Vyuntspakhkita-(Y)
 Vyuntspakhkita-(Y) | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | (Y,Yb)₄Al2,5-1,5(Si,Al)1,5-2,5(SiO₄)₄O(OH)₇ |
| Epònim | Mount Vyuntspakhk (en)  |
| Localitat tipus | mont Ploskaya, massís Keivi occidental, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.40 |
| Dana | 61.1.18.1 |
| Heys | 16.13.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
| Lluïssor | adamantina |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,680 nβ = 1,692 nγ = 1,720 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-040 |
| Símbol | Vyu-Y |
| Referències | [1][2] |
La vyuntspakhkita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la muntanya més alta a la regió de la localitat tipus, el mont Vyuntspakhk.
Característiques
[modifica]La vyuntspakhkita-(Y) és un silicat de fórmula química (Y,Yb)₄Al2,5-1,5(Si,Al)1,5-2,5(SiO₄)₄O(OH)₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics esvelts, de fins a 0,7 mil·límetres, com a microinclusions en itriofluorita, una varietat de fluorita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vyuntspakhkita-(Y) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Ploskaya, al massís Keivi occidental, a la Península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita a Finnbo, Falun (Dalarna, Suècia), i tant a la pedrera Øvre Lapplægeret com a la pegmatita Stetind, a Tysfjord (Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorita, gadolinita, xenotima i bastnäsita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Vyuntspakhkite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ «Vyuntspakhkite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 agost 2016].