Flörkeïta
 Flörkeïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (K₃Ca₂Na)[Al₈Si₈O32]·12H₂O |
| Epònim | Otto Wilhelm Flörke (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Caspar, Volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GC.10 |
| Dana | 77.1.10.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,965 Å; b = 14,271 Å; c = 8,704 Å; α = 88,37°; β = 125,08°; γ = 89,57° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | incolor |
| Exfoliació | pobre/indistingible en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,270 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,506(2) nβ = 1,514(2) nγ = 1,518(2) |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 71,0° (5), calculat: 70,2° |
| Dispersió òptica | weak (r < v) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-036 |
| Any d'aprovació | 2008 |
| Símbol | Flö |
| Referències | [1] |
La flörkeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom en honor del mineralogista i cristal·lògraf alemany Otto Wilhelm Flörke (nascut el 1926), qui va contribuir a la microestructura, la química dels cristalls i l'estat estructural dels polimorfs del silici.
Característiques
[modifica]La flörkeïta és un silicat de fórmula química (K₃Ca₂Na)[Al₈Si₈O32]·12H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la flörkeïta pertany a «09.GC: Tectosilicats amb H₂O zeolítica, cadenes de connexions dobles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amicita, garronita-Ca, gismondina-Ca, gobbinsita, harmotoma, phil·lipsita-Ca, phil·lipsita-K, phil·lipsita-Na, merlinoïta, mazzita-Mg, mazzita-Na, perlialita, boggsita, paulingita-Ca i paulingita-K.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'història natural de Viena, Àustria, amb el número de catàleg: 2009-iv-a.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera Caspar, situada al volcà Bellerberg, dins la localitat d'Ettringen (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita en altres localitats, totes elles dins el mateix estat alemany, sent aquest l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]