Vés al contingut

Batalla de Beaulieu-sous-la-Roche (1795)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Beaulieu-sous-la-Roche
Revolta de La Vendée Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data28 juny 1795 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades46° 40′ 40″ N, 1° 36′ 32″ O / 46.6778°N,1.6089°O / 46.6778; -1.6089
LlocBeaulieu-sous-la-Roche Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
A Vendée-1795, oli sobre tela d'Évariste Carpentier

La batalla de Beaulieu-sous-la-Roche va tenir lloc el 27 de juny de 1795 durant la guerra de Vendée. Acaba amb la victòria dels Vendéans que embosquen un comboi republicà.

Forces presents

[modifica]

El general François Athanase Charette de La Contrie no va participar en l'atac.[1] Aquesta està dirigida pel seu germà, Louis Marin Charette de La Contrie,[2] cap de la divisió Sables-d'Olonne,[3] i per Louis Guérin, cap de la divisió Pays de Retz.[2]

Segons els informes republicans, el comboi està defensat per una escorta de 300 a 400 soldats.[4]

Procés

[modifica]

El 27 de juny de 1795, prop de Beaulieu-sous-la-Roche, els Vendeans van emboscar un comboi republicà que sortia de Sables-d'Olonne i es dirigia cap a Palluau.[2][4] Els republicans es van trobar envoltats: els exploradors i el cap de la columna van ser atacats pels homes de Guérin, mentre que la cua de la columna va ser atacada per les tropes de Louis Marin Charette.[2]

Després del seu èxit, els Vendéans van saquejar les ambulàncies, però van quedar sorpresos per l'arribada del representant Gaudin, que havia sortit de Palluau, amb una petita escorta.[2][5] Creuen erròniament que la guarnició de Palluau està fent una sortida per ajudar el comboi, i es retira.[2][5] Alguns presoners republicans van ser morts mentre intentaven aprofitar el desordre per fugir.[5] L'escorta del representant va arribar aleshores al lloc del combat, i després va continuar el seu recorregut cap a les Sables-d'Olonne sense ser molestat.[2][5]

Després d'aquesta emboscada, el lloc de Palluau va ser evacuat i es va retirar a La Mothe-Achard.[4]{nota 1.}

Pèrdues

[modifica]

A les seves memòries{nota 2,} l'oficial de Vendée Lucas de La Championnière va escriure que prop de 300 republicans van ser fets presoners durant la lluita i que tots els altres defensors del comboi van ser assassinats.[1][5] François Eriau, un combatent de la Vendée de Touvois de 18 anys, capturat el juliol de 1795, va reduir el nombre de presoners a poc més de 100[1] durant el seu interrogatori pel districte de Challans.

Segons l'informe{nota 3.} al Comitè de Seguretat Pública redactat el 29 de juny pel representant en missió Joseph-Marie Gaudin, només 12 homes dels 300 a 400 de l'escorta van aconseguir tornar a les Sables.[4] Per la seva banda, el general Emmanuel de Grouchy, cap d'estat major de l'exèrcit occidental, va escriure el 7 de juliol en una carta{nota 4.} adreçada a l'ajudant general Savary, que la pèrdua total dels combats des Essarts i Beaulieu va consistir en una mica més de 300 homes, entre ells més de 200 presoners.[6]

Els presoners republicans van ser traslladats a Belleville-sur-Vie,[2] on es van unir als presos a la batalla d'Essarts.[1] Tots van ser afusellats el 9 d'agost, per ordre de Charette, com a represàlia per l'execució de 748 emigrants i chouans capturats durant l'expedició de Quiberon.[7]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Dumarcet 1998, p. 427.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dumarcet 1998, p. 421-422.
  3. Dumarcet 1998, p. 416.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Savary, t. V, 1827, p. 134-135.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Lucas de La Championnière 1994, p. 117-118.
  6. 6,0 6,1 Savary, t. V, 1827, p. 189-190.
  7. Dumarcet 1998, p. 447-448.
  8. Aulard, t. XXIV, 1915, p. 833-835.

Bibliografia

[modifica]
  • Alphonse Aulard, Recueuil des actes du Comité de salut public: avec la correspondance officielle des représentants en mission et le registre du conseil exécutif provisoire, t. XXIV, Imprimerie nationale, 1915, 922 p. (llegir en línia [arxiu]).
  • Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (ISBN 978-2912883001).
  • Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p.
  • Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. V, Paris, Baudoin Frères, Libraires-éditeurs, 1827, 419 p.