Vés al contingut

Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món d'hoquei sobre patins masculí
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Internacional d'Hoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorCampionat del Món B d'hoquei sobre patins masculí Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Estatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Vigència1936 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocArgentina (6è)
(2022)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsEspanya (17) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webinf.fh-dortmund.de… Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del Món A d'hoquei patins és una competició mundial de seleccions nacionals d'hoquei sobre patins, creat l'any 1936.[1] De caràcter bianual, va estar organitzada per la Federació Internacional de Patinatge fins al 2015. Des del 2017 està organitzat pel World Skate i forma part de les competicions celebrades al Jocs Mundials de Patinatge

Història

[modifica]

Primera època: Mundial conjunt al Campionat d'Europa (1936-1956)

[modifica]

Les seleccions nacionals d'Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa, creadores l'any 1924 de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes, junt a les posteriorment incorporades Itàlia i Bèlgica, comencen a disputar a partir de 1926 i de forma anual un Campionat d'Europa, al que al 1929 s'incorpora Portugal. Després de vuit edicions, l'any 1936 se li dona a aquest campionat el doble rang de "mundiañ" i "europeu", malgrat que tots els seus set participants fossin europeus.

A partir de 1947 s'incorpora la participació d'Espanya, de 1948 Països Baixos, de 1951 Dinamarca i Irlanda, de 1954 Noruega i de 1955 Iugoslàvia. No serà fins a la quarta edició, de 1948, que hi participa per primera vegada una selecció no europea, Egipte. Per altra banda, no serà fins a la novena edició, la de 1953, que ho farà per primer cop una selecció americana, Brasil, al aque segueixen al 1954 Xile i Uruguai.

No serà fins a l'edició de 1954, quan participen per primera vegada 15 seleccions, que es decideix desvincular el Campionat d'Europa del Campionat Mundial a partir del campionat de 1956.

En aquesta primera època, la selecció d'Anglaterra guanyà les dues primeres edicions, però a partir d'aleshores la competició ha estat dominada per les seleccions de Portugal i Espanya, aquesta darrera formada íntegrament per jugadors catalans la majoria d'edicions.

Segona època: Campionat Mundial únic (1958-1982)

[modifica]

A partir de la 13a edició de 1958 es comença a disputar un Campionat Mundial cada 2 anys de forma separada al Campionat d'Europa. A partir de 1960 s'incorpora la participació de la selecció d'Argentina, la qual en aquella mateixa edició finalitza tercera classificada, esdevenint la primera selecció no europea en aconseguir finalitzar entre els quatre primers.

L'any 1964 participa per primera vegada un equip asiàtic, Japó, mentre que al 1966 ho fa per primera vegada una selecció americana del nord: els Estats Units d'Amèrica. L'any 1968 ho fa per primera vegada una selecció d'Oceania: Nova Zelanda.

Es mantè el domini aclaparador d'Espanya i Portugal, si bé Argentina esdevé la primera selecció no europea en guanyar el Campionat Mundial l'any 1978.

Tercera època: Mundial A i Mundial B (1984-2015)

[modifica]

A partir de las 26a edició de 1984, el Campionat queda dividit en dos nivells, el Mundial A i el Mundial B, vinculats entre si per un sistema d'ascensos i descensos, de forma que els 3 últims classificats del Mundial A passin a disputar a la següent edició el Mundial B, mentre que els tres primers classificats del Mundial B passin a la següent edició a disputar el Mundial A.

Ambdues competicions es disputen cada dos anys de forma alternada, és a dir, l'any 2004 es disputà un campionat del món B i els equips ascendits disputaren el campionat del món A l'any següent (en aquest cas el 2005). L'any 2006, es disputà de nou el campionat del món B. El campionat del món A és disputat per 16 equips.

L'hegemonia en quant a títols segueix sent per Espanya i Portugal, tot i que Argentina i Itàlia també aconsegueixen diversos campionats. L'any 2011 per primera vegada una selecció africana finalitza entre les quatre primeres classificades: Moçambic.

