Benaixeve

Benaixeve

Benaixeve (ca) Benagéber (es)
Bandera de Benaixeve Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 44′ 12″ N, 1° 06′ 00″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Serrania
Capital	Benagéber
Població humana
Població	168 (2023) (2,41 hab./km²)
Gentilici	benaixevera, benaixever
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	69,8 km²
Altitud	715 m
Limita amb	Sinarques Xelva Utiel Toixa
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Patrocini	Isidre el Llaurador
Festa patronal	Del 15 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde	Rafael Darijo Escamilla
Identificador descriptiu
Codi postal	46173
Codi INE	46050
Codi ARGOS de municipis	46050
Lloc web	benageber.es

Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

Situat en la conca mitjana del riu Túria, el terme és summament abrupte i muntanyós. Les principals altures són: Valdesierra (977 m), la Muela (869 m), el Cerrillar (921 m), la Delantera (948 m) i Franco (867 m). El Túria travessa el terme de nord a sud-est completament encaixat, cosa que va permetre construir-hi el Pantà de Benaixeve. Al riu, hi afluïxen el rierol del Regajo i els barrancs de Peñafiel i Maliaño.

El clima és continental. Els vents dominants són del nord-oest i de llevant; estos últims provoquen pluges, generalment a l'octubre i abril. Hi ha nevades al gener i al febrer.

El poble està situat en l'esquerra del riu, en l'antic lloc de Nieva, on va ser traslladat en quedar cobert el nucli antic per les aigües del pantà.

Límits

El terme municipal de Benaixeve limita amb Xelva i Toixa, a la mateixa comarca, i amb Sinarques i Utiel, a la comarca de la Plana d'Utiel.

Accés

S'hi accedix per l'autovia A-3 (València-Madrid) desviant-se a Utiel en direcció Benaixeve-Toixa i després de recórrer uns 30 quilòmetres. També s'hi pot anar des de València per la CV-35 (València-Ademús) desviant-se cap a Benaixeve a l'altura de Toixa per a prendre la CV-390.

Història

Vista de l'antic nucli de Benaixeve l'any 1935, abans de la construcció de l'embassament

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a terme també la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Benagever (segons consta en el document original) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.

La història del poble va lligada a la construcció del pantà, ja que el dia 6 d'abril de 1932 es va firmar l'acta d'inici de les obres i amb això la sentència de mort de Benaixeve, tot i que encara tardaria uns anys a desaparéixer davall de les aigües de l'embassament que hui du el seu nom, ja que la Guerra Civil espanyola en va retardar les obres.

La creació del pantà havia de tindre uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura, però va ser un colp dur per als habitants de Benaixeve, que, després del patiment que els havia causat la guerra, es veren obligats a abandonar sa casa i el seu poble, sense saber on havien d'anar.

Una part dels pobladors van ser traslladats a dos nous nuclis creats per a ells, a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve) i a Paterna, d'on va sorgir el nou poble de Sant Antoni de Benaixeve.

Demografia

Benaixeve compta amb una població de 192 habitants (INE 2019).

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2016	2019
154	124	147	156	157	189	204	177	161	156	152	207	192

Economia

Hi ha pinedes, explotades, majoritàriament, de manera comunitària. En el secà, s'hi conrea blat, ordi, vinya i sègol. Es cria bestiar de llana. Hi ha caça (conills, perdius i senglars) i, a l'embassament, hi ha pesca.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benaixeve
Candidatura			Candidats	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià		Rafael Darijo Escamilla Susana Maria Llovera Gil Jesús Vicente Montesinos Montesinos Miguel Llovera Tarazón	89 ( Sí) 88 ( Sí) 84 ( Sí) 78 ( Sí)	60,84%	4 ()
	Partit Popular		Vicente Íñiguez Cuevas José Luis Salón Martínez Juan Miguel Salón Martínez	48 ( Sí) 37 ( No) 30 ( No)	26,57%	1 ()
	Vots en blanc			5	3,50%
Total vots vàlids i regidors				143	100 %	5
	Vots nuls			5	3,38%
Participació (vots vàlids més nuls)				148	79,14%**
Abstenció				39*	20,86%**
Total cens electoral				187*	100 %**
Alcalde: Rafael Darijo Escamilla (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ Llíria, Ministeri de l'Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Vista de l'edifici de l'Ajuntament de Benaixeve

Des de 2007 l'alcalde de Benaixeve és Rafel Darijo Escamilla del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Iñiguez Cremades	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Miguel Llovera Hernández	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Manuel Illueca Pérez	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Illueca Pérez	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Eusebio Caballero Portillo	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Eusebio Caballero Portillo	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Félix Íñiguez Cuevas	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Rafel Darijo Escamilla	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Rafel Darijo Escamilla	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Rafel Darijo Escamilla	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Rafel Darijo Escamilla	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Com que es tracta d'un poble de nova planta, construït al llarg del segle xx, els edificis destacats de Benaixeve són d'una arquitectura austera.

• Església de la Immaculada Concepció. Temple parroquial fet de rajola i ciment, va ser inaugurat en 1954 i presidix la plaça.
• Ermita de Sant Isidre. Construcció senzilla prop del nucli urbà, que mostra l'arquitectura del període.
• Església del Pilar. Temple de rajola i ciment, construït en 1950, es troba a tocar del pantà. S'hi pot veure una placa amb els noms dels vint-i-un obrers morts en la construcció de l'embassament. També hi ha l'escola, els edificis d'administració i les cases dels obrers.

Llocs d'interés natural

Embassament de Benaixeve.

• Pantà de Benaixeve. Paratge d'alt valor paisatgístic on es practiquen diferents esports nàutics i d'aventura. Al voltant s'han habilitat àrees d'acampada i un alberg.
• Rierol del Regajo. A prop de Benaixeve, incrementa el seu cabal al pas per la font d'aigües termals de Los Baños. També destaquen les fonts del Cuerno i de la Pardala.
• Paratge de la Pardala
• Reserva Natural de Flora i Fauna de Valdeserrillas
• Fuente Muñoz
• Charco Negro. Paratge amb pous naturals, fonts i àrea de picnic.

Festes locals

• Sant Antoni. El 17 de gener, se celebra amb una foguera.
• Falles. El cap de setmana següent al dia de Sant Josep (el 19 de març), se celebra la festa, amb cercaviles, paelles i mascletà.
• Sant Isidre. El 15 de maig es fa la romeria des de l'ermita del sant fins a l'església parroquial. Després hi ha sopar popular i revetlla.
• Festa Major. Se celebra al voltant del 15 d'agost. Es veneren l'Assumpció de la Verge i els Sants de la Pedra i Sant Roc, amb cavalcades, mascletà, sopars i revetlles populars.
• Santa Anna al llogaret de Villanueva el 26 de juliol

Enllaços externs

• Ajuntament de Benaixeve (castellà)
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.