Ponç de Santa Pau
| Biografia | |
|---|---|
| Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó | |
 |
Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.
Fill gran d'Hug II de Santa Pau, Pere el Cerimoniós el va nomenar capità d'un estol de trenta galeres[1] a mitjans de març de 1351.[2] L'armada de la Corona d'Aragó va sortir del port de Maó el mes de setembre i es va dirigir cap a la Mediterrània oriental, fent escala a Càller i a Messina on es van unir amb vint galeres venecianes capitanejades per Pancrazio Giustinian en virtut de l'aliança militar entre la Corona d'Aragó i la República de Venècia per enfrontar-se a la República de Gènova. Finalment, prop de Constantinoble es van unir amb catorze galeres venecianes alliberades del Setge d'Oreoi i quatre més que sortiren de València més tard i eren capitanejades per Bernat de Ripoll.
El vespre del dia 13 de febrer de 1352, l'estol aliat participà a la batalla naval del Bòsfor en mig d'una gran tempesta que desbaratà moltes naus dels dos bàndols. Ponç de Santa Pau fou ferit i morí a causa de les ferides uns quants dies més tard, el 9 de març, a Constantinoble.[3][4] També hi morí el seu ajudant Bernat de Ripoll. Només hi sobrevisqueren onze de les galeres de la Corona d'Aragó, de les quas deu tornaren a Catalunya i foren encomanades a Mateu Mercer[5] després del nomenament provisional de Bonanat Descoll,[6] mentre que la que retornava les despulles de Ponç Santa Pau a Catalunya era atacada per un estol de deu galeres genoveses i es perdia per sempre.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
- ↑ (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
- ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ Las Calles de Barcelona Origen de sus nembres: Sus recuerdos, sus tradiciones y leyendas. Biografías de los personajes ilustres que han dado nombre á algunas... Edicion de gran lujo adornada con preciosas láminas. I. Salvador. Marero, 1865, p. 224–.
- ↑ Antonio Rubió y Lluch, i Maria Teresa Ferrer i Mallol, Diplomatari de l'Orient català (1301-1409), p.263
- ↑ «Ponç de Santa Pau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ponç de Santa Pau (†1352) y su translatio corporis: historia de una ida y de una vuelta. Alberto Reche Ontillera.