Vés al contingut

Batalla de Gerba (1510)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Gerba
Conquesta hispànica del nord d'Àfrica
Batalla de Gerba (1510) (Mediterrani central)
Batalla de Gerba (1510)
Batalla de Gerba (1510)
Batalla de Gerba (1510)
Tipusexpedició militar Modifica el valor a Wikidata
Data1510 Modifica el valor a Wikidata
LlocGerba Modifica el valor a Wikidata
EstatTunísia Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria berberisca
Bàndols
Gerba Monarquia hispànica
Comandants
Garcia Álvarez de Toledo †
Pere Navarro
Forces
8.000
Baixes
4.000

La batalla de Gerba de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre l'illa nord-africana de Gerba a la pirateria barbaresca.

Antecedents

[modifica]

En 1496 la negociació del xeic local de Gerba, Yahya ben Sahit ben Sumuna a Sicília li va assegurar els subministraments de blat, respectar la independència de l'illa i a prendre les disposicions per funcionés com a port franc de comerç. A canvi d'això el castell rebia una guarnició espanyola per reforçar la seguretat entre la costa d'Itàlia i el nord d'Àfrica.[1] La submissió del xeic de Djerba va desencadenar un immediat atac otomà sobre l'illa, que no la va prendre. La flota de Sicília comandada per Lluís de Margarit va prendre possessió del castell, on restà de governador fins en 1500, que s'abandona.[2]

Pere Navarro conquerí Bugia, aprofitant la lluita dinàstica existent a la plaça a la mort del rei Abu-Abd-Al·lah IV entre Abu-Abd-Al·lah, fill del monarca mort, i el seu oncle Abu-Hammu, que havia pres el poder i empresonat al primer.[3] L'èxit de l'operació va suposar que els governadors d'Alger, Tunísia i Tremissèn se sotmetessin al rei d'Espanya i alliberessin tots els cristians captius que tenien en el seu poder, i el mateix Navarro va arribar a Trípoli el 22 de juliol, que va caure el 25 de juliol.[4]

Encoratjat per aquestes victòries, Navarro va manifestar a rei la seva disposició per continuar al capdavant de l'empresa amb noves i més ambicioses conquestes. Ferran el Catòlic va enviar des de Màlaga a Garcia Álvarez de Toledo y Zúñiga amb un reforç de 7.000 homes per posar-se a el comandament de les tropes espanyoles, i l'ordre perquè Navarro passés a ser el seu segon. A principis d'agost ja estaven a punt per salpar però una epidèmia de pesta al nord d'Àfrica va obligar a ajornar la partida. Mentrestant, Navarro va estudiar la possibilitat d'atacar l'illa de Gerba, un conegut recer de corsaris berberiscos, i va salpar de Trípoli a principis de mes amb una expedició de reconeixement de vuit galeres i una fusta. Va intentar persuadir els principals caps de l'illa que acceptessin el vassallatge per evitar la confrontació, i en negar-se aquests, va decidir esperar l'arribada dels reforços per iniciar la invasió.

Finalment Garcia Álvarez de Toledo va prendre possessió de Bugia, va deixar allà una part de l'armada i 3.000 homes i es va reunir amb Navarro (qui seria el seu segon) el 23 d'agost de 1510 a Trípoli per preparar l'expedició.

Batalla

[modifica]

La flota va salpar el 26 d'agost i va arribar el 29, desembarcant 8.000 homes, que van haver de fer-ho en batels a causa del poc calat de la costa. Un cop a terra, Garcia Álvarez de Toledo y Zúñiga va dirigir-se al castell mentre Pere Navarro es quedava a la platja. Per la manca de preparació, l'expedició no disposava d'animals per transportar l'artilleria i les municions, que es van carregar pels homes, i tampoc aigua, i amb el calor de la jornada, les tropes es van dispersar en la cerca d'aigua, i els defensors de Borj el-Kebir van caure sobre ells, morint entre altres Garcia Álvarez de Toledo.[5]

Conseqüències

[modifica]

Després de la derrota a Gerba i passar una nit a l'illa, el 31 d'agost, l'armada amb els 3.000 supervivents hagué de tornar a Gerba per refugiar-se d'una tempesta, no podent salpar fins al 3 de setembre, i després de perdre quatre naus en la tempesta, Pere Navarro va arribar de nou a Trípoli el 19 de setembre de 1510,[6] deixant quatre-cents homes a Qerqenna i va reorganitzar una flota de seixanta naus [7] i també va fallar en la persecució d'Abu-Hammu, així que la política de conquesta del nord d'Àfrica de Ferran el Catòlic es va aturar en sec, i es va restringir a l'ocupació de ciutats i ports emmurallats, prescindint del rerepaís,[8] i en febrer de 1511, Navarro va embarcar a Itàlia.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Suárez Fernández, Luis «Las relaciones de los Reyes Católicos en Egipto». En la España medieval, 1, 1980, pàg. 516. ISSN: 0214-3038.
  2. ↑ Fita y Colomé, Fidel. Los reys d'Aragó i la Seu de Girona, p. 91. 
  3. ↑ Sanchez Ramos, 2008, p. 344.
  4. ↑ Goizueta Alfaro, Alfonso. Los últimos gobernantes de Castilla. Historia de una realidad política: Isabel la Católica, Cisneros, Isabel de Portugal. Los últimos gobernantes de Castilla. Historia de una realidad política: Isabel la Católica, Cisneros, Isabel de Portugal, 2018, p. 191. ISBN GOIZUETA ALFARO, ALFONSO. 
  5. ↑ Sánchez Doncel, Gregorio. Presencia de España en Orán, 1509-1792. I.T. San Ildefonso, 1991, p. 168. ISBN 8460076148. 
  6. ↑ Fernández de Navarrete, Martín. Colección de documentos inéditos para la historia de España. vol. 25, Martín Fernández de Navarrete, p. 160-161. 
  7. ↑ Abun-Nasr, Jamil M. A History of the Maghrib in the Islamic Period. Cambridge University Press, 1987, p. 189. ISBN 0521337674. 
  8. ↑ Belenguer i Cebrià, Ernest. Ferran II i la Corona d'Aragó. Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 446. ISBN 8499654320. 
  9. ↑ Braudel, Fernand. En torno al Mediterráneo. Grupo Planeta, 1997, p. 63. ISBN 8449304636. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Gerba_(1510)&oldid=34231022»