Vés al contingut

Batalla d'Alep (2012–2016)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Alep
معركة حلب
Guerra Civil siriana

Sentit de les agulles del rellotge, des de dalt a l'esquerra: Un tanc destruït a Alep, la plaça Saadallah al-Jabiri, edificis després de bombardeigs aeris, residents d'Alep esperen en una cua per a menjar, i un militant de l'Exèrcit Sirià Lliure caminant entre runes a Alep

Baix: Situació a Alep el 20 d'agost de 2016, quan els rebels i el Govern sirià s'assetjaren mútuament

Llegenda
     En control de l'Exèrcit Àrab Sirià

     En control de l'oposició (inclòs Jabhat al-Nusra)      En control de les Forces Democràtiques Sirianes-YPG      En control d'Estat Islàmic      En control conjunt de l'Exèrcit Àrab Sirià i les Forces Democràtiques Sirianes-

     En disputa o situació no aclarida
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data19 de juliol de 2012 – 22 de desembre de 2016 [1]
Coordenades36° 13′ N, 37° 10′ E / 36.22°N,37.17°E / 36.22; 37.17
LlocAlep Modifica el valor a Wikidata
EstatSíria Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria decisiva de l'Exèrcit Sirià i el Govern d'Assad[2][3]
  • Ciutat dividida entre juliol de 2012 i novembre de 2016, entre una part en control de l'Exèrcit Sirià en l'oest i la part rebel en l'est, amb dos districtes al nord en control de les YPG kurdes.[4]
  • La ciutat antiga d'Alep, Patrimoni Cultural de la Humanitat, queda greument malmesa durant els combats.[5]
  • En desembre de 2016, les forces pro-governamentals prenen el control de tota la part que estava controlada pels rebels a l'est.[2][6]
  • Els rebels continuen en control d'un districte, i part d'altres dos als afores de la ciutat.[2][7] Les YPG continuen en control del districte de Sheikh Maqsoud.[8][9]

Síria Govern sirià
Iran (des de 2013)
Rússia (des de setembre de 2015)
Milícies aliades:
Liwa al-Quds[10] (des de 2013)
Hezbollah[11] (des de 2013)
Milícies xiïtes d'Iraq[12] (des de 2013)
Liwa Fatemiyoun[10]
Liwa Zainebiyoun[12]
Brigades Ba'ath[10][13]
Partit Social Nacionalista Sirià[10] (from 2013)

Resistència siriana[14]
Bàndols
Fatah Halab (2015–2016)[43]

Jaysh Halab (desembre de 2016)
Exèrcit de la Conquesta (des de mitjans de 2016)
Ansar al-Sharia (2015–2016)[44]
Síria Exèrcit Lliure Sirià

Suport:
Saudi Arabia Aràbia Saudí [45][46]
Qatar Qatar [45][47]
Turquia[47][48]
França[49]
Estats Units[45][50]
 YPG [51]

YPJ

Exèrcit dels Revolucionaris
Comandants
Ali Abdullah Ayyoub[15]
(Cap de l'Estat Major)
Suheil al-Hasan
(Cap de les operacions militars a Alep)[16]
Qasem Soleimani
(General de IRGC)[17]
Viktor Bondarev
(Comandant en cap de la Força Aèria de Rússia)
Maher al-Assad
(4a Divisió)
Mohammed Akkad
(Governador d'Alep)[18]
Morts en combat:
Abbas Samii†
(Comandant de la Guàrdia Republicana)[19][20]
Jabbar Drisawi†
(General de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica)
Zaino Berri (executat)
(líder de la tribu al-Berri)[21]
Hossein Hamadani† (General de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica)
Mohammad Rafi† (Coronel de Liwa al-Quds)[22]
 Abdul Jabbar al-Oqaidi
(Comandant en cap de l'ELS a Alep, 2013)[23]

Taufik Shiabuddin
(Exèrcit de Mujahideen)[24][25]

Morts en combats †
Abdul Qader Saleh†[26]
(Comandant en cap de la Brigada al-Tawhid)[27]
Yusef al-Jader†
(Brigada al-Tawhid)[28]
Yussef Al-Abbas†[29]
(Brigada al-Tawhid)
Khaled Hayani†
(16a Divisió)[30]
Abu Khalid al-Suri†
(Front Islàmic)[31]
Abdulrahman al-Salameh† (Front Al-Nusra)[32]
Nasif Ismail†
(Harakat Nour al-Din al-Zenki)[33]
 Zoran Birhat[34]
(Comandant d'alt rang de les YPJ)
Sharvan Efrin[34]
(Comandant de les YPG)
[35]
Nujin Derik[36]
(Comandant de les YPJ)
Sewsen Bîrhat (Comandant de les YPJ)
Forces
20,000 soldats de l'Exèrcit Sirià Àrab (2012)[37]
1,500 milicians de les Força de Defensa Nacional[38]
2,000–4,000 militants libanesos de Hezbollah[39]
4,000 milicians iraquians de Hezbollah[17] 		15,000 soldats (2012)[40]
  • 2,500 milicians del Front al-Nusra[40]

6,000–8,000 milicians (2016)[41]

  • 1,000 milicians d'al-Nusra[42]
Desconegut
Infotaula de conflicte militarGuerra Civil siriana
Part de la Primavera Àrab i l'Hivern Àrab, el desbordament de la guerra civil iraquiana, la guerra contra l'Estat Islàmic, la guerra global contra el terrorisme, el conflicte turco-kurd i les guerres de proxy entre l'Iran i Israel i entre l'Iran i l'Aràbia Saudita

Situació militar a desembre de 2024:

Govern de transició sirià[52]      Hay'at Tahrir aix-Xam (HTS)      Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (SDF)      Govern interí sirià (ENS) i ocupació turca      Exèrcit Lliure de Síria i ocupació dels Estats Units      Sala d'Operacions del Sud altres combatents      Lleialistes baasistes i ocupació russa[53]      Ocupació israeliana      de facto terra de ningú

     Estat Islàmic
(llista completa de combatents, mapa detallat)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data15 de març de 2011 (2011-03-15)[54][55][56][57][58][59][60][61] – actualitat
(13 anys, 272 dies)
Coordenades36° 13′ N, 37° 10′ E / 36.22°N,37.17°E / 36.22; 37.17
LlocAlep Modifica el valor a Wikidata
EstatSíria Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de l'oposició siriana
Bàndols
Veure llista completa
Baixes

Morts totals
580.000[62]–617.910+[63]

Morts de civils
219.223–306.887+[64][65][66][67]

