Batalla de Rode
Revolta ibera de 197 aC | |||
---|---|---|---|
Marc Porci Cató Censorí | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 195 aC | ||
Coordenades | 42° 15′ 50″ N, 3° 10′ 46″ E / 42.26389°N,3.17944°E | ||
Escenari | Rode | ||
Lloc | Ciutadella de Roses | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria romana | ||
Campanya | Conquesta romana d'Hispània | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
La batalla de Rode fou una de les batalles de la revolta de 197 aC dels pobles ibers contra la dominació romana al segle ii aC.
Antecedents
[modifica]La victòria de la república de Roma sobre cartago a la Segona Guerra Púnica va deixar Hispània en mans romanes, i la transformació del territori en província va provocar importants canvis administratius i fiscals,[2] i la imposició del stipendium no fou acceptada per les tribus locals que encara gaudien d'una certa estructura política i capacitat de reacció,[3] de manera que el 197 aC va esclatar una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania a causa de l'expoli republicà.
Nombrosos caps locals es van revoltar a la Hispània Ulterior i La República va enviar Gai Semproni Tudità a la Hispània Citerior i a Marc Helvi Blasió a la Hispània Ulterior.[4] Gai Semproni Tudità morí per ferides de combat a la Citerior abans d'acabar l'197 aC.,[5] però Quint Minuci Therme derrotà el 196 aC als insurrectes a la batalla de Turda.[6] i Quint Fabi Buteó i Marc Helvi Blasió derrotà els celtibers a la batalla d'Iliturgi.[6] El senat romà va declarar la Citerior com a província consular[6] i el cònsol Marc Porci Cató Censorí s'hi dirigí des del port de Luna vorejant el golf de Lleó amb Manli d'ajudant, deixant la Ulterior a Appi Claudi amb tropes més reduïdes.
Batalla
[modifica]Marc Porci Cató Censorí, que comptava amb dues legions, vuit mil infants, quinze mil aliats i 800 genets per l'exèrcit consular i dos mil infants i dos-cents genets per cada un dels pretors[1] desembarcà a Rode[4] sufocant la resistència de la guarnició hispana situada al Puig Rom[7] o l'acròpolis de Rode.[5]
Conseqüències
[modifica]L'exèrcit romà desembarcà a Emporion i Cató va fer retornar les naus a Massalia amb els mercaders per forçar al seu exèrcit a la lluita. Cató inicia a Emporion, una quasi illa envoltada de maresma un dur entrenament de les tropes. L'exèrcit revoltat que assetjava Emporion, d'uns 40.000 homes fou derrotat en la batalla d'Emporion i Marc Porci Cató Censorí aconseguí en pocs dies la pacificació de tota la faixa costanera i el sometiment de lacetans, suessetans, ausetans,[8] i derrotant lacetans i bargusis,[1] que encara resistien a la seva capital.[8][9] Els romans van ordenar[4] que els ibers esfonsessin les muralles sota pena de ser reduïts a l'esclavitud, i ho feren els oppida dels voltants de l'Ebre. Els poblats de l'interior del que ara és Catalunya, desapareixeren definitivament.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804.
- ↑ Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078.
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Appià, Ibèria, 39-41
- ↑ 5,0 5,1 Josep M. Nolla, la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Brennan, Corey Loog. The praetorship in the Roman Republic Vol. I (en anglès). 1a ed.. Oxford University Press, 2000, p.166. ISBN 0-19-511459-0.
- ↑ Joan Maluquer de Motes i Nicolau, La ciutat grega mes antiga de Catalunya
- ↑ 8,0 8,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55.
- ↑ Antoni Ramon i Arrufat, Història, vol. IX: llibres XVIII-XXI Per Polibi