Vés al contingut

Bisbat de Lieja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bisbat de Tongeren)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Lieja
Dioecesis Leodiensis
Imatge
La Catedral de Lieja
Tipusbisbat catòlic i organització Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 50° 38′ 15″ N, 5° 34′ 20″ E / 50.637412°N,5.57209°E / 50.637412; 5.57209
Bèlgica Bèlgica
Valònia Valònia
Parròquies525
Població humana
Població1.093.377 (2019) Modifica el valor a Wikidata (283,11 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície3.862 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Namur, sud-oest
bisbat d'Aquisgrà, est
bisbat de Trèveris, sud-est
bisbat de Roermond, nord
arquebisbat de Malines-Brussel·les, nord-oest
Bisbat de Hasselt, nord
arquebisbat de Luxemburg, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle IV
PatrociniLambert de Maastricht
CatedralCatedral de Sant Pau
Organització política
• BisbeJean-Pierre Delville
Lloc webliege.diocese.be


El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic. El territori de la diòcesi va canviar sovint en el curs de la seva història més que mil·lenària; és molt més vell que l'estat de Bèlgica on està des de 1830.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn la província de Lieja.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lieja, on es troba la catedral de Sant Pau. A Malmedy hi ha l'ex-catedral dedicada als Sants Pere, Pau i Quirí.

El territori s'estén sobre 3.862km² i està dividit en 525 parròquies. Les parròquies estan agrupades en 17 vicariats, units en diverses unitats pastorals: Lieja-riva esquerra, Lieja-riva dreta, Mosa inferior, Fléron, Mosa superior, Ans, Verviers, Plateau de Herve, Malmedy, Spa, Stavelot, Ourthe-Amblève-Condroz, Huy, Hesbaye, Büllingen, Eupen-La Calamine i Saint-Vith.

La majoria de la població (valons) són francòfons; la minoria pertany a la comunitat germanòfoba de Bèlgica.

Història

[modifica]
Palau bisbal de Lieja
Pati del palau bisbal

Fou creat al segle viii quan el bisbe Hubert va transferir la seu de Tongeren-Maastricht a Lieja. L'any 980, l'emperador germànic Otó II va atorgar poders seculars al bisbe que de llavors ençà serà príncep-bisbe. L'any 1795, el govern revolucionari francès va abolir ambdós, el principat i el bisbat, que van quedar ser absorbits per la Primera República Francesa.[1]

El concordat del 15 juliol de 1801 entre Napoleó i Pius VII va restaurar el bisbat amb els departaments de l'Ourte i del Mosa inferior com territori (el que correspon a la província de Lieja i ambdues províncies Limburg belga i neerlandès). Després de la fixació definitiva de les fronteres belgo-neerlandeses el 1839 l'església catòlica adaptà el territori a les províncies belgues de Lieja i de Limburg. Després de la primera guerra mundial, durant un període breu, el bisbat va formar una unió personal amb el bisbat d'Eupen-Malmedy.

Després la fixació definitiva de la frontera lingüística belga 1963, el 1967 la jerarquia escindí el bisbat en dues parts: el bisbat de Lieja i el bisbat de Hasselt.

Després de la revolució francesa, el bisbe de Lieja va perdre el seu poder secular, la catedral de Sant Lambert va ser derrocada i el palau dels prínceps-bisbes de la plaça Saint-Lambert va esdevenir la seu del departament de l'Ourte. El palau bisbal actual és un antic convent. El 1802, en conseqüència del concordat, la col·legiata de Sant Pau va ser promoguda catedral.

Llista de bisbes de la diòcesi

[modifica]

Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Tongeren)

[modifica]

El bisbat va crear-se al segle iv.[2] El primer bisbe documentat va ser Domicià d'Huy. Els bisbes anteriors, Matern de Colònia (un deixeble presumpte de sant Pere), sant Navite, sant Marcel, sant Metròpoli, sant Severí, sant Florent, sant Martí, Maximí, sant Valentí, sant Servaci, sant Agricola, Ursicí, Designat, Nesignat, Sulpici, Quirille, Euchere I, sant Falcó, Euchere II[3] són més o menys llegendaris[4] en una temptativa hagiogràfica de relligar la creació del bisbat als inicis del cristianisme.

Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Maastricht)

[modifica]

Certs bisbes són poc documentats. Tret del nom i una aproximació de les dates del seu episcopat no se sap molt més.

Bisbes de Tongeren-Maastricht-Lieja (seu a Lieja)

[modifica]

Prínceps-Bisbes de Lieja

[modifica]

Des de 980 fins al 1794 els bisbes de Lieja van ser també prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.

L'1 d'octubre de 1795, la república francesa va annexionar el principat i va abolir la jerarquia catòlica.

Bisbes de Lieja després del Concordat de 1801

[modifica]
  • 1802-1808: Joan-Évangéliste Zäpfel
  • 1808-1829: seu vacant
  • 1809–1815: Lejéas, Bisbe concordatari
  • 1829-1852: Corneille Richard Antoine von Bommel
  • 1852-1879: Théodore Joseph de Montpellier
  • 1879-1901: Victor Josep Doutreloux
  • 1902-1927: Martin Hubert Rutten, també bisbe del Bisbat d'Eupen-Malmedy
  • 1927-1961: Louis Joseph Kerkhofs
  • 1961-1986: Guillaume Marie van Zuylen
  • 1986-2001: Albert Houssiau
  • 2001-2013]: Aloys Jousten
  • 2013-...: Jean-Pierre Delville

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 721.000 batejats sobre una població de 1.054.000 persones, equivalent al 68,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 1.300.000 1.424.297 91,3 2.520 1.810 710 515 1.400 5.500 778
1970 900.000 1.016.131 88,6 1.298 980 318 693 2 461 515
1980 800.000 1.007.490 79,4 1.010 787 223 792 31 304 1.819 518
1990 780.000 993.060 78,5 848 659 189 919 66 256 1.239 523
1999 700.000 1.017.805 68,8 689 480 209 1.015 72 276 801 505
2000 700.000 1.016.762 68,8 650 465 185 1.076 74 247 762 525
2001 700.000 1.020.077 68,6 629 445 184 1.112 75 247 743 525
2002 700.000 1.023.506 68,4 624 440 184 1.121 74 250 743 525
2003 700.000 1.023.506 68,4 543 421 122 1.289 76 175 609 525
2004 700.000 1.023.506 68,4 524 402 122 1.335 74 168 579 525
2013 721.000 1.054.000 68,4 385 285 100 1.872 69 140 443 525

Referències

[modifica]
  1. ↑ Louis Bergeon, François Furet, Reinhart Koselleck. La época de las revoluciones europeas, 1780-1848 (en castellà). Siglo XXI, 1976, p. 71. ISBN 978-84-323-0219-0. 
  2. ↑ Ernst Bruckmüller & Peter Claus Hartmann (redactors), Die Ausbreitung und Entwicklung des Christentums bis 451, Putzger, Historischer Weltatlas, Berlin, Cornelsen, 2001, pàgines 42, ISBN 978-3-464-00178-3 (en català: L'expansió del cristianisme fins a l'any 451, mapa al Putzger Àtles històric del món) (alemany)
  3. ↑ Joannes Chapeauville, Catalogue des evesques de Tongre, Maestrecht et Liège, Liège, Editorial Léonard Streel, 1617, 24 pàgines
  4. ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225
  5. ↑ A la seva Història del principat de Lieja Fabritius tracta els bisbes i prínceps bisbes d'Hubert fins a Josep Climent de Baviera. La llista dels bisbes anteriors prové de fonts explicitades a l'article del bisbe en qüestió, ídem pels prínceps posteriors a Josep Climent. Vegeu: Karl Moriz Fabritius, Robert de Thorete (1240-1246), Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, 294 pàgines, (en català: Història del principat bisbal de Lieja (alemany))

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Lieja
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Lieja&oldid=32179396»