Persones desplaçades


La batalla d'Alep —معركة حلب en àrab— va ser un conflicte militar entre l'oposició siriana (Exèrcit Sirià Lliure, Front del Llevant i l'Exèrcit de la Conquesta, amb el suport d'Al-Qaeda a Síria) contra l'Exèrcit Àrab de Síria amb el suport de Hezbollah, Iran i Rússia i també contra les Unitats de Protecció Popular (kurds), a Alep, la ciutat més gran de Síria.[69] La batalla va començar el 19 de juliol de 2012 com a part de la Guerra civil siriana[70] L'escala i la importància de la batalla van dirigir combatents per anomenar-lo la «mare de les batalles» o «Stalingrad de Síria».[71] La batalla va estar marcada per l'ús massiu d'artilleria i d'atacs aeris per part de les forces governamentals matant milers de persones i causant una gran devastació.[72][73][74] L'organització amb seu a Londres Observatori Sirià per als Drets Humans va denunciar l'Exèrcit Lliure Sirià pel seu indiscriminat bombardeig dels districtes en poder del govern amb cilindres de gas omplerts amb explosius i altres peces d'artilleria, els quals van provocar milers de víctimes.[75] La comissió de Drets Humans de les Naciones Unides va advertir sobre l'ús de civils com a escuts humans per part de les forces insurgents.[76] La batalla ha causat una catastròfica destrucció a la Ciutat Vella d'Alep i a la Ciutadella d'Alep, un lloc declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.[77]

La batalla principal va acabar al desembre de 2016 quan les forces islamistes no van poder mantenir més línies defensives i es van veure obligades a acceptar la seva capitulació, acollint-se al pla del govern de traslladar-los a la província d'Idlib, el principal feu dels rebels.[78] Tot i això, als afores de la ciutat encara van quedar alguns districtes en mans insurgents i no va ser fins al febrer de 2020 que es va declarar tota la ciutat sota control governamental després d'una ofensiva general al sud de la ciutat.

Inici

[modifica]

Alep és la ciutat més gran de Síria amb una població de 2,5 milions de persones. Un Patrimoni mundial de la humanitat, que ha estat descrit per la revista Time com la capital comercial Siriana.[79]

Previ a l'esclat de les hostilitats a Alep el juliol del 2012, hi va haver protestes a escala nacional contra el govern dirigit pel President Bashar al-Assad, des del 15 març del 2011 com a part de la Primavera àrab. Els habitants de les dues ciutats més grans de Síria, Damasc i Alep, eren inicialment en gran part alienes. Així com les protestes d'oposició, el govern va organitzar mítings en suport del govern actual.[80][81] Alep s'havia mantingut sense protestes els setze mesos del llarg conflicte fins al 22 de juliol, quan els rebels que lluitaven en les ciutats veïnes van convergir i penetrar a Alep.[82]

Combatents

[modifica]
Insurgent de l'Exèrcit Sirià Lliure caminant entre la runa d'un carrer d'Alep.

Al principi de la Batalla d'Alep, els rebels asseguraven tenir entre 6.000 i 7.000 combatents en 18 batallons.[83][84][85] El grup de rebels més gran era la brigada al-Tawhid; el més prominent era l'Exèrcit sirià Lliure, el qual era en gran part compost soldats desertors de l'exèrcit. La majoria dels rebels van arribar dels voltants d'Alep (del camp) i de les ciutats que inclouen Al-Bab, Marea, Azaz, Tel Rifaat i Manbij.[86] Un resident d'Alep segons els informes va acusar els rebels d'utilitzar cases de civils com a refugis.[87] El 19 de novembre de 2012, els soldats rebels—particularment la brigada al-Tawhid i el front al-Nusra —inicialment van rebutjar la nova formació Coalició Nacional siriana.[88] L'endemà els rebels van retirar el seu rebuig.[89]

Al desembre, els soldats rebels estaven generalment saquejant per obtenir subministraments; van canviar les seves lleialtats a grups que tenien més per compartir. Aquesta nova aproximació va portar a l'assassinat de com a mínim un comandant rebel que perseguia una disputa; els soldats que retrocedien amb el seu botí causaven la pèrdua de la posició a la línia del front i el fracàs d'un atac als veïns Kurds. Els botins els va costar als soldats rebels perdre molt suport popular.[90]

Els extremistes islàmics i lluitadors estrangers, molts dels quals eren experimentats i van venir de l'actual insurgència de la veïna Iraq, es van unir a la batalla.[91] Els jihadistes segons es diu van venir creuant el món musulmà.[92] Jacques Bérès, un cirurgià francès que va tractar soldats ferits va informar d'un nombre significatiu de soldats estrangers, la majoria dels quals tenien objectius islàmics i no tenien interessos directes en Bashar al-Assad. Va incloure libis, txetxens i francesos.. Bérès va contrastar la situació a Alep amb aquella a Idlib i Homs, on les forces estrangeres no van ser comunes.[93] Algunes brigades d'ESL (exèrcit sirià lliure) van cooperar amb soldats mujahidins.[91]

Tanc completament destruït.

El govern va retindre el suport a Alep. Un comandant rebel va dir "al voltant del 70% de la ciutat d'Alep és amb el règim". Durant el curs de la batalla, Assad va perdre el suport de la classe rica d'Alep.[94] Les notícies de la CBS van informar que 48 homes de negocis d'elit que eren els principals financers pel govern van canviar de costats.[95] Per primer cop, l'Exèrcit sirià va lluitar en guerres urbanes. Van dividir les seves forces en grups de 40 soldats. Aquests van ser armats majoritàriament amb rifles automàtics i anti-coets per a tanc. Artilleria, tancs i helicòpters eren només utilitzats de suport. L'agost del 2012, l'exèrcit va desplegar les seves unitats d'elit.[96] Finalment, després que els rebels executessin Shabiha i Zeino al-Berri, el dirigent tribal de la tribu al-Berri, la tribu es va unir a la lluita contra els rebels.[97] Els Cristians van donar suport l'Exèrcit i van formar les milícies alineades amb el govern que va sorgir de la captura dels seus caps per part de l'Exèrcit sirià.[98][99] Els cristians armenis també donaren suport a l'Exèrcit sirià. Els armenis d'Alep digueren que Turquia ajudava al ESL per atacar els armenis i als cristians i àrabs. El armenis va tenir una milícia amb uns 150 soldats.[100]

Al principi de la batalla, els kurds d'Alep van formar grups armats, el més notable fou la brigada kurda Salahaddin, la qual va treballar amb l'oposició. El Kurd Partit d'Unió Democràtica (PUD) va tenir pobres relacions amb ambdós bàndols. Els comitès de Protecció Popular del PUD van quedar fora de les àrees àrabs i van insistir que el EXL estigués fora de l'àrea Kurda. Ells no lluitaren inicialment amb l'exèrcit Sirià llevat fossin atacats, però més tard s'uniren en l'oposició contra les forces pro-Assad.[101] Les àrees Kurdes d'Alep van mantenir-se sota el control del PUD.[102] Quatre-cents turcs van unir-se a la batalla sota el Sultan Abdulhamid Han.[103] A mesura que la batalla es desenvolupava els enfrontaments entre rebels islamistes i forces kurdes augmentava. A causa d'això les Unitats de Protecció Popular es va aliar amb les forces lleials que els permetien tenir vies de comunicació i abastament amb la zona kurda d'Afrin. En els estadis finals del conflicte ambdós forces van lluitar conjuntament en diversos fronts i van establir zones de control mixtes.[104]

Curs de la batalla

[modifica]

2012: Inici de l'atac rebel i captura de l'est d'Alep

[modifica]
Situació aproximada a la ciutat el novembre de 2012.

