Vés al contingut

Bill Plympton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBill Plympton
Imatge
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Portland (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York (1968–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Arts Visuals (1968–dècada del 1960)
Universitat Estatal de Portland - disseny gràfic (1964–dècada del 1960)
Oregon City High School (en) Tradueix (–1964) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnimació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, animador, guionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webplymptoons.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0687739 FilmAffinity: 448945603 Allocine: 24856 Allmovie: p106682 TMDB.org: 126125
Musicbrainz: bdd3d25a-72ec-441e-a5ec-e2a1c1f95f2e Modifica el valor a Wikidata

Bill Plympton (Portland, 30 d'abril de 1946) és un animador, dissenyador gràfic, dibuixant i cineasta estatunidenc més conegut pel seu curtmetratge d'animació nominat als Oscar al millor curtmetratge d'animació de 1987 Your Face i la seva sèrie de curts del 2004 amb un personatge gos que comença amb Guard Dog.[1][2]

Biografia

[modifica]

Plympton va néixer a Portland (Oregon), fill de Wilda Jean (Jerman) i Donald F. Plympton,[3][4] i es va criar en una granja a la propera Oregon City[2] amb cinc germans: Sally, Tia, Peggy, David i Peter.[4] De 1964 a 1968, va estudiar disseny gràfic a la Universitat Estatal de Portland, on va ser membre de la societat cinematogràfica i va treballar en l'anuari. El 1968, es va traslladar a l'Escola d'Arts Visuals[3] a Nova York, on es va especialitzar en dibuixos animats. Es va graduar a la SVA el 1969.[5]

Carrera

[modifica]

Les il·lustracions i dibuixos animats de Plympton s'han publicat a The New York Times i al setmanari The Village Voice, així com a les revistes Vogue, Rolling Stone, Vanity Fair, Penthouse i National Lampoon. La seva tira de dibuixos animats polítics Plympton, que va començar el 1975 a SoHo Weekly News, finalment es va redifondre i va aparèixer en més de 20 diaris.[6]

El 1988, el seu curtmetratge d'animació Your Face va ser nominat a l’Oscar al millor curtmetratge d'animació. També es va fer conegut per altres curtmetratges d'animació, com 25 Ways to Quit Smoking (1989) i Enemies (1991), l'últim dels quals formava part de la sèrie Animania de MTV, on es van mostrar molts dels seus altres curts.[7] El 1991, Plympton va guanyar la Palma d'Or al millor curtmetratge al 44è Festival Internacional de Cinema de Canes per Push Comes to Shove, que va aparèixer a la sèrie d'animació de MTV Liquid Television.[8] El 1992, el seu primer llargmetratge d'animació autofinançat, The Tune va debutar al Festival de Cinema de Sundance.[7] El seu treball també va aparèixer a la sèrie de comèdia de Fox de 1992–1993 The Edge. El 1993 va fer la seva primera pel·lícula d'acció en directe, J. Lyle'.

Bill i Sandrine Plympton el 2014

El 1995, va contribuir amb animació i gràfics a una col·lecció de jocs d'ordinador, Take Your Best Shot.[9] També va publicar un cómic el 2003, The Sleazy Cartoons of Bill Plympton.

L'actriu Martha Plimpton, parent llunyana seva,[10] va exercir com a productor associat al llargmetratge d'animació de Plympton Hair High (2004), fent gran part del càsting. El repartiment de veu de la pel·lícula incloïa el seu pare Keith Carradine i el seu oncle David Carradine.

Obres posteriors

[modifica]

Guard Dog (2004) ambé va ser nominat a l'Oscar al millor curtmetratge d'animació. El 2005, Plympton va animar un vídeo musical per a "Heard 'Em Say" de Kanye West" i l'any següent, va crear el vídeo musical de "Weird Al" Yankovic" "Don't Download This Song". Plympton va contribuir amb l'animació a la sèrie de History Channel de 2006 10 Days That Unexpectedly Changed America, per il·lustrar els esdeveniments de la Rebel·lió de Shays. Juntament amb altres animadors independents de la ciutat de Nova York, ha llançat dos DVDs de curtmetratges animats, tots dos titulats Avoid Eye Contact.

