Batalla de Zornotza
Guerra del Francès  | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Zornotza Batalla de Zornotza | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 31 octubre 1808 | ||
| Coordenades | 43° 19′ 09″ N, 2° 44′ 03″ O / 43.319167°N,2.734167°O | ||
| Lloc | Amorebieta-Etxano | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
La batalla de Zornotza fou una de les batalles de la guerra del Francès.
Antecedents
[modifica]
A finals de 1807, Napoleó va decidir que la monarquia de Carles IV, aliada però independent, era ja de molt escassa utilitat i que seria molt més convenient per als seus designis la creació d'un Estat satèl·lit, i el Tractat de Fontainebleau de 1807, que van firmar autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d'envair Portugal.
Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme en direcció a València. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a Barcelona. Els francesos van prendre Pamplona el 16 de febrer, i el general Joachim Murat va arribar a Burgos el 13 de març de 1808 camí de Madrid per obtenir la seva adhesió.[3] L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.[4]
Iniciada la revolta amb l'aixecament del 2 de maig de 1808 i les renúncies successives de Carles IV i el seu fill Ferran al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. La derrota de les tropes napoleòniques el juliol a la batalla de Bailèn va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre.[5]
Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà al mariscal Claude Victor Perrin, i al general François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos.[6]
Desenvolupament tàctic
[modifica]Després de l'ocupació de Bilbao per l'exèrcit de Galícia de Joaquín Blake el 12 d'octubre i va avançar fins a Durango (Biscaia), i el 31 d'octubre,[7] François Joseph Lefebvre va desobeir les ordres de Napoleó i va llançar el seu IV Cos a un atac prematur contra Blake, que es dirigia de Reinosa al País Basc, interceptant-lo a Zornotza. Blake es va veure profundament superat per l'aparició de les forces franceses i va prendre mesures immediates per retirar les seves tropes i canons. La infanteria espanyola, que lluitava sense suport d'artilleria, fou derrotada ràpidament, però escapà de bon ordre a Balmaseda, mentre els francesos entren a Bilbao.[8]
Conseqüències
[modifica]Napoleó es dirigeix de Vitòria a Madrid,[9] derrotant els espanyols a Gamonal i fent de Burgos el quarter general.[9] El 12 de novembre, revistades les tropes, va anunciar el perdó i l'amnistia general als espanyols que en un mes a comptar de l'entrada a Madrid, deposessin les armes i renunciessin a qualsevol aliança i comunicació amb els anglesos. Napoleó va partir cap a Madrid, deixant al seu germà Josep a la ciutat. Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre i els francesos avançaren de nou sobre Madrid. Derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre, mentre Saragossa era assetjada.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Chandler, David G.. The Campaigns of Napoleon. Nova York: Simon and Schuster, 1973, p.632. ISBN 978-0-02-523660-8.
- ↑ Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book. Londres: Greenhill, 1998, p.269. ISBN 1-85367-276-9.
- ↑ Luengo, Manuel. Diario de 1808: el año de la conspiración (en castellà). Universidad de Alicante, 2010, p. 163. ISBN 8497170911.
- ↑ «Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9.
- ↑ Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 11.
- ↑ Davies, D.W.. Sir John Moore’s Peninsular Campaign 1808–1809. Springer Science & Business Media, 2012, p. 90. ISBN 9401016127.
- ↑ Napier, William Francis Patrick. History of the war in the Peninsula and the south of France, from the year 1807 to the year 1814. D. & J. Sadlier, 1873, p. 239.
- ↑ 9,0 9,1 Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980.
- ↑ Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10.