Vés al contingut

Segon setge de Girona de 1808

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSegon setge de Girona de 1808
Guerra del Francès
Segon setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
Segon setge de Girona de 1808
Segon setge de Girona de 1808
Segon setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)

Girona a principis del segle xix
Tipussetge i batalla Modifica el valor a Wikidata
Data20 de juliol de 1808 - 16 d'agost de 1808
Coordenades41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E / 41.98333; 2.81667
LlocGirona
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuGirona Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de l'exèrcit espanyol
Bàndols
França Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants
França Guillaume Duhesme Badera de guerra espanyola (1785-1931) Julián de Bolívar
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Raimon Caldagués
Forces
10.000 aprox. 6.700 regulars i sometents, aprox.
Cronologia

El segon setge de Girona de 1808 fou posat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.[1]

Antecedents

[modifica]

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 29.350 homes, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy[2] i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, per prendre Girona.[3]

Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços, sota el comandament de Joan Clarós i Francesc Milans del Bosch. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.

El setge

[modifica]

El setge durà del 20 de juliol al 16 d'agost de 1808.

Conseqüències

[modifica]

Girona va capitular el desembre de 1809.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Segon setge de Girona de 1808». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1. 
  3. ↑ Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6. 
  4. ↑ Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà: materials per a una biografia. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 192-195. ISBN 8484155056. 

Bibliografia

[modifica]
  • GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y librería de Paciano Torres, 1896.
  • DEULONDER, Xavier: La Guerra Peninsular o Guerra del Francès (1807-1814) Barcelona, Llibres de l'Índex, 2019. ISBN 9788479481704
  • PUIG, Lluís Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segon_setge_de_Girona_de_1808&oldid=34229383»