Els tirotejos entre els rebels i les forces de seguretat van esclatar fora dins i al voltant de Salaheddine, un districte al sud-oest de la ciutat, la nit de 19 juliol 2012.[105] Després una setmana de guerra, la revista The Guardian va escriure, "Els Estats Units diu que tem que el règim d'Assad estigui "alineant" per cometre una massacre en Alep, però ha repetit la seva reticència per intervenir en el conflicte".[106]

A finals de juliol i principis d'agost del 2012, el ESL va continuar la seva ofensiva a Alep, a ambdós costats que pateixen un nivell alt de baixes. Els comandants rebels van dir que el seu objectiu principal era conquerir el centre de la ciutat.[107] Els rebels van agafar un punt de control estratègic a Anadan, una ciutat al nord 'Alep, guanyant una ruta directa entre la ciutat i la frontera Turca—una important base de subministrament rebel.[108] També van capturar Al-Bab, al nord-est de la ciutat, amb una base de l'exèrcit.[109] Més tard, els rebels van atacar la base aèria a Minakh, 30 km (19 mi) al nord-oest d'Alep, amb les armes i els tancs capturats al punt de control d'Anadan.[110] Forces de l'oposició van continuar obtenint territoris a la ciutat, controlant la major part de l'est i del sud-est d'Alep, incloent Salaheddine i parts de Hamdaniyeh.[111] Van continuar atacant centres de seguretat i estacions de policia en enfrontaments que van esclatar a prop de la seu d'intel·ligència de la Força aèria d'Alep al nord-oest, al districte de Zahraa.[112] Els rebels van atacar diverses estacions de policia i correus en els districtes centrals i del sud de Bab al-Nerab, Al-Miersa i Salhain, agafant una quantitat significativa d'armes i munició.[111]

2013: Avanços i contra-avanços

[modifica]
Mapa de l'ofensiva governamental durant la tardor de 2013.

Al desembre del 2012, el front Al-Nusra unilateralment va declarar una zona d'exclusió aèria i va amenaçar de disparar qualsevol avió comercial, al·legant que el govern els usava per transportar tropes lleials i subministraments militars.[113] Després de múltiples atacs a l'Aeroport Internacional d'Alep, tots els vols van ser suspesos l'1 de gener de 2013.[114] El mes següent, els rebels van capturar Umayyad Mesquita; durant la batalla, el museu de la mesquitava va ser atrapada enmig del foc i el seu sostre va caure.[115]

El 9 de juny, l'Exèrcit sirià va anunciar l'inici de "l'Operació Tempesta del Nord", un intent de recapturar el territori interior i al voltant de la ciutat.[116] Entre el 7 i 14 juny, les tropes de l'exèrcit, militars governamentals i soldats de Hezbollah van llançar l'operació. Durant un període d'una setmana, les forces del govern van avançar dins de la ciutat i del camp, forçant als rebels a retrocedir. Tanmateix, el 14 de juny—segons un activista d'oposició—la situació va començar invertir-se després que els rebels capturèssin una columna de reforç blindada d'Alep que encapçalava dos ciutats Shiites del nord-oest de la ciutat.[117]

El 8 de novembre, l'Exèrcit sirià va llançar una ofensiva sobre la base rebel 80. L'exèrcit, segons els residents, va llançar "la barrera de foc més pesada en més d'un any".[118] Al Jazeera va escriure que una victòria de govern tallaria la ruta dels rebels entre la ciutat i al-Bab.[119] Dos dies més tard, Reuters va informar que els rebels van reagrupar-se per lluitar contra l'exèrcit.[120] Quinze rebels van ser matats i l'exèrcit va recapturar la base.[121] El mes següent, l'exèrcit va assetjar la ciutat dins Operació Estrella Canopus.[122] L'helicòpter de l'exèrcit va atacar amb bomba de canó, matant més de mil persones, segons l'Exèrcit sirià Lliure Abu Firas Al-Halabi.[123]

2014: El govern uneix i estabilitza més territoris

[modifica]

Les forces governamentals, havent aixecat el setge sobre Alep l'octubre del 2013, va continuar la seva ofensiva el 2014, culminant amb la captura de Sheikh Najjar, un districte industrial al nord d'Alep i aixecant el setge de la Presó central d'Alep, que va continuar a mans dels soldats de la guarnició governamental que van resistir les forces rebels des de 2012 fins al 22 de maig del 2014.[124] Una proposta d'alto el foc va ser presentada per l'enviat de nacions unides al novembre, sota la proposta de l'exèrcit sirià-arab podria permetre als rebels d'abandonar Alep sense violència i podria ajudar-los en el transport. A canvi els militars es rendirien i baixarien les seves armes. El president Assad segons es diu va reportar estar d'acord en considerar d'acceptar el pla d'alto el foc, mitjançant confirmacions no oficials.[125] El ESL va refusar el pla; el comandant militar del ESL Zaher al-Saket va dir que havien "après a no confiar en el règim de Bashar al-Assad perquè són astuts i només volen comprar temps".[126]

2015: Guerra de desgast

[modifica]
Mapa dels principals moviments durant el 2015 al voltant d'Alep.

A principis de gener, els rebels van recapturar l'àrea del Majbal (sawmills) i van capturar l'entrada sud de pedres coneguda com al-Missat, forçant les tropes governamentals a retirar-se al nord.[127][128] Els rebels també van apoderar-se de l'àrea de Manasher al-Brej. Van intentar avançar i agafar control del turó al-Brej, amb el qual podrien aconseguir el control militar de la carretera que uneix Alep amb la Presó Central d'Alep i les àrees d'Al-Mallah i Handarat.[129] A finals de gener, els rebels van prendre el control d'algunes posicions del turó al-Brej.[130][131]

A mitjans de febrer, l'Exèrcit àrab sirià i els seus aliats van llançar una ofensiva important al camp al nord d'Alep amb l'objectiu de tallar les últimes rutes de subministrament rebel a la ciutat i alleujant el setge rebel a les ciutats Shi'a-majority, Zahra'a i Mubl al nord-oest d'Alep.[132] Ells ràpidament van capturar diversos pobles però les males condicions meteorològiques i la incapacitat d'avisar els reforços va parar l'ofensiva governamental. Uns quants dies més tard, els rebels van llançar una contra-ofensiva, recuperant dos de les quatre posicions havien perdut a les forces de govern.[133]

El 9 de març, les forces de l'oposició van llançar una agressió en Handarat, al nord d'Alep, després que segons es diu notant confusió en les posicions de les tropes governamentals després de tot el febrer lluitant.[134] Fonts de l'oposició van dir que els rebels havien capturat el 40–50% del poble, o possiblement fins i tot 75%, mentre l'Exèrcit va quedar-se el control de la porció del nord de Handarat. Per contrast, una font militar va declarar encara controlaven el 80% de Handarat.[135]

El 18 de març, després d'amenys 10 dies de lluita, l'exèrcit havia expulsat totalment els rebels de Handarat i va restablir el control del poble.[131][136][137]

En una preparació per una nova ofensiva, els rebels van bombardejar durant les zones controlades pel govern a Alep, deixant 43 civils morts i 190 ferits el 15 de juny.[138] El 17 de juny, les forces rebels van capturar l'occidental veí de Rashideen de les forces gubernamentals.[131][139] Per tot arreu el 19 i 20 juny, una ronda nova de bombardejos van matar 19 civils més.[131][140]

A principis de juliol, dues coalicions rebels van llançar una ofensiva contra la meitat oest de la ciutat lleial al govern. Durant cinc dies de batalles, els rebels van conquerir el Centre de Recerca Científica a Alep als afores a l'oest, el qual era utilitzat com a caserna militar. Dos atacs dels rebel en l'àrea Jamiyat al-Zahra va ser repel·lida. Forces governamentals van llançar un insatisfactori contra-atac contra el Centre de Recerca Científica.[141][142]

Combatent de l'Exèrcit Sirià Lliure sostenint una metralladora PK.