El llargmetratge de 80 minuts de Plympton del 2008, Idiots and Angels presentat per Terry Gilliam, no tenia cap diàleg.[11][12] La pel·lícula fou estrenada al Festival de Cinema de Tribeca el 26 d'abril de 2008.[13]

El 2011, Alexia Anastasio va completar un documental sobre la vida de Plympton, Adventures in Plymptoons!,[14] publicat el setembre de 2012 directe a- DVD i en vídeo a la carta.[15]

El 2011, Plympton va col·laborar amb el crític de cinema infantil Perry Chen a Ingrid Pitt: Beyond the Forest, un curtmetratge d'animació del 2011 dirigit per Kevin Sean Michaels, sobre l'actriu i supervivent de l'Holocaust Ingrid Pitt.[16]

Plympton va animar l’acudit d'obertura dels episodis de Simpsons "Beware My Cheating Bart" el 2012, "Black Eyed, Please" el 2013, "Married to the Blob" el 2014, "Lisa the Veterinarian" el 2016, "22 for 30" el 2017, "3 Scenes Plus a Tag from a Marriage" el 2018, "Manger Things" el 2021 i "One Angry Lisa" el 2022; així com els menús i el packaging del DVD de la Temporada 19.

Plympton va dirigir el segment "On Eating and Drinking" a la pel·lícula d'animació de 2014 The Prophet, adaptada del llibre de Kahlil Gibran El Profeta. El 2018, Plympton va crear una sèrie de vídeos per a The New York Times anomenats "Trump Bites". Una de les sèries, Trump and Putin: A Love Story, representa Trump i Putin fent-se un petó mig nus. Els crítics van dir que el vídeo implicava que les relacions gais eren intrínsecament còmiques i immorals.[17]

El 2020, Plympton va llançar un Kickstarter per al seu nou western de comèdia animada, Slide. El finançament va tenir èxit i Plympton tenia previst acabar la pel·lícula el 2022.

Llegat

[modifica]

Una col·lecció de més de 180 articles de Plympton es conserva a l'Academy Film Archive.[18] L'arxiu ha conservat pel·lícules de Plympton com ara Your Face, The Tune, Guard Dog, i The Cow Who Wanted to Be a Hamburger.[19]

Les seves pel·lícules han aparegut a l'Animation Show of Shows entre elles Your Face, Guard Dog, Eat (2001), The Fan and the Flower (2005), i Santa: The Fascist Years (2009).[20][21][22][23][24]

Vida personal

[modifica]

El 23 de desembre de 2011, Plympton es va casar amb l'animadora/artista/il·lustradora Sandrine Flament a casa de la seva germana a Oregon.[25][26] El seu fill, Lucas, va néixer el setembre de 2012.[2]

Influències

[modifica]

Plympton ha afirmat que té moltes influències, la més gran és el treball de l'estudi Walt Disney amb altres com Tex Avery, Bob Clampett, Robert Crumb, Milton Glaser , Charles Addams, Roland Topor, Quentin Tarantino, Frank Capra, Richard Lester, Bob Godfrey, Saul Steinberg, Tomi Ungerer, Jacques Tati,[27] Milt Kahl,[28] Carlos Nine, i Jules Feiffer.[29] Va dir que I Married a Strange Person! "era influenciat per Peter Jackson, algunes de les seves pel·lícules anteriors... on utilitzava la sang, la violència i la sang com a humor.."[30]

Premis

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges animats

[modifica]

Documentals

[modifica]
  • Fuck (2005; seqüències animades)
  • Adventures in Plymptoons! d’Alexia Anastasio (2011)

Llargmetratges d’acció viva

[modifica]
  • J. Lyle (1993)
  • Guns on the Clackamas(1995)
  • Walt Curtis, the Peckerneck Poet (1997)
  • Hitler's Folly (un fals documental) (2016)

Curts animats

[modifica]

Font tret que s'indiqui el contrari:[43][44]

