Bernardo Mateo Sagasta y Echevarría
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 setembre 1866 Pontevedra (Galícia) |
Mort | 2 novembre 1937 (71 anys) |
Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 01″ N, 3° 43′ 47″ O / 40.400231°N,3.729794°O |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
11 de març de 1893 – 15 de setembre de 1923 | |
- → | |
Circumscripció | Caldas de Reis |
Activitat | |
Ocupació | Enginyeria agrònoma |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Membre de | |
Família | |
Pare | Pedro Mateo Sagasta |
Parents | Práxedes Mateo Sagasta, cosí germà |
Llista
|
Bernardo Mateo Sagasta y Echevarría [a vegades figura com Echeverría] (Pontevedra, 21 de setembre de 1866-2 de novembre de 1937) va ser un polític i enginyer espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
[modifica]Nascut el 21 de setembre de 1866 a Pontevedra,[1][2] el seu pare Pedro era germà del pare de Práxedes Mateo Sagasta, Clemente.[3] Fou un polític liberal,[4] va ser diputat a Cortspel districte de Pontevedra de Caldas de Reis entre 1893 i 1923, obtenint escó en aquesta plaça en les eleccions de 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.
També va exercir el càrrec de subsecretari d'Hisenda el 1901 i el 1905,,[4] i va exercir de forma interina la cartera d'Hisenda entre el 31 d'agost i l'11 de setembre de 1905, en absència del titular, José Echegaray.[5]
Va ser el president de la segona comissió parlamentària (la primera datava de 1922), conformada al juliol de 1923 amb l'objectiu d'emetre un dictamen sobre l'Expedient Picasso.[6] Després del cop d'estat de Primo de Rivera de setembre de 1923, va sostreure del Congrés els documents de l'informe i els va salvaguardar fins a l'arribada de la Segona República el 1931, quan els va tornar a lliurar a les Corts.[7]
Escollit el 1901 membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, es va convertir en membre de ple dret en prendre possessió el 30 de gener de 1916.[8] Va morir el 2 de novembre de 1937.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Sánchez de los Santos, 1908, p. 417.
- ↑ «Mateo Sagasta Echeverría, Bernardo. 38. Elecciones 5.3.1893». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ Sampedro Escolar, 2013, p. 134-135.
- ↑ 4,0 4,1 Sánchez de los Santos, 1908, p. 417-418.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 91.
- ↑ Guimerá Plaza, 2008, p. 284-285.
- ↑ Sampedro Escolar, 2013, p. 134.
- ↑ 8,0 8,1 «Relación de Académicos desde el año 1847 hasta el 2003» p. 16. Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Bibliografia
[modifica]- Guimerá Plaza, Marcos «Maura y Cambó (1913-1925)». Anuario de Estudios Atlánticos. Cabildo de Gran Canaria [Las Palmas de Gran Canaria], 54, 1, 2008, pàg. 269-290. ISSN: 0570-4065.
- Sampedro Escolar, José Luis «Sagasta: nobleza y liberalismo». Berceo. Instituto de Estudios Riojanos [Logroño], 164, 2013, pàg. 131-177. ISSN: 0210-8550.
- Sánchez de los Santos, Modesto. Las Cortes Españolas. Las de 1907. Madrid: Establecimiento tipográfico de Antonio Marzo, 1908.
- Urquijo y Goitia, José Ramón de. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Madrid: Consell Superior d'Investigacions Científiques, 2008. ISBN 978-84-00-08737-1.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Miguel Colmeiro y Penido |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 3 1901-1937 |
Succeït per: José María Albareda Herrera |