En mitjans d'octubre, ISIL va capturar quatre rebels -va aguantar els pobles del nord-est d'Alep, mentre l'Exèrcit va agafar la zona de comerç lliure Síria-Turquia, la presó juvenil al-Ahdath i una planta de ciment.

El 19 d'octubre, l'exèrcit sirià i Hezbollah van capturar el turó de Tal SyriaTel al sud d'Alep, matant 20 rebels durant l'operació.[143]

2016: Encerclaments, capitulació i evacuació

[modifica]

Al febrer de 2016 l'exèrcit sirià va trencar el setge de les poblacions, de majoria xiïta, Al-Zahraa i Nubl. D'aquesta forma es dividia el territori rebel i es tallava una important via de comunicació des de Turquia. L'exèrcit va seguir ampliant la seva zona de control amb la captura de Mayer, Kafr Naya i Ratyan.[144][145][146]

El 25 de juny les tropes governamentals van iniciar una important ofensiva al nord per aïllar Alep de la resta de territori rebel. Cap a finals de juliol l'exèrcit va tallar l'autovia "Castello" fent efectiu el setge. Els contraatacs rebels no van poder restablir la via de comunicació.[147]

Posteriorment la majoria de faccions rebels van unir-se per iniciar un gran atac al sud de la ciutat d'Alep, per una banda per trencar el setge dels barris rebels i per l'altra per tallar la principal artèria d'abastament del govern.[148] Aquest atac va aconseguir el seu objectiu, els rebels van obtenir el control del barri de Ramouseh així com el complex militar que porta el mateix nom.[149] La via de comunicació que van obrir estava sota foc constant i setmanes més tard l'exèrcit amb l'ajuda d'importants atacs aeris de la Força Aèria Russa va recuperar el control de la zona.[150] Més de 500 insurgents van perdre la vida en aquestes ofensives.[151]

Amb la situació estabilitzada el govern sirià va decidir capturar la resta de la ciutat d'Alep en mans dels insurgents. Al setembre va iniciar una ofensiva, liderada per les unitats palestines de Liwa al-Quds que van capturar el camp de refugiats de Handarat, l'hospital Kindi i les zones industrials d'Owaija i Shuqeif. Paral·lelament altres forces governamentals van capturar part del districte de Farafira, al costat de la Ciutadella d'Alep, i també parts de Bustan Al-Basha. Aquesta ofensiva va reduir entre un 15% i 20% la bossa rebel d'Alep.[152]

Les forces rebels tot i la severa derrota soferta uns mesos enrere al sud de la ciutat van tornar a organitzar un gran atac, en part també a la zona sud però sobretot als barris de l'oest. El 28 d'octubre els insurgents trenquen les línies defensives i capturen la zona industrial de Minyan i part de la seva zona residencial així com el barri de Dahiyat Al-Assad.[153] Sense comptar amb els bombardejos russos l'exèrcit sirià va resistir l'embat i va poder recapturar totes les zones perdudes així com altres que havien guanyat les forces islamistes durant l'anterior ofensiva.[154]

El govern va poder reiniciar l'ofensiva, aquesta vegada anunciada com la final, contra la bossa insurgent de la ciutat. El 15 de novembre es van iniciar les operacions, conjuntament amb les mílicies YPG, i en poques setmanes l'exèrcit sirià i les forces kurdes ja havien capturat més d'un 85% dels barris rebels, els districtes van caure un darrere de l'altre.[155] Més de 100.000 civils van aconseguir fugir per refugiar-se a la part governamental de la ciutat.[156]

El govern va mantenir la pressió durant les següents setmanes, el 4 de desembre van recuperar l'hospital "Eye", que s'havia convertit en un centre d'operacions dels grups rebels. Més operacions en altres fronts van fer impossible que poguessin reorganitzar un contraatac. En poques setmanes van assegurar el control total de la ciutat vella d'Alep, empenyent les forces islamistes cap als barris del sud de la ciutat.[157][158]

Arribada d'uns xiquets d'Al-Fu'ah i Kafriya (governació d'Idlib) a Alep com a part del pla d'evacuació pactada entre rebels i govern, aquest últim va demanar poder evacuar civils d'aquestes localitats assetjades pels islamistes des del març de 2015.

El 13 de desembre els insurgents mantenien el control sobre una petita àrea de la ciutat, un 5% del territori que controlaven només unes setmanes abans.[159] El mateix 13 es va aconseguir un cessament de les hostilitats a tota la ciutat amb el patrocini de Turquia i Rússia. El pla del govern era que els rebels que ho volguessin poguessin acollir-se a l'amnistia declarada pel president Al-Assad o ésser traslladats al principal feu rebel, la governació d'Idlib, com ja havia passat a Daraya i altres zones del país. Desavinences entre les faccions islamistes van fer que l'alto al foc fracassés i no es pogués evacuar a ningú, els combats van retornar l'endemà fins al dia 15. A primera hora d'aquest dia van entrar els primers autobusos i ambulàncies a la bossa rebel. Durant els següents dies van seguir les evacuacions d'una forma irregular a causa de la fragilitat del cessament d'hostilitats. El Comitè Internacional de la Creu Roja va fer el seguiment de l'evacuació que va concloure el dia 22 amb la sortida en autobusos d'uns 4.000 combatents rebels i 30.000 civils.[78][160][161] El mateix dia 22 l'exèrcit àrab sirià anunciava que tenia control total sobre la ciutat d'Alep, esdevenint una de les majors victòries per al bàndol governamental des de l'inici del conflicte.[162] En total més de 130.000 civils van ser evacuats durant les últimes setmanes de la batalla, la gran majoria preferint anar a zones controlades pel govern.[163]

Informes de massacres

[modifica]

Durant les últimes fases i davant del col·lapse de les forces insurgents van aparèixer informacions sobre suposats crims perpetrats per ambdós bàndols. Aquests informes van arribar a la sessió del Consell de Seguretat de l'ONU del 13 de desembre, segons l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans presidida pel príncep jordà Zeid bin Ra'ad hi ha "informacions creïbles" de l'assassinat de civils per part de les milícies governamentals.[164] Aquestes acusacions van ser negades tan pel govern sirià com pel "comitè rus de reconciliació", al·ludint la falta de proves i que l'entrada als barris rebels va ser observada per Creu Roja i gravada amb vehicles aeris no tripulats.[165]

Després de la retirada de les forces rebels es van descobrir diverses fosses amb cadàvers (més de 100) de membres de l'exèrcit sirià que havien estat capturats durant els 4 anys de conflicte i suposadament executats per part dels insurgents abans de la seva sortida.[166] L'organització pro-rebel "Observatori Sirià pels Drets Humans" va negar que haguessin estat executats sinó morts en combat recentment.[167]