  • Lucas the Ear of Corn (1977; 4:00)
  • Boomtown (1985; 6:00)[45]
  • Love in the Fast Lane (1985; 3:00)
  • Your Face (1987; 3:10)
  • Drawing Lesson #2 (1988; 6:00)
  • One of Those Days (1988: 7:50)
  • How to Kiss (1989; 6:35)
  • 25 Ways to Quit Smoking (1989; 5:00)
  • Plymptoons (1990; 6:45)
  • Tango Schmango (1991)
  • Dig My Do (1990; 4:00)
  • The Wiseman (1990: 4:30)
  • Push Comes to Shove (1991; 6:30)
  • Draw (1993; 2:00)
  • Faded Roads (1994; 2:30)
  • Nosehair (1994; 7:00)
  • How to Make Love to a Woman (1995; 5:00)
  • Smell the Flowers (1996; 2:00)
  • Boney D (1996; 3:00)
  • Plympmania (1996; 8:00)
  • Sex & Violence (1997; 8:00)
  • The Exciting Life of a Tree (1998; 7:00)
  • More Sex & Violence (1998; 7;00)
  • Surprise Cinema (1999; 7:00)
  • Life (1999, 6:10) (presentadorr, animador)
  • Can't Drag Race with Jesus (2000; 2:00)
  • Eat (2001; 9:00)
  • Parking (2002; 5:22)
  • Guard Dog (2004; 5:00)
  • The Fan and The Flower (2005; 7:10)
  • Guide Dog (2006; 5:45) (seqüela de Guard Dog)
  • Shuteye Hotel (2007; 7:00)
  • Gary Guitar (2008) (episodi de Random! Cartoons)
  • Hot Dog (2008) (tercer de la sèrie Guard Dog)
  • Santa: The Fascist Years (2009)
  • Horn Dog (2009) (quart de la sèrie Guard Dog)
  • The Cow Who Wanted to Be a Hamburger (2010)
  • Summer Bummer (2011; 1:49)
  • Waiting For Her Sailor (2011; 0:30)
  • Tiffany the Whale: Death on the Runway (2012; 8:56)
  • Drunker Than a Skunk (2013; 3:30)
  • ABCs of Death 2 (segment-H és de Head Games)
  • Footprints (2014; 4:01)
  • The Loneliest Stoplight (2015; 6:18)
  • Cop Dog (2017)

Curts animats per televisió

[modifica]

Compilacions (DVD)

[modifica]
  • Avoid Eye Contact Vol. 1
  • Avoid Eye Contact Vol. 2
  • Plymptoons: The Complete Early Works of Bill Plympton (1992)
  • Bill Plympton's Dirty Shorts (2006)
  • Mondo Plympton (2007)
  • Bill Plympton's Dog Days (2009)
  • Bill Plympton's Dogs & Cows (2013)

Vídeos musicals

[modifica]

