Reidita
 Reidita | |
|---|---|
| Fórmula química | ZrSiO₄ |
| Epònim | Alan F. Reid (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.45 |
| Dana | 51.5.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,738Å; c = 10,506Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Color | incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 5,2 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-013 |
| Símbol | Rei |
| Referències | [1] |
La reidita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser aprovada com a espècie mineral per l'IMA l'any 2001 i va rebre el seu nom per part de Billy P. Glass, Shaobin Liu, i Peter B. Leavens en honor de Alan F. Reid, el qual va sintetitzar el mineral per primera vegada en experiments d'alta pressió l'any 1969.[1]
Característiques
[modifica]La reidita és un silicat de fórmula química ZrSiO₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la reidita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, tombarthita-(Y), huttonita i eulitina.
Formació i jaciments
[modifica]La reidita apareix en grans de zircó amb deformitats d'impacte amb una estructura del tipus scheelita. Es necessiten pressions de 30 a 53 GPa perquè es produeixi aquesta transformació.[2] La reidita té la mateixa composició química que el zircó però és aproximadament un 10% més densa.[3]
La reidita ha estat trobada al talús continental superior de la costa de Nova Jersey, a l'oceà Atlàntic; a Barbados, al cràter Chesapeake Bay, Virginia i cràter Rock Elm, Wisconsin, als Estats Units; al cràter Ries, Bavària, a Alemanya i al cràter Xiuyan, Liaoning, a la Xina.[1] L'any 2015 es va trobar reidita en una estructura precambriana a Escòcia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Reidite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Reidita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 11 octubre 2016].
- ↑ «Rare Mineral Discovered in Ancient Meteorite Impact Crater». Livescience. [Consulta: 24 març 2015].
- ↑ Reddy, S. M., et al. "Precambrian reidite discovered in shocked zircon from the Stac Fada impactite, Scotland." Geology (2015): G37066-1.