Casa Magarola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1779 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Tallers, 22-22 bis | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42583 | |||
| Id. Barcelona | 456 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La Casa Magarola és un edifici neoclàssic ubicat al carrer Tallers, 22-22 bis del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa i dos pisos. Ordenada en tres cossos verticals, la façana presenta un aplacat de pedra de Montjuïc a la planta baixa i a tots els nivells del cos central, ornat per unes pilastres jòniques monumentals. El pati central articulava l'accés a la planta noble i també a la part posterior de l'edifici, on es conserven les dues antigues «quadres». Aquestes mantenen l'estructura a base d'arcs de fàbrica i bigues, encara que el pati que les separava va ser cobert amb una estructura metàl·lica a finals del segle xix.[2]
Història
[modifica]El 1755, els germans Fèlix i Francesc de Magarola van fundar una fàbrica d'indianes al carrer dels Tallers,[3] i l'any següent encarregaren les obres al mestre de cases Marià Enrich, que hi construí dues «oficines» grans, una anomenada «quadra de les tines», i l'altra, «quadra dels telers», i també va acondicionar la casa.[4] El 1766, van adquirir una altra finca als hereus del gerrer Pere Esquirol, que el 1770 fou reformada pel mateix Enrich, que s'encarregà de terraplenar l'hort.[5] El 1779, els germans Magarola van demanar permís per enderrocar les construccions existents (que en conjunt tenien 206 pams d'amplada) i reconstruir-les de nova planta,[6] la documentació gràfica del qual és una secció transversal de la façana però no un alçat de la mateixa.[1]
El 1826, Francesc de Magarola i de Rich llogà l'edifici al fabricant de filats Isidre Cruells, associat amb Joan Traveria (vegeu casa-fàbrica Traveria). L'octubre del 1830, Cruells es va separar de Traveria i filava amb màquines pròpies a les «quadres» dels Magarola, d'on fou desallotjat el desembre del 1831 pels síndics dels creditors d’aquests, Erasme de Janer i Josep Cabanes, que el mateix any van arrendar la fàbrica a la companyia de filats de Traveria.[3] Posteriorment,va ser llogada a la societat Ignasi Turent i Cia, dedicada a l'abrillantament dels teixits de cotó. El 1846, Ignasi Turent va sol·licitar la legalització de la màquina de vapor de 3 CV que hi tenia instal·lada, segons els plànols signats pel mestre d'obres Josep Calçada.[7][3] El 1851 va sortir a subhasta la maquinària i utensilis de la fàbrica,[8] continuada per Valentí Sindreu i Esparó[9] (†1865).[10]
A la dècada del 1850, hi havia a més els industrials Lluch Germans del ram de la confecció; Lluís Depares, constructor d'útils per a teixir, i Martí Plana, constructor d'instruments musicals.[11][3] El 1862, a la mort del propietari Joan Argelich i Pazzi, la finca va passar primer a mans de la vídua Marianna de Magarola i de Rich, i el 1864 a l'hereu Joan Xavier Argelich i de Magarola. El 1869, un taller de marmolita instal·lat per Vicenç Estrada va sol·licitar la legalització d'una màquina de vapor de 5 CV, que havia estat instal·lat des de feia anys pels Sindreu, sota la direcció de l'enginyer industrial M. Lladó i el mestre d’obres Josep Marimon i Cot.[3]
El 1877 s'hi va instal·lar provisionalment el Seminari Conciliar de Barcelona i la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, en abandonar aquest l'antic Col·legi de Cordelles a la Rambla. D'aquesta època deuen datar les transformacions més importants de l'interior, per les quals es van perdre les distribucions i decoracions originals, malgrat que el traçat general de la planta no va sofrir cap alteració important.[3]
El 1882, amb la marxa del Seminari cap al nou edifici al carrer de la Diputació, la planta baixa va ser ocupada per la botiga i magatzem de paper de la societat Fills d'Esteve Bachs, fundada l'any 1881, mentre que les plantes superiors restaren desocupades. A la primera dècada del segle xx, l'edifici va ser també ocupat de forma parcial per l'Ateneu Obrer de Barcelona i el Cercle Mallorquí.[12][3]
L’any 2002, amb motiu de la subdivisió de l'edifici en apartaments, s'hi va realitzar una reforma i remunta sota la direcció de l'arquitecte Alfred Fernández de la Reguera.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa-fàbrica Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 324-325, 15-10-1770.
- ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 323v-324, 15-10-1770.
- ↑ «Fèlix Magarola. Comerciant. Tallers. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-21/1779-151. AHCB, 09-08-1779.
- ↑ «Casa de Magarola al carrer dels Tallers, 75. Façana». Gràfics 03685. AHCB, 1846.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-04-1851.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 227, 320.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 04-12-1865, p. 11693.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 152, 180, 204, 318.
- ↑ «Cercle Mallorquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 264-271. ISBN 978-84-9156-216-0.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.