Mapes de les operacions militars a la ciutat (juny - desembre 2016)

[modifica]
  • Encerclament governamental
    Encerclament governamental
  • Trencament del setge
    Trencament del setge
  • Restabliment del setge
    Restabliment del setge
  • Ofensiva al nord
    Ofensiva al nord
  • Atac rebel a l'oest
    Atac rebel a l'oest
  • Contraatac governamental
    Contraatac governamental
  • Desfeta rebel al nord
    Desfeta rebel al nord
  • Arraconament
    Arraconament
  • Atac final i capitulació
    Atac final i capitulació

Reacció internacional

[modifica]
  •  Síria – El president Bashar al-Assad digué en ocasió del 67é aniversari de l'exèrcit Sirià Àrab a l'agost del 2012 "l'exèrcit està compromés en una crucial i heroica batalla. en la qual resta el destí de la nació la seva gent".[168]
Manifestació en suport dels rebels sirians davant l'ambaixada de Rússia a París, el desembre de 2016
  •  Armènia – Armènia va començar enviant ajut humanitari a Alep a mitjans d'octubre del 2012.[169] L'ajuda va ser distribuïda per creu roja, la prelatura nacional armènia a Alep, la unitat d'Emergència d'Alep i l'Ambaixada de la República d'Armènia a Síria. El governador del govern d'Alep, Hilal Hial, va dir, "les persones sirianes altament aprecien aquest gest humanitari del poble armeni, subratllant la forta cooperació sirià-Armenia".[170]
  •  França – El Ministre d'exteriors francés va dir, "Amb la construcció d'armes pesants al voltant d'Alep, Assad està preparant per llançar una massacre sobre la seva gent". Itàlia i el cap de manteniment de la pau també acusen al govern de preparar una massacre contra civils.[171]
  •  Iran – Com la batalla d'Alep va començar, Saeed Jalili, el cap de Consell de Seguretat Nacional Suprem de l'Iran, va conèixer a Assad a Damasc. Jalili va dir que l'Iran ajudaria Assad per afrontar els "intents d'interferència estrangera descarada" dins dels afers interns de Síria, dient "Iran no permetrà un eix de resistència, del qual considera Síria una part essencial, per ser trencada de qualsevol manera".[172]
  •  Rússia – El ministre d'exteriors rus va emetre una declaració oficial que condemna el bombardeig que va succeir el 9 de setembre de 2012, en el qual més de 30 persones van ser assassinades. El ministeri va declarar, "fermament condemnem els actes terroristes que atempten a les vides de persones innocents", l'11 de setembre. El ministre d'exteriors va cridar els poders estrangers per pressionar la posició armada de parar de llançar "atacs terroristes".[173] terroristes". El General del Consolat rus a Alep va suspendre les operacions el 16 de gener de 2013[174]
  •  Turquia – El president turc Recep Tayyip Erdogan va urgir una acció internacional, explicant que no és possible "romandre com un espectador" a l'ofensiva governamental a Alep.[175] Reuters va informar que Turquia havia instal·lat una base amb aliança amb Aràbia Saudita i Qatar per dirigir ajuda militar i comunicacions a l'Exèrcit sirià Lliure de la ciutat d'Adana. Reuters també va dir citant una font en una base a Doja, va declarar que Turquia, Qatar i Aràbia Saudita proporcionaven als soldats rebels armes i formació.[176]
  •  Regne Unit – William Hague, el Ministre d'Exteriors britànic, va dir, "el món ha de parlar fora per evitar una massacre a Alep".[177]
  •  EUA – Els Estats Units van declarar témer una nova massacre a Alep per part del govern sirià: "aquesta és la preocupació: que veurem una massacre en Alep i allò és el que el règim sembla preparant-se per a fer".[178] Els Estats Units van condemnar "en els termes més forts possibles" els atacs amb míssils SCUD governamentals a Alep a finals de febrer del 2013, dient que eren "l'última crueltat del règim sirià i la seva manca de compassió per les persones sirianes que reclama per representar".[179]

Reconquesta rebel en 2024

[modifica]

