Casa Magarola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1779 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Tallers, 22-22 bis | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42583 | |||
| Id. Barcelona | 456 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La Casa Magarola és un edifici neoclàssic ubicat al carrer Tallers, 22-22 bis del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1756, els germans Fèlix i Francesc de Magarola i Cantó i el tintorer de seda Eudald Llorens van adquirir a Josep Antoni Ferrusola una finca al carrer dels Tallers,[3][4] on va establir una fàbrica d'indianes.[5] Les obres foren encarregades al mestre de cases Marià Enrich, que hi construí dues «oficines» grans, una anomenada «quadra de les tines», i l'altra, «quadra dels telers», i també va acondicionar la casa.[6] El 1760, Llorens es va separar de la societat,[7][4] i el 1766, els germans Magarola van adquirir una altra finca als hereus del gerrer Pere Esquirol,[8][4] que el 1770 fou reformada pel mateix Enrich, que s'encarregà de terraplenar l'hort.[9] Posteriorment, van adquirir tres finques més,[4] i el 1779, van demanar permís per enderrocar les construccions existents (que en conjunt tenien 206 pams d'amplada) i reconstruir-les de nova planta,[10] la documentació gràfica del qual és una secció transversal de la façana però no un alçat de la mateixa.[1][5]
Fèlix de Magarola va morir el 1785, essent succeït pel seu fill Josep Francesc de Magarola i Olzina, casat amb Maria Rosa Casani.[4] El seu germà Francesc va morir el 1790, i fou succeït per la seva vídua Antònia Margarit i el seu fill Francesc Xavier de Magarola i Margarit, casat amb Maria Teresa Rich i Forest.[4] Els litigis entre els hereus es van acabar refonent amb el concurs de creditors,[11][4] i finalment es van resoldre amb una concòrdia el 1844.[12][5] El 1826, l'hereu Francesc de Magarola i Rich llogà l'edifici al fabricant de filats Isidre Cruells, associat amb Joan Traveria. L'octubre del 1830, Cruells es va separar de Traveria i filava amb màquines pròpies a les «quadres» de la casa-fàbrica, d'on fou desallotjat el desembre del 1831 pels síndics dels creditors, Erasme de Janer i Josep Cabanes, que el mateix any van arrendar la fàbrica a la companyia de filats de Traveria.[5]
Posteriorment, la fàbrica va ser llogada a la societat Ignasi Turent i Cia, dedicada a l'abrillantament dels teixits de cotó.[5] El 1846, Ignasi Turent va sol·licitar la legalització de la màquina de vapor de 3 CV que hi tenia instal·lada, segons els plànols signats pel mestre d'obres Josep Calçada.[13][5] El 1851 va sortir a subhasta la maquinària i utensilis de la fàbrica,[14] continuada per Valentí Sindreu i Esparó[15] (†1865).[16] A la dècada del 1850, hi havia a més els industrials Lluch Germans del ram de la confecció; Lluís Depares, constructor d'útils per a teixir, i Martí Plana, constructor d'instruments musicals.[17][5] El 1869, un taller de marmolita instal·lat per Vicenç Estrada va sol·licitar la legalització d'una màquina de vapor de 5 CV, que havia estat instal·lat des de feia anys pels Sindreu, sota la direcció de l'enginyer industrial M. Lladó i el mestre d'obres Josep Marimon i Cot.[5]
Francesc de Magarola i Rich va morir sense fills i fou succeït per la seva germana Marianna,[4] vídua de Joan Argelich i Pazzi. Aquesta morí el 1862[18] i la propietat va passar a mans del seu fill Joan Xavier Argelich i de Magarola,[5] que el 1871 en vengué la part septentrional, incloent-hi un terreny procedent de l'enderrocament de les muralles (actuals núms. 48 i 50 del carrer de Pelai), al sastre Ignasi Morell i Salsé[19][4] (†1876).[20] El 1877, va vendre la resta a l'industrial Miquel Boada i Vilumara,[4] i aquell mateix any, s'hi va instal·lar provisionalment el Seminari Conciliar de Barcelona, en abandonar aquest l'antic Col·legi de Cordelles a la Rambla.[5] El 1882, amb el trasllat cap al nou edifici al carrer de la Diputació, la planta baixa va ser ocupada per la botiga i magatzem de paper de la societat Fills d'Esteve Bachs, fundada l'any 1881, mentre que les plantes superiors restaren desocupades. A la primera dècada del segle xx, l'edifici va ser també ocupat de forma parcial per l'Ateneu Obrer de Barcelona i el Cercle Mallorquí.[21][5]
L’any 2002, amb motiu de la subdivisió de l'edifici en apartaments, s'hi va realitzar una reforma i remunta sota la direcció de l'arquitecte Alfred Fernández de la Reguera.[5]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa i dos pisos. Ordenada en tres cossos verticals, la façana presenta un aplacat de pedra de Montjuïc a la planta baixa i a tots els nivells del cos central, ornat per unes pilastres jòniques monumentals. El pati central articulava l'accés a la planta noble i també a la part posterior de l'edifici, on es conserven les dues antigues «quadres». Aquestes mantenen l'estructura a base d'arcs de fàbrica i bigues, encara que el pati que les separava va ser cobert amb una estructura metàl·lica a finals del segle xix.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa-fàbrica Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Malet, 12-09-1756.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 AHPB, notari Esteve Tramullas, manual 1.1341/22, f. 252-283, 27-06-1877.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 324-325, 15-10-1770.
- ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Malet, 09-03-1760.
- ↑ AHPB, notari Jacint Baramon, 23-08-1766 i 25-05-1767.
- ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 323v-324, 15-10-1770.
- ↑ «Fèlix Magarola. Comerciant. Tallers. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-21/1779-151. AHCB, 09-08-1779.
- ↑ Diario de Barcelona, 29-01-1825, p. 248.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 03-07-1844.
- ↑ «Casa de Magarola al carrer dels Tallers, 75. Façana». Gràfics 03685. AHCB, 1846.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-04-1851.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 227, 320.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 04-12-1865, p. 11693.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 152, 180, 204, 318.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 27-10-1863, p. 9751.
- ↑ AHPB, notari Melitó de Llosellas, 22-04-1871.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-11-1876, p. 12474.
- ↑ «Cercle Mallorquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 264-271. ISBN 978-84-9156-216-0.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.