Combat de Mollet
Guerra del Francès  | |||
|---|---|---|---|
  Combat de Mollet Combat de Mollet (Catalunya 1802-1812) | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 21 gener 1810 | ||
| Coordenades | 41° 32′ N, 2° 13′ E / 41.54°N,2.21°E | ||
| Lloc | Mollet del Vallès | ||
| Estat | Espanya | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
1r Bruc · 2n Bruc · 1r Girona · Montgat · 2n Girona · Sant Cugat · Roses · Barcelona · Llinars · Molins de Rei (1808) · Castelló d'Empúries · Valls · Molins de Rei (1809) · 3r Girona · Hostalric − Mollet · Vic · Vilafranca · Manresa · Margalef · Lleida − La Bisbal − Sant Quintí · Tortosa − El Pla · Tarragona (1811) · Figueres · Montserrat · Cervera · Altafulla · Tarragona (1813) |
La Batalla de Mollet o l'Acció de Mollet va tenir lloc a Mollet del Vallès el 21 de gener de 1810, entre una força de 2.160 soldats francesos comandats pel general Guillaume Philibert Duhesme i una força espanyola de 3.000 homes sota Luis González-Torres de Navarra y Castro, marquès de Campoverde.
Antecedents
[modifica]Un cop caiguda Girona en 1809 i assegurades les comunicacions amb França, Pierre François Charles Augereau, el nou Governador General de Catalunya pretenia assegurar el camí fins a Barcelona, i atacat per les guerrilles, va deixar al comandament del Setge d'Hostalric a Luigi Mazzucchelli[1] i es va dirigir amb 9.000 homes i el convoi, i Duhesme, amb 2.000 homes,[2] va sortir de Barcelona el 21 de gener en direcció a Granollers al seu encontre.
Batalla
[modifica]La divisió espanyola del Llobregat dirigida per Luis González-Torres de Navarra y Castro va interceptar i destruir l'avantguarda francesa del 112è regiment d'infanteria del comandant Charles Albert de Wautier de 500 homes a Santa Perpètua de Mogoda.[3] Després, els espanyols van marxar cap a Mollet per enfrontar-se a la resta de forces Duhesme (1.500 regulars, 160 cuirassiers i 2 canons). Els francesos es van veure envoltats per la força espanyola i finalment, després d'una defensa vigorosa, els francesos es van rendir.[4]
Conseqüències
[modifica]Els espanyols van capturar 500 soldats francesos, 140 cuirassers, 2 canons i l'equipatge. Duhesme i la resta de la seva força van fugir a Granollers, i es van salvar per un altre atac espanyol gràcies a l'arribada del general Augereau, nebot del mariscal, amb 9.000 homes.
El dia 2 de febrer, un cos de l'exèrcit imperial d'uns 10.000 homes i 1.500 cavalls, comandat novament per Joseph Souham s'apropà novament a Vic venint des de Barcelona, on derrotà a Enrique José O'Donnell.[5] Després de la desfeta de Vic, el general O'Donnell aconseguí reunir 15.000 homes, i envià al general Caro a Vilafranca i Manresa on derrotà els francesos,[6] i el dia 22 d'abril sortí de Tarragona i, passant per Montblanc, es dirigí cap a Lleida, amenaçada per les forces del mariscal Suchet, sent interceptat i derrotat en la batalla de Margalef el 23 d'abril. El 13 de maig les tropes franceses ocupen la fortalesa d'Hostalric,[7] i Lleida el 14 de maig.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Gomez de Artéche y Mora de Elexaveitia, 1868, p. 246.
- ↑ Gomez de Artéche y Mora de Elexaveitia, 1868, p. 247.
- ↑ Panckoucke, C.L.F.. Victoires, conquêtes, désastres, revers et guerres civiles des Francais de 1792 à 1815, 1822, p. 241.
- ↑ Gomez de Artéche y Mora de Elexaveitia, 1868, p. 248.
- ↑ Oman, Charles William Chadwick. A History of the Peninsula War. vol.3. Clarendon Press, 1908, p. 226.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Tarragona a la Guerra del Francès (1808-1813). Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2019, p. 25. ISBN Publicacions Universitat Rovira I Virgili.
- ↑ Lipscombe, Nick. Wellington's Eastern Front: The Campaign on the East Coast of Spain 1810-1814. Nick Lipscombe, 2016, p. xii. ISBN 1473850746.
- ↑ Rickard, J. Siege of Lerida, 15 April-14 May 1810 (en anglès). History of War, 27/5/2008.
Bibliografia
[modifica]- Gomez de Artéche y Mora de Elexaveitia, J. Guerra de la independencia de 1808 a 1814. vol.8. 2a ed.. Imprenta del asilo de huérfanos, 1868.