L'esclat de la guerra russo-ucraïnesa en 2022 va comportar la retirada de personal i recursos militars russos, el principal aliat de Baixar al-Àssad, i els atacs d'Israel a Iran i els forts cops contra Hezbol·là, també aliats d'al-Àssad, van deixar un buit que els rebels sirians van poder aprofitar[180] i el 29 de novembre de 2024 els milicians de l'aliança jihadista Tahrir al-Xam van arribar als afores d'Alep entrant als barris de Hamdaniyah i Nou Alep, capturant cinc districtes amb enfrontaments a altres llocs de la ciutat, inclòs el seu centre.[181]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Syrian army announces victory in Aleppo in boost for Assad». Reuters. Huffington Post, 02-01-2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «After more than 1600 days and the death of about 21500 civilians… Bashar al-Assad's regime forces regain control of Aleppo city with the support of its loyal parties». Syrian Observatory for Human Rights, 21-12-2016. [Consulta: 22 desembre 2016].
  3. ↑ «Endgame in Aleppo, the most decisive battle yet in Syria's war».
  4. ↑ «Syrian rebels advance in government-held Aleppo». The Guardian, 04-07-2015 [Consulta: 26 gener 2017].
  5. ↑ Peel, Michael. «Historic souk burns in battle for Aleppo». Ft.com, 30-09-2012. [Consulta: 2 novembre 2012].
  6. ↑ «"Terrifying" scene as thousands penned in by Syrian army advance».
  7. ↑ «‘Eerie silence’: RT 360 video shows devastated Aleppo neighborhood». RT, 13-12-2016. [Consulta: 22 desembre 2016].
  8. ↑ «Civilians evacuated from villages near Aleppo». Sky News, 19-12-2016 [Consulta: 22 desembre 2016]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 febrer 2018].
  9. ↑ «Final phase of evacuations from rebel-held eastern Aleppo underway». Sky News, 21-12-2016. [Consulta: 22 desembre 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Tomson, Chris «Syrian Army goes all in on Aleppo as more reinforcements pour into the city – Map update». Al-Masdar News, 25-11-2016 [Consulta: 26 gener 2017].
  11. ↑ Loveday Morris «In Syria, Hezbollah forces mass around Aleppo to aid Assad». The Washington Post, 03-06-2013 [Consulta: 6 juliol 2013].
  12. ↑ 12,0 12,1 Amir Toumaj. «Array of pro-Syrian government forces advances in Aleppo». Long War Journal, 09-12-2016. [Consulta: 9 desembre 2016].
  13. ↑ Edward Dark Columnist. «Syrian Baath militia commander goes rags-to-riches – Al-Monitor: the Pulse of the Middle East». Al-Monitor. [Consulta: 8 febrer 2014].
  14. ↑ Al-Tamimi, Aymenn Jawad. «Quwat Dir' Al-Amn Al-Askari: A Latakia Military Intelligence Militia». Syria Comment, 03-09-2016. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2016. [Consulta: 28 gener 2017].
  15. ↑ «Fresh clashes rock Damascus». Nine O clock. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2017. [Consulta: 30 setembre 2015].
  16. ↑ «Barrel bombings cause mass evacuation in east Aleppo». Al-Monitor. [Consulta: 24 octubre 2014].
  17. ↑ 17,0 17,1 Leith Fadel. «Two Brigades of Kata'eb Hezbollah Arrive in Aleppo Amid the Presence of General Suleimani». Al-Masdar News. Arxivat de l'original el 1 de gener 2020. [Consulta: 20 octubre 2015].
  18. ↑ «Syrian strikes on Aleppo 'kill dozens'». Aljazeera.com. [Consulta: 29 agost 2013].
  19. ↑ «Third day of fighting at Syria-Turkey border crossing». The Daily Star Newspaper - Lebanon. [Consulta: 24 octubre 2014].
  20. ↑ «Progress of the Brigades and the Islamic victory in Aleppo and killed the commander of the Republican Guard». [Consulta: 24 octubre 2014].
  21. ↑ Anita McNaught. «Syrian MP killed publicly by FSA firing squad». Al Jazeera, 01-08-2012. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2015. [Consulta: 2 agost 2012].
  22. ↑ Chris Tomson. «Senior Palestinian paramilitary commander killed by rebel forces in Aleppo». Al-Masdar News, 28-11-2016. Arxivat de l'original el 2 de maig 2019. [Consulta: 6 gener 2017].
  23. ↑ Syrian top rebel commander announces resignation Arxivat 2017-12-09 a Wayback Machine. Daily Star, 3 November 2013
  24. ↑ «Syria: Army of the Mujahideen Challenges ISIS Gains». Al Akhbar, 06-01-2014 [Consulta: 1r maig 2014]. Arxivat 8 de gener 2014 at Archive.is
  25. ↑ Kim Sengupta «The people who live on Aleppo's fiercest frontline have fled. Only the fighters remain». Independent [Londres], 31-07-2012 [Consulta: 2 novembre 2012].
  26. ↑ «Top Syrian rebel commander dies from wounds». Reuters. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 24 octubre 2014].
  27. ↑ ; Karouny, Mariam; Heavens, Andrew «Syria rebels struggle to advance in Aleppo offensive». Reuters, 28-09-2012 [Consulta: 29 setembre 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-29. [Consulta: 2 juny 2021].
  28. ↑ AFP «Key rebel commander killed in Syria's Aleppo». Syria. NOW, 15-12-2012 [Consulta: 16 desembre 2012]. Arxivat 3 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-10-03. [Consulta: 11 febrer 2018].
  29. ↑ Syria air strike hits Islamist brigade leadership Al Ahram (AFP), 15 November 2013
  30. ↑ «FSA mourns senior commander killed in Aleppo». Zamanwasl. [Consulta: 26 setembre 2015].
  31. ↑ «Top al-Qaida operative killed in Syria suicide blast». 24News, 23-02-2014.
  32. ↑ Spencer, Richard «British convert to Islam vows to fight to the death on Syrian rebel front line». The Daily Telegraph [Londres], 16-08-2012 [Consulta: 22 setembre 2012].
  33. ↑ «Syrian rebel commander killed in Aleppo: statement». The Daily Star Newspaper - Lebanon. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  34. ↑ 34,0 34,1 «Syrian Kurdish forces reject regime request to leave positions in Aleppo». ARA News, 01-08-2016. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2016. [Consulta: 1r agost 2016].
  35. ↑ «"YPG" Command Killed in Sheikh Maksoud's battles of Aleppo», 30-07-2016. Arxivat de l'original el 11 d'abril 2017. [Consulta: 30 juliol 2016].
  36. ↑ Syria's Kurds: Civil Wars Within a Civil War Time, 5 November 2012
  37. ↑ Richard Galpin «Syria conflict: Troops 'mass for Aleppo assault'». BBC, 05-08-2012 [Consulta: 2 novembre 2012].
  38. ↑ Siddique, Haroon «Syria: Battle for Aleppo – live updates». The Guardian [Londres], 29-07-2012 [Consulta: 29 juliol 2012].
  39. ↑ Morris, Loveday «In Syria, Hezbollah forces appear ready to attack rebels in city of Aleppo». Washington Post, 02-06-2013 [Consulta: 6 juliol 2013]. Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-25. [Consulta: 6 juliol 2021].
    Matthew Weaver «Syrian rebels fight Hezbollah in Lebanon». Guardian [Londres], 03-06-2013 [Consulta: 6 juliol 2013].
    «4,000 Hezbollah fighters reach rebel-held Aleppo: FSA». The Daily Star. [Consulta: 6 juliol 2013].
  40. ↑ 40,0 40,1 Ignatius, David «Al-Qaeda affiliate playing larger role in Syria rebellion». Washington Post, 30-11-2012 [Consulta: 1r desembre 2012].
  41. ↑ Russia ready to formalize UN's evacuation plan for al-Qaeda fighters in Aleppo Arxivat 2017-10-10 a Wayback Machine.. Al-Masdar News. 7 October 2016.
  42. ↑ «Eastern Aleppo may be ‘totally destroyed' by end of year, warns UN envoy». UN News Center, 08-10-2016. [Consulta: 15 desembre 2016].
