Batalla naval de Zonklon
| Guerra veneciano-genovesa | |||
|---|---|---|---|
  Batalla naval de Zonklon Batalla naval de Zonklon | |||
_Doge%27s_Palace_facing_the_sea.jpg)  | |||
| Tipus | batalla naval | ||
| Data | 4 de novembre de 1354 | ||
| Coordenades | 36° 54′ N, 21° 42′ E / 36.9°N,21.7°E | ||
| Lloc | Navarino | ||
| Estat | Grècia | ||
| Resultat | Victòria decisiva genovesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Guerra veneciano-genovesa | |
|---|---|
La guerra a la mar Egea | |
La guerra a Còrsega | |
La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.
Antecedents
[modifica]Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau[1] que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352.
La flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte,[2] als afores de l'Alguer. La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar una guarnició i va marxar en direcció a Càller. Tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició. Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard,[3] però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[4] La República de Gènova, incapaç de vèncer la coalició de venecians i catalans, va haver de cercar aliats i combatre els seus enemics per separat,[5] i la derrota a l'Alguer la va obligar a sotmetre's a Joan Visconti, senyor de Milà, que finançà una flota amb la qual va enviar Paganino Doria retorn a Orient.
Batalla
[modifica]La flota genovesa comandada per Paganino Doria va capturar trenta-cinc galeres,[6] l'almirall venecià Niccolò Pisani i cinc mil presoners a Zonklon.
Conseqüències
[modifica]La derrota va ser un factor determinant en la deposició del dux de Gènova Marino Falière, que fou substituït per Giovanni Gradenigo. La república de Gènova i la República de Venècia van signar la pau l'1 de juny de 1355.
Referències
[modifica]- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., p.58
- ↑ William Henry Smyth, Sketch of the present state of the island of Sardinia (anglès)
- ↑ Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354) (castellà)
- ↑ Ferran Soldevila, Història de Catalunya Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine., 3a ed. (1972) p. 481
- ↑ Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977, p. 286-287.
- ↑ Kenneth Meyer Setton i Harry W. Hazard, A History of the Crusades: The fourteenth and fifteenth centuries (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
- Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.
- Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982 (italià)