Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles de 1918

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1918
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data24 febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata
← 1916 Modifica el valor a Wikidata
1919 Modifica el valor a Wikidata →
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del Govern d'Espanya
diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
ElegitManuel García Prieto Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Eduardo Dato e Iradier, però les dues fraccions del Partit Liberal dirigides per García Prieto i Romanones, en conjunt, van obtenir més vots.

Com a novetat, cal destacar la presentació d'una Aliança d'Esquerres, formada pel Partido Reformista (9 diputats), Federación Republicana (10 escons), PSOE (6 escons), Partit Republicà Català (4 escons), Partit Republicà Radical (2 escons), PURA (un escó), Partit Republicà Democràtic Federal (un escó) i republicans catalanistes independents (2 escons), que intentaren presentar una alternativa al turnisme sota la direcció de Melquíades Álvarez. Només va obtenir 35 escons, però amb cert ressò a Catalunya.

Fou elegit president del Congrés el liberal demòcrata Miguel Villanueva i president del Senat Alejandro Groizard. El cap de govern fou Antoni Maura, qui va dirigir un govern de concentració amb conservadors, liberals i de la Lliga. El 9 de novembre fou substituït per un govern de concentració de les forces liberals dirigit per Manuel García Prieto, però als 26 dies va dimitir i el 5 de desembre es formà un nou govern dirigit pel comte de Romanones, qui el gener de 1919 va suspendre les garanties constitucionals. El 15 d'abril de 1919 fou destituït i les tensions, les revoltes, les vagues i les mobilitzacions a Catalunya van fer que el nou líder espanyol, Antoni Maura i Montaner tornés a cridar sufragis el juny de 1919.[1]

Composició de la Cambra

[modifica]
← Eleccions generals espanyoles, 24 de febrer de 1918 →
Partit Escons Líder
Conservadors 98 Eduardo Dato e Iradier
Partit Liberal Demòcrata 92 Manuel García Prieto
Partit Liberal romanonista 43 Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Aliança d'Esquerres 35 Melquíades Álvarez
Conservadors mauristes 31 Antoni Maura i Montaner
Partit Liberal-Izquierda Liberal 29 Santiago Alba Bonifaz
Conservadors ciervistes 24 Juan de la Cierva y Peñafiel
Lliga Regionalista 21 Francesc Cambó
Comunió Tradicionalista (jaumistes) 8 Enrique de Aguilera y Gamboa, marquès de Cerralbo
Comunió Nacionalista Basca 7 Ramón de la Sota
Liberals Agraris 7 Rafael Gasset Chinchilla
Liberals independents 6 Alfons Sala i Argemí
Regionalistes (asturià, lleonès i andalús) 3
Catòlics independents 2 Manuel Rojas Marcos
Nacionalistes republicans catalans 1 Francesc Macià
Partit Integrista 1 Manuel Senante y Martínez
Catòlic Carlí 1 Gervasio de Artiñano y Galdácano
Independents 3

Resultats per circumscripcions

[modifica]

Catalunya

[modifica]

Illes Balears

[modifica]

País Valencià

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Villatoro, Manuel P. «Eleccions generals espanyoles de 1919» (en castellà). ABC, 10-11-2019. [Consulta: 1r octubre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_1918&oldid=33611153»