Bukovita
 Bukovita | |
|---|---|
 Cristalls marró-grisencs de bukovita a prop dels punts vermells  | |
| Fórmula química | (Cu₃Fe)Σ₄Tl₂Se₄ |
| Localitat tipus | mina Bukov, dipòsit de Rožná, Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.30 |
| Dana | 2.5.5.2 |
| Heys | 3.5.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,976(5) Å; c = 13,70(2) Å |
| Color | marró grisenc |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,40 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1970-029 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Bko |
| Referències | [1] |
La bukovita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la bukovita.[2] Rep el seu nom de la mina Bukov, a Moràvia (República Txeca).
Característiques
[modifica]La bukovita és un sulfur de tal·li, coure, ferro i seleni. La seva fórmula química va ser redefinida en el mes de desembre de 2023, passant a ser: (Cu₃Fe)Σ₄Tl₂Se₄.[3] Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de petits cristalls, de fins a 2 mil·límetres, de vegades incrustada en altres selenurs; també massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2, sent un mineral tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons d'origen hidrotermal que contenen seleni. Sol trobar-se associada a altres minerals com: clausthalita, eskebornita, eucairita, chameanita, umangita, hakita, sabatierita, crookesita, ferroselita, cadmoselita, uraninita, quars o hematites, entre altres.[4] Va ser descoberta l'any 1971 a la mina Bukov, al dipòsit de Rožná, a Žďár nad Sázavou, (Vysočina, República Txeca). També ha estat descrita a altres indrets de la República Txeca, França, Alemanya, Suècia i l'Argentina.
Referències
[modifica]
- ↑ «Bukovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «Bukovite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ Sejkora, Jiri; Mauro, Daniela; Biagioni, Cristian «Single-crystal structure refinement of bukovite, (Cu3Fe)Σ4Tl2Se4». Journal of Geosciences, 68, 3, 13-12-2023, pàg. 179–184. DOI: http://doi.org/10.3190/jgeosci.373 [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Bukovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 febrer 2016].