  43. ↑ «Infographic: 'Fatah Halab' Military Operations Room – Coalition of 31 Rebel factions». Archicivilians, 18-06-2015. Arxivat de l'original el 27 de juny 2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  44. ↑ VegasPunk. «Rebel and Islamist groups form (another) op room 'Ansar Al-Shariah' to take Aleppo city and its countryside». Reddit, 02-07-2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 'Aleppo must not fall': US allies to flood city with anti-aircraft missiles. Middle East Eye. 28 September 2016
  46. ↑ "Saudi support to rebels slows Assad attacks: pro-Damascus sources". Reuters. 6 November 2015.
  47. ↑ 47,0 47,1 "Syrian rebels say they receive more weapons for Aleppo battle". Reuters. 19 October 2015.
  48. ↑ Solomon, Erika. «Outside help behind rebel advances in Aleppo», 08-08-2016. [Consulta: 26 agost 2016].
  49. ↑ "France funding Syrian rebels in new push to oust Assad". The Guardian. 7 December 2012.
  50. ↑ "Syrian army source: rebels make heavy use of TOW missiles". Reuters. 25 November 2015.
  51. ↑ Les YPG van ser neutrals al començament de la batalla el 2012, després en semi-aliança amb els rebels entre 2012-2014, neutral entre 2015-2016 i en semi-aliança amb l'Exèrcit Sirià des de l'ofensiva final en 2016. «Rudaw in English....The Happening: Latest News and Multimedia about Kurdistan, Iraq and the World - Syrian Rebels and Kurdish Group Sign Truce», 06-11-2012. Arxivat de l'original el 6 novembre 2012. [Consulta: 14 desembre 2016].
  52. ↑ No està clar si el govern de transició té el reconeixement de tots els grups de l'oposició i fins a quina capacitat funciona
  53. ↑ Base naval de Tartús i base aèria de Khmeimim
  54. ↑ «Syrian Civil War Enters 10th Year» (en anglès), 15-03-2020. [Consulta: 10 desembre 2024].
  55. ↑ «Syria: Grim 10-year anniversary of ‘unimaginable violence and indignities’ | UN News» (en anglès), 15-03-2021. [Consulta: 10 desembre 2024].
  56. ↑ «Syria's Civil War Started A Decade Ago. Here's Where It Stands».
  57. ↑ «10 years since start of Syrian civil war». [Consulta: 10 desembre 2024].
  58. ↑ «11 years into Syria's civil war, this is what everyday life looks like» (en anglès), 10-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  59. ↑ Staff, Al Jazeera. «Twelve years on from the beginning of Syria’s war» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2024].
  60. ↑ «Syrians mark 12 years of civil war with no end in sight» (en anglès americà), 15-03-2023. [Consulta: 10 desembre 2024].
  61. ↑ «Why has the Syrian war lasted 12 years?» (en anglès). BBC News, 15-03-2016.
  62. ↑ «Syria - Global Centre for the Responsibility to Protect», 06-02-2023. [Consulta: 10 desembre 2024].
  63. ↑ «Syrian Revolution 13 years on | Nearly 618,000 persons killed since the onset of the revolution in March 2011 - The Syrian Observatory For Human Rights» (en anglès canadenc), 15-03-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  64. ↑ El 88% dels quals van ser assassinats per les forces governamentals o russes
  65. ↑ «Syrian Revolution 13 years on | Nearly 618,000 persons killed since the onset of the revolution in March 2011 - The Syrian Observatory For Human Rights» (en anglès canadenc), 15-03-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  66. ↑ «UN Human Rights Office estimates more than 306,000 civilians were killed over 10 years in Syria conflict» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2024].
  67. ↑ «UN Human Rights Office estimates more than 306,000 civilians were killed over 10 years in Syria conflict» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2024].
  68. ↑ «Syria emergency» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2024].
  69. ↑ Philip Smyth (February 2015)
  70. ↑ Luke Harding and Martin Chulov (22 juliol 2012)
  71. ↑ McElroy, Damien (28 juliol 2012)
  72. ↑ Hauslohner, Abigail; Ramadan, Ahmed (24 desembre 2013)
  73. ↑ "Syrian regime kills 78, activists say Anadolu Agency"
  74. ↑ BBC News, 28 abril 2014 BBC witnesses devastation of Syrian air bombardment on Aleppo
  75. ↑ "Khaled Hyani shells killed and wounded no less than 900 civilians in 162 days"
  76. ↑ Antonopoulos, Paul «UN: Civilians used as human shields in Aleppo by militants». Al-Masdar News [Consulta: 2 gener 2017]. Arxivat 3 de gener 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-01-03. [Consulta: 2 gener 2017].
  77. ↑ "Syrian war takes heavy toll at a crossroad of cultures"
  78. ↑ 78,0 78,1 «Endgame in Aleppo, the most decisive battle yet in Syria’s war». The Washington Post, 14-12-2016 [Consulta: 2 gener 2017].
  79. ↑ "Brief History of Aleppo: A Great World City Now in the Grip of War"
  80. ↑ NYT (17 maig 2012) Students Are Assalied at a Protest in Syria
  81. ↑ "Syria: What motivates an Assad supporter?"
  82. ↑ "Syrian rebels fight Assad troops in Aleppo"
  83. ↑ Martin Chulov (4 agost 2012)
  84. ↑ Matthew Weaver and Brian Whitaker (8 agost 2012)
  85. ↑ Ivan Watson (26 juliol 2012)
  86. ↑ Chulov, Martin (21 agost 2012)
  87. ↑ «"Aleppo residents caught in crossfire losing faith in rebels"». Arxivat de l'original el 2018-09-29. [Consulta: 21 octubre 2015].
  88. ↑ Kennedy, Elizabeth (19 novembre 2012)
  89. ↑ Atassi, Basma (20 novembre 2012)
  90. ↑ "Syrian rebels sidetracked by scramble for spoils of war"
  91. ↑ 91,0 91,1 «"INSIGHT-Syria rebels see future fight with foreign radicals"». Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 21 octubre 2015].
  92. ↑ "Rebels fighting against al-Assad rule fragmented, disorganized in Syria" Arxivat 2017-10-09 a Wayback Machine. (PDF)
  93. ↑ «"Jihadists join Aleppo fight, eye Islamic state, surgeon says"». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 21 octubre 2015].
  94. ↑ "Bashar al-Assad Lost The Support of Aleppo's Wealthy When the Shelling Started"
  95. ↑ "Assad's Aleppo backers abandon him, some shift support, cash to rebels in risky gamble"
  96. ↑ "Assad's man directs battle for Aleppo"
  97. ↑ Kat, Iskander (1 agost 2012)
  98. ↑ "Militias form as Aleppo clashes stalemate"
  99. ↑ "Inside Syria: Aleppo's Christians arm against Islamists"
  100. ↑ Sherlock, Ruth; Malouf, Carol (13 setembre 2012)
  101. ↑ Van Wilgenburg, Wladimir (8 agost 2012)
  102. ↑ "Turkey Pulse"
  103. ↑ «"Syrian Turkmen fighting for better future"». Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 21 octubre 2015].
  104. ↑ «Friends or Foes? A Closer Look on Relations Between YPG and the Regime». Bellingcat. [Consulta: 11 desembre 2016].
  105. ↑ «"Fierce fighting in Syria's Aleppo:activists"». Arxivat de l'original el 2018-09-29. [Consulta: 21 octubre 2015].
  106. ↑ "Syria crisis: US fears Aleppo 'massacre' - Friday 27 juliol 2012"
  107. ↑ Solomon, Erika (31 juliol 2012)
  108. ↑ "Syrian rebels seize strategic checkpoint between Aleppo and Turkey, according to rebel officer"
  109. ↑ "Rebels claim victory in Syria's al-Bab town"
  110. ↑ "Rebels use tanks to attack air base"
  111. ↑ 111,0 111,1 Kim Sengupta (31 juliol 2012)
  112. ↑ «"Syrian forces blast rebel-held districts of Aleppo, according to activists"». Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 21 octubre 2015].
  113. ↑ "Syria 'secures chemical weapons stockpile',"
  114. ↑ "Syria: Fighting In Aleppo Continues Between Assad Forces And Rebels Near Supply Road, Historic Mosque"
  115. ↑ "Umayyad Mosque In Aleppo Seized By Syria Rebels (VIDEO)"
  116. ↑ "Syria: Assad forces massing for major assault on Aleppo"
  117. ↑ «"Rebel brigades check loyalist advances in Aleppo: opposition"». Arxivat de l'original el 2013-09-30. [Consulta: 21 octubre 2015].
