Brodtkorbita
Brodtkorbita | |
---|---|
Fórmula química | Cu₂HgSe₂ |
Localitat tipus | mina Tumiñico, Serra de Cacho, Villa Castelli, General Lamadrid, La Rioja, Argentina |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.55 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,492Å; b = 4,177Å; c = 7,239Å; β = 114,2° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | gris fosc |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosc |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 7,77 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | visible |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1999-023 |
Any d'aprovació | 1999 |
Símbol | Bdk |
Referències | [1] |
La brodtkorbita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de la Dra. Milka Kronegold de Brodtkorb.
Característiques
[modifica]La brodtkorbita és un sulfur, un selenur de coure i mercuri de fórmula química Cu₂HgSe₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de grans anèdrics i en agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brodtkorbita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita i crookesita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons de selenurs teletermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, umangita, tiemannita, cadmoselita, klockmannita, hakita, ferroselita, eucairita, eskebornita, chameanita, bellidoïta i minerals de la sèrie krut'aïta-trogtalita. Va ser descoberta l'any 1999 a la mina Tumiñico, a la serra de Cacho, a Villa Castelli (La Rioja, Argentina), l'únic indret on ha estat trobada.
Referències
[modifica]- ↑ «Brodtkorbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2016].