Blankenbergse Vaart
| ||||
| Tipus | canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Classificació CEMT | no-navegable | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | ||||
| Localització | Twee Speyen al Canal Bruges-Oostende Sint-Andries (Brugge) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Bruges (Bèlgica) | |||
| Localització | Blankenberge | |||
| Desembocadura | Mar del Nord | |||
| ||||
| Efluent | Noordede | |||
| Característiques | ||||
| Resclosa | 1 | |||
| Dimensió | 13 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 5.498 ha | |||
| Desnivell | < 1 | |||
| Activitat | ||||
| Construcció | segle xiii | |||
El Blankenbergse Vaart (neerlandès), traducció: Canal de Blankenberge, en flamenc occidental Blanknbergs Varretje) és un petit canal no navegable a la província de Flandes Occidental (Bèlgica)[1]
Resulta de la canalització a l'edat mitjana d'un antic priel que es deia Vertinge, que connectava l'Ieperleet, el braç de mar i antecessor de l'actual Canal Bruges-Oostende i el mar.[2][3] Desguassa una conca de pòlders de 54,98 km².[4] El fet que la denominació històrica de Vertinge es va reemplaçar poc a poc per Vaart (=canal) és una indicació de la seva funció com via de transport –avui totalment desapareguda– sobretot de peix blankenbergenc cap a Bruges.[5]
Llegenda
NN: no navegables
CL I: Classe I
CL V: Classe V
CL VI: Classe VI
Tot i que el seu nom vaart significa canal i doncs indica el caràcter artificial del rec, també té aspectes naturals de riu i de caleta. Com que només pot desguassar a baixamar, aviat l'home va intervenir per a protegir els prats humits als seus marges de l'entrada de l'aigua salada en construir dics i rescloses. El primer esment escrit se'n troba en un esbós de mapa del 1274.[5]
Desemboca en dos punts: al rec Noordede i al mar del Nord al port de Blankenberge. Una tercera desembocadura va esdevenir obsoleta quan al segle xvii van pujar artificialment el nivell del canal Bruges-Oostende. A Meetkerke es troba uns dels més antic molins de vent, el Grote Molen (trad.: Gran Molí) que va servir per a evacuar les aigües dels pòlders al canal Bruges-Oostende.[6]
Junt amb el Noordede i el Lisseweegse Vaart serveix per a l'evacuació de les aigües de l'Oudlandpolder, un dels pòlders més vells del país. Travessa els pobles de Sint-Pieters, Meetkerke, Nieuwmunster, Zuienkerke, Uitkerke i Blankenberge.[4] Com que el terra hi és inferior al nivell del mar a plenamar, van construir una presa i sobreeixidor uns cent metres avall de l'antiga resclosa a la seva desembocadura al mar del Nord.
El tram al municipi d'Uitkerke fa part d'un parc natural Uitkerkse Polder al qual s'ha iniciat el 2005 un projecte per a restablir la natura. Les ribes en formigó van reemplaçar-se per pendents suaus plantats de canya per a donar una millora protecció contra l'erosió i per crear un hàbitat per moltes espècies de plantes i d'animals que van desaparèixer a l'època de l'agricultura intensiva,[7] obra que es va continuar el 2016 per augmentar la capacitat d'emmagatzematge d'aigua, tot i recrear ribes vives.[8] Van acomodar-hi uns circuits de senders per a ciclistes i excursionistes.
-
El canal a Meetkerke -
-
Resclosa de desguàs del canal al port de Blankenberge
Referències
[modifica]- ↑ «De Blankenbergse Vaart-Noordede». A: Integraal Waterbeleid. Bekken van de Brugse Polders» (Hidrografia dels pòlders de Bruges) (pdf). Oostende: Bekkensekretariaat bekken van de Brugse Polders - Integraal Waterbeleid, 2016, p. 28-30. Arxivat 2021-08-02 a Wayback Machine.
- ↑ Sint Pieters[Enllaç no actiu]
- ↑ De Langhe, J.E. «Vertinge» (php) (en neerlandès). De Biekorf [Bruges], 77, 1977, pàg. 45-46 [Consulta: 23 abril 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Het bekken van de Blankenbergse vaart» (en neerlandès). Nieuwe Polder van Blankenberge. [Consulta: 20 novembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Verboven, Hilde. «Blankenbergse vaart (ID: 307513)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni), 23-08-2019. [Consulta: 20 novembre 2019].
- ↑ «Grote Molen, Poldermolen» (El molí d'Uitkerke), Molenecho's, Vlaams Molentijdschrift, 2014 [Consulta 22 d'abril de 2014]
- ↑ Bekkenvoortgangsrapport Brugse Polders (Estudi dels efectes mediambientals del projecte de gestió dels pòlders de Bruges) (pdf) (en neerlandès). Bruges: Secretariaat van het bekken van de Brugse Polders, 2013, p. 517.[Enllaç no actiu]
- ↑ Proot, Benny «Blankenbergse Vaart verdiept om wateroverlast te voorkomen» (en neerlandès). Het Laatste Nieuws, 11 oktober 2016.
