Nicolas Isouard
| |||
| Nom original | (fr) Nicolas Isouard  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 6 desembre 1775 Illa de Malta | ||
| Mort | 23 març 1818 (42 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 12 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 33″ E / 48.860776°N,2.392411°E Grave of Isouard (en)  | ||
| Altres noms | Nicolò Nicolò de Malte | ||
| Nacionalitat |  Malta | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Compositor | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Estil | Clàssic | ||
| Professors | Michelangelo Vella (en) , Giuseppe Amendola, Nicola Sala, Pietro Alessandro Guglielmi i Francesco Azopardi | ||
| Família | |||
| Fills | Sophie-Nicole Isouard, Annette-Julie Nicolò-Isouard | ||
 
 | |||
Nicolas Isouard o Nicolò Isouard (Porto Salvo, La Valeta, Malta, 16 de maig de 1773 - París, 23 de març de 1818) fou un compositor maltès.
Fill d'un banquer, estudià música contra la voluntat del seu pare, que volia dedicar-lo a la seva mateixa professió. Ensems que era empleat de Banca, prenia lliçons d'G. Amendola, N. Sala, Guglielmi, i el 1795, després d'haver estrenat l'òpera L'avviso ai maritati, abandonà definitivament els negocis. Després estrenà Artaserse fou nomenat organista de l'església de Sant Joan de Jerusalem, de La Valetta, i més tard mestre de capella de l'Orde de Malta. Suprimida aquesta Orde, el 1799 passà a París, on trobà un protector en Kreutzer, i el mateix Kreutzer li estrenà en l'Òpera Còmica Le tonneliere, que fou seguida d'altres moltes, entre elles L'intrigue au sérail, Le billet de loterie, Cendrillon, etc..totes elles dedicades i estrenades per la soprano llavors de moda Cécile Duret.[1] Entre els seus alumnes en la capital francesa si comptava Gustavo Carulli.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 2140 (ISBN 84-239-4582-0)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1.ª part, pàg. 2606, (ISBN 84-239-4518-9)