  118. ↑ "Syria troops launch major offensive in Aleppo"
  119. ↑ "Backed by tanks and artillery"
  120. ↑ «"Syrian army closes in on Aleppo after dawn attack"». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 21 octubre 2015].
  121. ↑ "Syria army retakes parts of base by Aleppo airport: NGO"
  122. ↑ "Syrian army to impose blockade in Aleppo"
  123. ↑ «"Syria: Intense Aleppo offensive prompts mass exodus"». Arxivat de l'original el 2015-01-28. [Consulta: 21 octubre 2015].
  124. ↑ "Syria army breaks rebel siege of Aleppo central prison: NGO".
  125. ↑ «"Aleppo Ceasefire Proposal Details Revealed"». Arxivat de l'original el 2015-10-17. [Consulta: 21 octubre 2015].
  126. ↑ "Syrian rebels reject UN's Aleppo truce plan"
  127. ↑ Master. "20 soldiers in regime forces killed during clashes in al-Brej area"
  128. ↑ Leith Fadel.
  129. ↑ sohranas.
  130. ↑ sohranas. "6 citizens killed in al- Bab, and members on both the Islamic battalions and regime forces die in Aleppo clashes"
  131. ↑ 131,0 131,1 131,2 131,3 Master.
  132. ↑ "Syria regime forces launch new Aleppo offensive"
  133. ↑ "Syrian Rebels Regain Territory Near Aleppo"
  134. ↑ al-Khatieb, Mohammed (13 març 2015)
  135. ↑ «"Al-Masdar"». Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 21 octubre 2015].
  136. ↑ "Syrian troops fully recapture strategic town"
  137. ↑ «"Syrian army takes control of strategic village north of Aleppo"». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 21 octubre 2015].
  138. ↑ "Rebel shelling kills dozens in Syria's Aleppo"
  139. ↑ "Rebel fighters advance in Syria's Aleppo"
  140. ↑ Sputnik (19 juny 2015)
  141. ↑ "Syrian rebels advance in government-held Aleppo"
  142. ↑ "Syrian troops repel militants attack on Aleppo neighborhood - US News"
  143. ↑ Leith Fadel
  144. ↑ Tomson, Chris «Syrian Army captures Mayir and Kafr Naya in new northern Aleppo offensive – Map update». Al-Masdar News [Consulta: 11 desembre 2016]. Arxivat 13 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-08-13. [Consulta: 31 desembre 2021].
  145. ↑ Bassam, Laila «Syrian army and allies breaks rebel siege of Shi'ite towns: army». Reuters [Consulta: 11 desembre 2016].
  146. ↑ Fadel, Leith «Syrian Army, Hezbollah capture the strategic village of Rityan in northern Aleppo». Al-Masdar News [Consulta: 11 desembre 2016]. Arxivat 5 de febrer 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 11 desembre 2016].
  147. ↑ «Syrian army says cut off all supply routes into east Aleppo». Reuters, 27-07-2016 [Consulta: 11 desembre 2016]. Arxivat 30 October 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
  148. ↑ Cruickshank, Michael «Battle for Aleppo: A rebel breakthrough or bust». Conflict News, 02-08-2016 [Consulta: 11 desembre 2016]. Arxivat 13 de desembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 11 desembre 2016].
  149. ↑ «Factions meet the fighters of the besieged eastern neighborhoods of Aleppo and shelling and violent raids on the outskirts of the city». Syrian Observatory for Human Rights. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  150. ↑ Charkatli, Izat «Syrian Army in control of the Technical College». Al-Masdar News, 31-08-2016 [Consulta: 11 desembre 2016]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 desembre 2016].
  151. ↑ «At least 500 fighters killed in a week in Aleppo battle: monitor». Associated France Press [Consulta: 11 desembre 2016].
  152. ↑ «Syrian Army Tightens Grip on East Aleppo». The Inside Source. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  153. ↑ «Battle for Aleppo Summary: Day 1». The Inside Source. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  154. ↑ «Regime forces Re-gain control and advance over rebels in Aleppo city». Syrian Observatory for Human Rights. [Consulta: 11 desembre 2016].
  155. ↑ Toumaj, Amir. «Array of pro-Syrian government forces advances in Aleppo». Long War Journal. [Consulta: 11 desembre 2016].
  156. ↑ «Russian Reconciliation Center evacuated 50,000 civilians from E. Aleppo in past 2 days – MoD». Russia Today, 10-12-2016 [Consulta: 11 desembre 2016].
  157. ↑ Bassam, Laila; Barrington, Lisa «Syrian government forces press attack in east Aleppo». Reuters.
  158. ↑ «Aleppo battle: Syrian army presses advance against rebels» (en anglès). BBC, 07-12-2016. [Consulta: 15 desembre 2016].
  159. ↑ «‘It is past time for you to act’ to end carnage in Aleppo, UN chief tells emergency Security Council session» (en anglès). Nacions Unides, 13-12-2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  160. ↑ «Guns fall silent in Aleppo with evacuation due to start». Reuters, 15-12-2016 [Consulta: 2 gener 2017].
  161. ↑ «4,000 fighters have left Aleppo in latest stage, thousands await evacuation: Red Cross». Reuters, 22-12-2016 [Consulta: 2 gener 2017].
  162. ↑ «Syrian army announces victory in Aleppo in boost for Assad». Reuters, 22-12-2016 [Consulta: 2 gener 2017].
  163. ↑ «Aleppo evacuation - by numbers». The Telegraph. [Consulta: 2 gener 2017].
  164. ↑ «‘It is past time for you to act’ to end carnage in Aleppo, UN chief tells emergency Security Council session». Nacions Unides. [Consulta: 3 gener 2017].
  165. ↑ «General Staff slams allegations about Aleppo streets covered in corpses as blatant lies More: http://tass.com/politics/920098 More: http://tass.com/politics/920098». TASS. [Consulta: 3 gener 2017].
  166. ↑ «Rebels Massacre Over 100 Syrian Army Hostages before Leaving East Aleppo». American Herald Tribune, 24-12-2016 [Consulta: 3 gener 2017]. Arxivat 27 de desembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-27. [Consulta: 3 gener 2017].
  167. ↑ «The regime forces find bodies of tens of its members, and so far it is not true that they were executed by the factions». SOHR. [Consulta: 3 gener 2017].
  168. ↑ "Syria army in 'crucial and heroic battle', says Bashar al-Assad"
  169. ↑ «"Armenian Humanitarian Aircraft Lands in Aleppo"». Arxivat de l'original el 2015-01-28. [Consulta: 21 octubre 2015].
  170. ↑ "The Governor of Aleppo and al-Baath Arab Socialist Party expressed their gratitude to the Armenians for the humanitarian aid"
  171. ↑ "Red Cross to pull some staff out of Syria as world powers fear Aleppo 'slaughter'"
  172. ↑ Babak Dehghanpisheh and Liz Sly (7 agost 2012)
  173. ↑ «"Russia Condemns Terrorist Acts in Aleppo, Calls for Immediate Halt of Violence"». Arxivat de l'original el 2012-09-11. [Consulta: 21 octubre 2015].
  174. ↑ "Moscow suspends consular operations in Aleppo"
  175. ↑ "World cannot 'remain spectators' over Aleppo: Turkish PM"
  176. ↑ Regan Doherty and Amena Bakr (29 juliol 2012)
  177. ↑ ""World must speak out to avert a massacre in Aleppo," says UK foreign minister."
  178. ↑ "US fears Syria planning massacre in Aleppo"
  179. ↑ «"US condemns Syria slaughter"». Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 21 octubre 2015].
  180. ↑ Kent, Lauren. «What’s happening in Syria? A simple guide» (en anglès). CNN, 30-11-2024. [Consulta: 30 novembre 2024].
  181. ↑ «وسط انهيار قوات النظام.. “الهيئة” والفصائل تسيطران على 5 أحياء في مدينة حلب و20 بلدة وقرية في ريفي حلب وإدلب» (en àrab). Syriahr, 29-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Alep
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Batalla_d%27Alep_(2012–2016)&oldid=34338523»