Ca n'Altimira (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Joan Frexe i VIlardaga | |||
| Ús | edifici escolar | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Passeig Bonanova, 29-35 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30365 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 2211 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Missioneres de la Immaculada Concepció | |||
.jpg)
Ca n'Altimira és un antic xalet o torre situada al passeig de la Bonanova de Barcelona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya[1] i catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).[2] Actualment, és en mans de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que hi regenten una escola.[1]
Història
[modifica]El 1866, l'hisendat Josep Altimira i Reniu (Barcelona, 1822-1898) va adquirir a Carme de Dalmases una gran finca de 193.500 pams quadrats pel preu de 8.380 escuts, i entre el 1872 i 1874, va ampliar la propietat amb altres peces de terra al carrer de la Mare de Déu del Carme.[3] Aquell mateix any, va iniciar la construcció de la seva torre al costat del camí de Sarrià a Horta (actual passeig de la Bonanova),[4] segons el projecte del mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga[2] Coneguda popularment com «de la Punxa d'or», ja que estava coronada por una cúpula dorada, contenia elements de diferents estils: un pati àrab, una capella amb finestrals neogòtics, habitacions amb sostres enteixinats de fusta, un gran saló de ball amb columnes, etc.[4]
Al final de la seva vida, Altimira es va arruïnar, i a la seva mort, els seus béns foren embargats i la finca va ser venuda en subhasta pública i adquirida per la seva neboda Carme Casals i Altimira[5] i els seus fills.[6] El 1899, Carme Casals la va vendre per 900.000 pessetes a les Missioneres de la Immaculada Concepció, que van instal·lar un col·legi religiós a la torre.[7]
Descripció
[modifica]Té planta baixa i un pis i teulada a quatre vessants. La façana principal és una composició amb portal i finestres amb arc apuntat i a l'altura del primer pis hi ha un seguit de finestrals arquejats i separats per columnes. Al costat de la façana principal hi ha un cos afegit de construcció moderna, i a la part posterior, en un dels angles, s'aixeca una torre i un altre cos afegit amb una galeria i molts finestrals.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Altimira». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa Josep Altimira». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Castejón Arqued, 2018, p. 22.
- ↑ 4,0 4,1 Castejón Arqued, 2018, p. 23.
- ↑ «CARMEN CASALS ALTIMIRA». geneanet. Joan Huguet.
- ↑ Castejón Arqued, 2018, p. 27.
- ↑ Castejón Arqued, 2018, p. 27-28.
Bibliografia
[modifica]- Castejón Arqued, Rosa M. «La calle Mandri del barrio barcelonés de la Bonanova. Origen, evolución y vestigios del pasado». Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol. XXIII. Universitat de Barcelona, 1.249, 25-09-2018.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Josep Altimira». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.