Vés al contingut

Bredigita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBredigita
Fórmula químicaCa₇Mg(SiO₄)₄
EpònimMax A. Bredig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusScawt Hill, Larne, Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord, Regne Unit
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AD.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.AD.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.4.1.1
Heys14.5.7
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,9Å; b = 18,34Å; c = 6,73Å;
Colorgris, incolor
Maclesde contacte simple i cícliques en {110}
Exfoliaciódistingible en {130}
Lluïssorvítrea
Densitat3,42 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,712 nβ = 1,716 nγ = 1,725
Birefringènciaδ = 0,013
Angle 2Vmesurat: 30°, calculat: 68°
Dispersió òpticarelativament forta
Impureses comunesTi, Fe, Mn, Ba, F
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1948
SímbolBdi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La bredigita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1948 a Scawt Hill, Irlanda del Nord, Regne Unit i rep el seu nom en honor del químic físic Max Albrecht Bredig (1902 - 1977) que va estudiar el polimorfisme del silicat de calci, Ca₂SiO₄.

Característiques

[modifica]

La bredigita és un nesosilicat de fórmula química Ca₇Mg(SiO₄)₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls rabassuts en forma de bota o barril amb seccions transversals pseudohexagonals, com a cristalls prismàtics esvelts o també com a cristalls arrodonits; els cristalls mesuren fins a 2 mm de longitud.[2] És incolora o grisa. La seva duresa no ha estat determinada encara.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bredigita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Formació i jaciments

[modifica]

La bredigita apareix en pedres calcàries metamorfosades de contacte i dolomites amb intrusions de dolerita o sienita monzonita.[2]

Ha estat trobada al volcà Shadil-Kohkh, Xida Kartli, Geòrgia; volcà Bellerber i Üdersdorf, Renània-Palatinat, Alemanya; Negev, Israel; Narin-Kunta, Sibèria de l'Est, Rússia; Illa de Muck i Ardnamurchan, Escòcia, Larne i Glenoe, Irlanda del Nord, Regne Unit; Apache Peak, Texas, Estats Units.[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: larnita, spurrita, gehlenita, melilita, perovskita i magnetita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Bredigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Bredigita». Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 octubre 2016].