Torre Vilana
Torre Vilana | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Ús | clínica | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
Localització | Vilana | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 30363 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Centre Mèdic Teknon | |||
La Torre Vilana és un edifici del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment, acull el Centre Mèdic Teknon.[1]
Història
[modifica]Antiga Torre Ferrera, al segle xvii pertanyia als cònjuges Josep Ferrer i Anna Sors.[2] En el seu testament del 1647, aquesta darrera, vídua i sense fills, va nomenar com a hereu el nen Joan Bonaventura de Gualbes i Copons.[2] El 1662, aquest va adquirir en emfiteusi a Josep Peguera la veïna torre Bellesguard, que llegà en el seu testament del 1711 a la Comunitat de Preveres de Sant Just i Pastor després de la mort de la seva dona.[2] Gualbes va morir sense descendència, i la finca passà a mans d'Antoni de Vilana i de Cordelles-Giudice,[2] casat amb Maria Vicenta Bertran i Massana.[3] El 1690, la seva germana Maria de Vilana i de Cordelles-Giudice es va casar amb Pau Ignasi de Dalmases i Ros (vegeu Palau Dalmases).[4][5]
La seva filla Maria Ignàsia de Vilana i Bertran es va casar amb Melcior de Figuerola i de Blanes, coronel de Dragons del regiment de Mèrida.[6] Morta el 1769,[7] la finca va passar a mans del seu fill Vicenç Antoni de Figuerola i de Vilana, que va heretar el títol de baró de Nàquera del seu oncle Josep[8] i el 1800 fou nomenat marquès de Cordelles per Carles IV.[9]
La seva neta Josepa de Figuerola i de Vilana[10] es va casar amb el jurista Miquel Joan de Magarola i de Clariana,[11] que va morir a mitjans de juliol del 1807[12] i fou succeït pel seu fill Benet de Magarola i de Castellví.[13][14] Aquest va morir el 1823 a Can Magarola (Canovelles) sense descèndencia i va llegar els seus béns a la seva cosina Manuela de Magarola i d'Ardena, casada amb Felip Ignasi de Miquel i de Blondel, marquès de Blondel de l'Estany de Bellcaire.[15] El litigi iniciat per Josep Maria de Dalmases i de Gomar[16] pel patrimoni vinculat d'Anna Sors, Bertran Joan de Cordelles i Paula Giudice, acabà el 1830 amb una concòrdia entre aquest i Manuela de Magarola i els marmessors de Josepa de Figuerola, per la qual quedava en possessió de diverses finques, entre elles la Torre Vilana i la Casa Cervelló-Giudice al carrer de Montcada.[15][2]
Josep Maria de Dalmases morí el 1858 i en el seu testament nomenà hereva universal la seva neta Carme de Dalmases i d'Olivart (1842-1920),[17] que el 1864 presentà els plànols d'urbanització de la part més baixa de la finca (l'actual carrer de Vilana),[4] i anys més tard va vendre la part alta als Escolapis.[18]
L'any 1942, la finca va ser adquirida per la Congregació de Sant Pere ad Vincula, que hi va ubicar el reformatori Asil Duran, en funcionament fins a l'any 1977.[18] El 1990 va ser adquirida per Javier de la Rosa i la seva esposa Mercedes Misol,[19] que el 1991 van emprendre la construcció de l'actual Centre Mèdic Teknon. De l'edifici antic es va conservar la façana principal i els cossos laterals, integrats en l'obra moderna.[18]
Descripció
[modifica]El conjunt arquitectònic és immens i, a més de l'edifici residencial, hi ha una gran plaça envoltada de pòrtics i altres edificis, així com annexes dedicats a diferents activitats. La construcció està envoltada de plantacions i sectors enjardinats.[1]
Vegeu també
[modifica]- Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona)
- Casa Taxonera
- Casa-fàbrica Josep Aranyó
- Can Pinyol (Sant Boi de Llobregat)
- Can Garcini
- Casa Felip de Miquel
- Dipòsit d'aigües del Rei Martí
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Can Vilana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Sentència núm. 178». Sentencias del Tribunal Supremo en su Sala Primera, 09-06-1871, pàg. 852-869.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 228.
- ↑ 4,0 4,1 Portavella i Isidoro, 2003.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 226.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Publicacions URV. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona, 2019, p. 93.
- ↑ «Certificat de sepultura de Maria Ignàsia de Figuerola i de Vilana». todocoleccion.net, 03-04-1769.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Publicacions URV. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona, 2019, p. 93.
- ↑ «Vicente-Antonio de Figuerola y Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Josepa de Figuerola y Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Miguel-Juan de Magarola y Clariana-Seva». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ Carreras Bulbena, 1928, p. 271.
- ↑ «Benet de Magarola i de Castellví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Benito de Magarola y Castellvi». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ 15,0 15,1 AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/22, f. 627-668, 02-11-1830.
- ↑ «Josep Maria de Dalmases y de Gomar». geneanet. Arturo Comas.
- ↑ «María del Carmen Dalmases Olivart». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «Torre Vilana (Centre Mèdic Teknon)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. Jordi Pujol: en nombre de Cataluña. Random House Mondadori, 2005, p. 353. ISBN 84-8306-599-1.
Bibliografia
[modifica]- Carreras i Bulbena, Josep Rafael «Estudis biogràfichs d’alguns benemèrits patricis que ilustren aquesta Academia (Continuació I)». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 13, 98, 1928, pàg. 262-306.
- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020. ISBN 978-84-9156-257-3.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 92, 253-254. ISBN 84-7609-800-6.
Enllaços externs
[modifica]- «Torre Vilana (Centre Mèdic Teknon)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La Torre Vilana: finca per a famílies il·lustres, reformatori i hospital». Betevé, 11-10-2016.