Boggsita
 Boggsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₈Na₃(Si,Al)96O192·70H₂O |
| Epònim | Robert Maxwell Boggs (en)  , Russell Calvin Boggs (en) i duo |
| Localitat tipus | Carretera Neer, Goble, Comtat de Columbia, Oregon, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GC.30 |
| Dana | 77.1.6.7 |
| Heys | 16.10.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 20,21Å; b = 23,77Å; c = 12,8Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc, incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,98 g/cm³ (mesurada); 1,99 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,480 nβ = 1,481 nγ = 1,487 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Angle 2V | mesurat: 25°, calculat: 46° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Fe, Mg, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-009 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Bgs |
| Referències | [1] |
La boggsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom en honor de Robert Maxwell Boggs (Seattle, 1918) i del seu fill Russel Calvin Boggs (Cheney, 1952).
Característiques
[modifica]La boggsita és un silicat de fórmula química Ca₈Na₃(Si,Al)96O192·70H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional i descrita per primera vegada el 1990. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boggsita pertany a «09.GC: Tectosilicats amb H₂O zeolítica, cadenes de connexions dobles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amicita, garronita-Ca, gismondina-Ca, gobbinsita, harmotoma, phil·lipsita-Ca, phil·lipsita-K, phil·lipsita-Na, flörkeïta, merlinoïta, mazzita-Mg, mazzita-Na, perlialita, paulingita-Ca i paulingita-K.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la carretera Neer de la localitat de Goble, al comtat de Columbia (Oregon, Estats Units). Posteriorment també ha estat descrita al mont Adamson, a la Terra de Victòria, a l'Antàrtida. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]