidita, cordilita, fluorita, rodocrosita, polilitionita, aegirina, microclina, albita, ewaldita, belovita-(Ce), nenadkevichita, ancilita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), mckelveyita-(Y), burbankita, calcita, barita o ortoclasa.[2] Va ser descoberta a la pegmatita de Narsaarsuk, a l'altiplà de Narsaarsuk, a Igaliku (Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). Se n'ha trobat en més dos-cents jaciments arreu del món. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat sinquisita-(Ce) a Llavorsí (Pallars Sobirà, Lleida),[3] i a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[4]

Referències

[modifica]
  1. «Synchysite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2016].
  2. «Synchysite-(Ce)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 maig 2016].
  3. Calvo, M. «Minerales y Minas de España. Carbonatos y Nitratos Boratos» (en castellà). Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas [Madrid], V, 2012, pàg. 711.
  4. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].