Bugarra

Bugarra

Bandera de Bugarra Escut de Bugarra
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 36′ 35″ N, 0° 46′ 24″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Serrania
Capital	Bugarra
Població humana
Població	783 (2023) (19,43 hab./km²)
Gentilici	bugarrenca, bugarrenc
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	40,3 km²
Altitud	180 m
Limita amb	Llíria Xest
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Festa patronal	Del 15 al 16 d'agost
Organització política
• Alcalde	Juan Manuel García Calduch
Identificador descriptiu
Codi postal	46165
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46076
Codi ARGOS de municipis	46076
Lloc web	bugarra.es

Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Geografia

Situat en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva. La superfície del terme és molt accidentada i muntanyenca. Les altures més importants són: l'Alt de Roger, Bastos, Aliagar, Tajudo, Font i Pinada. En la part nord del terme hi ha un extens altiplà. El Túria travessa el terme d'oest a est, però també el drenen els barrancs de la Font i de Marjuela.

El clima és mediterrani, i els vents dominants són el mestral i el ponent. El vent denominat localment tortosino provoca les pluges de tardor a primavera. El poble està situat en el marge esquerre del riu Túria, en els vessants de la Peña Roya. Hi ha una zona excel·lent per a prendre el bany en el riu, prop del càmping.

Límits

Bugarra fa frontera amb els límits municipals de Xulilla, Xestalgar, Pedralba i el Villar (a la mateixa comarca); amb Xest (a la Foia de Bunyol) i amb Llíria (a la comarca del Camp de Túria).

Bugarra, junt amb Pedralba i Xestalgar, formen una mena de subcomarca tradicionalment vinculada a Llíria; però el caràcter castellanoparlant de tots tres va fer que els inclogueren en la comarca dels Serrans.

Accés

Des de València s'accedix a la localitat prenent la CV-35 i enllaçant en acabant amb la CV-376 i la CV-377. Un trajecte alternatiu és prendre la carretera Madrid a Xest; eixir de Xest en direcció a Llíria i prendre la direcció a Pedralba per la CV-380 i de Pedralba a Bugarra.

Toponímia

Com el topònim La Alpujarra (Granada), Bugarra prové de l'àrab i significa 'prat', en referència a l'extensió de terreny que propicia el riu Túria a l'altura de l'assentament urbà, després de baixar encaixat entre muntanyes. Etimològicament, el nom deriva del terme àrab al Busherat (al-bugscharra), que podria traduir-se com a «la terra d'herba» o «la terra de pastures». Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, el topònim es va adaptar a la fonètica de la llengua dels nous colons cristians de la Serrania.

Història

En les proximitats de la font de La Hortezuela va haver un primer establiment de població, constatat almenys des dels ibers fins després de la reconquesta de Jaume I. Una vegada establerts els habitants en l'emplaçament actual, passa a pertànyer a la Baronia de Pedralba i Bugarra.

Els seus habitants continuaren sent musulmans, tot i que en el segle xvi la mesquita servia per al culte cristià, ja que era obligatori per als habitants. Amb la dràstica mesura d'expulsió dels moriscs a principis del segle xvii Bugarra queda deshabitat, a l'espera que arribaren els nous pobladors cristians, els quals vingueren majoritàriament de la veïna Xulilla.

Amb la desaparició del poder senyorial en 1858, representat a Bugarra pels Sánchez de Calataiud, comtes del Real, les poblacions de Bugarra i Pedralba es varen separar administrativament.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2015
884	870	865	855	836	828	808	760	745	826	739

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Bugarra
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Teresa Cervera García	284	54,72%	4 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Laura Cervera Melego	232	44,70%	3 ()
	Vots en blanc			3	0,58%
Total vots vàlids i regidors				284	100 %	7
	Vots nuls			16	2,99%
Participació (vots vàlids més nuls)				535	86,57%**
Abstenció				83*	13,43%**
Total cens electoral				618*	100 %**
Alcaldessa: Teresa Cervera García (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC, JEZ Llíria, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2015 l'alcaldessa de Bugarra és Teresa Cervera García del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Pedro Pérez Martínez	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Juan Manuel García Calduch	AIB	28/05/1983	--
1987–1991	Rafael Castelló Marco	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Pedro Pablo Cánoves Dolz	AVBU	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Manuel García Calduch	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Juan Manuel García Calduch	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Manuel García Calduch	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Manuel García Calduch	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Manuel García Calduch	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Teresa Cervera Garcia	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Teresa Cervera Garcia	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Economia

En el secà es conreen garroferes, oliveres i vinya que produïx vi de qualitat excel·lent al celler local. Hi ha regadiu en quasi tota la vall que envolta el poble, on es conreen fruites i hortalisses. Es rega amb aigües del Túria a través de la séquia de Bugarra, que té una longitud de 9 km. Hi ha bestiar oví i caprí. També compta amb mines de caolí. Existix un salt hidroelèctric en el riu.

Monuments

Una peculiaritat del nucli urbà de Bugarra és el traçat poc freqüent a la comarca de carrers llargs i estrets, insinuant una quadrícula. Trobarem diverses cases d'aparença elegant, propietat de famílies adinerades que a partir de l'expansió de la vinya varen fer fortuna. Este conreu va relegar usos econòmics tradicionals com ara el conreu de la seda i la pansa, que fins al segle xix varen ser una de les bases econòmiques de la població.

• Església de Sant Joan Baptista. De factura modesta, fou construïda en el segle xvii. El seu campanar té una riquea afegida, ja que la seua base formava part del minaret de la mesquita que es remunta a èpoques medievals, torre llavors exempta. En la ubicació de l'actual Casa Abadia podria aixecar-se la mesquita, ja que en la part de darrere de la casa es troba el carrer de l'Onsal Viejo, fent referència al cementeri, que sempre ocupava un lloc contigu al temple musulmà. En l'interior restaurat de l'església es manté l'esgrafiat del segle xvii i la reproducció d'un retaule en fusta que va haver en l'Altar Major, de l'escultor Francesc Vergara.

Festes locals

• Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
• Festes Patronals. A partir del 15 d'agost en honor de la Verge de l'Assumpció i de Sant Roc.
• Verge del Rosari i Crist de la Bona Mort. Se celebren a primers d'octubre.

Enllaços externs

• Ajuntament de Bugarra (castellà)
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.