Comercials

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Shout! Factory Announces Acquisition of Bill Plympton Library|Shout! Blog
  2. 2,0 2,1 2,2 Lovece, Frank. «God of Indie Animation Bill Plympton at Gold Coast Film Fest». Film Festival Traveler, 23-10-2012. Arxivat de l'original el 10 febrer 2014. [Consulta: 10 febrer 2014]. «Born April 30, 1946, in a Portland, Ore., hospital, Plympton grew up in a family of six kids on a farm in nearby Oregon City. ... [Plympton's son] Lucas [was] born about three weeks before this interview was conducted on Oct. 13, 2012....»
  3. 3,0 3,1 «Biography». Plymptoons (official site) [Consulta: 16 abril 2012]. Arxivat 2012-02-09 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 «Wilda Jean Plympton [obituary]». OregonLive.com. Arxivat de l'original el 30 setembre 2018. [Consulta: 14 juny 2019].
  5. «[title n.a.]». Visual Arts Journal. School of Visual Arts, 19, 1, Spring 2011, pàg. 13.
  6. «About Bill Plympton – Plymptoons» (en anglès americà). [Consulta: 3 desembre 2018].
  7. 7,0 7,1 Frook, John Evan (May 21, 1992). «October Wins 'Tune' Rights». Daily Variety: 2. 
  8. «Bill Plympton». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 29 octubre 2017. [Consulta: 14 juny 2019].
  9. MobyGames: Take Your Best Shot, September 17, 2000
  10. «Bill Plympton, Animator - Profile Interview Series Vol. #6». Efilmcritic.com, 28-02-2005. [Consulta: 13 octubre 2012].
  11. Rizov, Vadim «Sex, Death and Pragmatism: Bill Plympton's DIY cartoon cottage industry». LA Weekly, 28-10-2010 [Consulta: 11 novembre 2011].
  12. Jessen, Taylor «Might Come Back From Dead Man's Curve: Bill Plympton's 'Hair High'». Animation World News, 10-04-2007 [Consulta: 15 maig 2016].
  13. Tribeca Film Festival Film Guide Arxivat May 11, 2008, a Wayback Machine.
  14. «Film Reviews - 'Adventures in Plymptoons!». Variety, 01-11-2011.
  15. Zahed, Ramin «A Good Time to Watch 'Adventures in Plymptoons!'». Animation Magazine, 28-09-2012.
  16. «Wise Beyond His Years». Animation Magazine. PerrysPreviews.com, 2-2012.
  17. «New York Times under fire for 'homophobic' cartoon of Trump and Putin». Reuters, 18-07-2018.
  18. «Bill Plympton Collection». Academy Film Archive. [Consulta: 30 juny 2016].
  19. «Preserved Projects».
  20. Animation Show of Shows
  21. The Animation Show of Shows (Volume 44)
  22. The Animation Show of Shows (Volume 20)
  23. The Animation Show of Shows (Volume 23)
  24. The Animation Show of Shows (Volume 11)
  25. Beck, Jerry. «Congratulations Bill Plympton and Sandrine Flament». Cartoon Brew. [Consulta: 13 octubre 2012].
  26. Plympton, Bill. «What I did this Christmas». Scribble Junkies (Plympton official blog), 03-01-2012. [Consulta: 13 octubre 2012].
  27. Bill Plympton's Top 10|The Current|The Criterion Collection
  28. HAND DRAWN: Extended Interview #3- Bill Plympton
  29. «Bill Plympton - 16 January 09-Part 2». One on One (Al Jazeera English). January 18, 2009. Dura 06:57-07:46. Arxivat de l'original el 2021-12-22. 
  30. Bill Plympton - 16 January 09-Part 2 at 06:26.
  31. «The 60th Academy Awards | 1988» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2019].
  32. «The Man Who Planted Trees Wins Animated Short: 1988 Oscars». Arxivat de l'original el 2021-12-22.
  33. PUSH COMES TO SHOVE - Festival de Cannes
  34. Sitges repite un premio de Cannes, La Vanguardia, 13 d'octubre de 1991
  35. Inkpot Award
  36. PREMIOS - los ganadores del BARS 2008
  37. «The 77th Academy Awards | 2005» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2019].
  38. Annie Awards - Winsor Mccay
  39. «SLIFF 2011 Awards Major Filmmaker Awards». Arxivat de l'original el 26 octubre 2011. [Consulta: 29 novembre 2021].
  40. «2011 Awards: Our Honorees». Arxivat de l'original el 24 octubre 2011. [Consulta: 4 octubre 2011].
  41. «2011 Lifetime Achievement Award: Bill Plympton». Action on Film International Film Festival. Arxivat de l'original el 9 setembre 2011. [Consulta: 29 novembre 2021].
  42. «51st Gijon International Film Festival Awards». [Consulta: 23 novembre 2016].
  43. «Animated Shorts». Plymptoons (official site). Arxivat de l'original el 18 octubre 2012. [Consulta: 23 octubre 2012].
  44. SND Films
  45. «Cartoons Considered For An Academy Award – 1984 -».
  46. Godfrey, Leigh. «Bill Plympton's 12 Tiny Christmas Tales To Air On Cartoon Network». Animation World Network, 10-12-2001. [Consulta: 30 març 2015].

Enllaços externs

[modifica]