Quarta època: Jocs Mundials de Patinatge (2017-actualitat)

[modifica]

A partir de l'edició de 2017, el Campionat Mundial d'hoquei sobre patins queda integrat dins dels Jocs Mundials de Patinatge, oficialment conegut com a World Skate Games, una competició dels campionats mundials, en categoria absoluta, tant masculina com femenina, de les diferents modalitats del patinatge sobre rodes.

Paral·lelament, el Mundial B despareix i en substitució sorgeixen, dins de la celebració del propi Campionat Mundial, la disputa de la Copa FIRS i la Copa Confederacions.

La Copa FIRS es disputa entre les seleccions classificades entre eñ 9è i 16è lloc del Mundial anterior. Els guanyadors de cada grup s'incorporen als quarts de final Campionat Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu. Per altra banda, la Copa Confederacions, es disputa amb les seleccions per sota del 16è lloc del darrer Mundial, els guanyadors de cada grup es sumen a la disputa del 5à al 8è lloc del Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu.

Historial

[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I
[Nota 1]
1936
Anglaterra
Lligueta
Itàlia

Portugal
Lligueta
Suïssa
Stuttgart
II
[Nota 1]
1939
Anglaterra

Itàlia

Portugal

Bèlgica
Montreux
III
[Nota 1]
1947
Portugal

Bèlgica

Espanya

Itàlia
Lisboa
IV
[Nota 1]
1948
Portugal

Anglaterra

Itàlia

Espanya
Montreux
V
[Nota 1]
1949
Portugal

Espanya

Itàlia

Bèlgica
Lisboa
VI
[Nota 1]
1950
Portugal

Itàlia

Suïssa

Espanya
Milà [Nota 2]
[2]
VII
[Nota 1]
1951
Espanya

Portugal

Itàlia

Bèlgica
Barcelona
VIII
[Nota 1]
1952
Portugal

Itàlia

Espanya

Bèlgica
Porto
IX
[Nota 1]
1953
Itàlia

Portugal

Espanya

Suïssa
Ginebra
X
[Nota 1]
1954
Espanya

Portugal

Itàlia

Bèlgica
Barcelona
XI
[Nota 1]
1955
Espanya

Itàlia

Portugal

Suïssa
Milà
XII
[Nota 1]
1956
Portugal

Espanya

Itàlia

Alemanya Occidental
Porto
XIII 1958
Portugal

Espanya

Itàlia

Països Baixos
Porto
XIV 1960
Portugal

Espanya

Argentina

Itàlia
Madrid
XV 1962
Portugal

Itàlia

Espanya

Suïssa
Santiago de Xile
XVI 1964
Espanya

Portugal

Itàlia

Argentina
Barcelona
XVII 1966
Espanya

Portugal

Argentina

Itàlia
São Paulo
XVIII 1968
Portugal

Espanya

Argentina

Itàlia
Porto
XIX 1970
Espanya

Portugal

Itàlia

Argentina
San Juan
XX 1972
Espanya

Portugal

Argentina

Alemanya Occidental
La Corunya
XXI 1974
Portugal

Espanya

Argentina

Alemanya Occidental
Lisboa
XXII 1976
Espanya

Argentina

Portugal

Alemanya Occidental
Oviedo
XXIII 1978
Argentina

Espanya

Portugal

Alemanya Occidental
San Juan
XXIV 1980
Espanya

Argentina

Portugal

Xile
Talcahuano
XXV 1982
Portugal

Espanya

Argentina

Xile
Barcelos/Oporto
XXVI 1984
Argentina

Espanya

Portugal

Itàlia
Novara
XXVII 1986
Itàlia

Espanya

Portugal

Argentina
Sertãozinho
XXVIII 1988
Itàlia

Espanya

Portugal

Argentina
La Corunya
XXIX 1989
Espanya
2–1
Portugal

Itàlia
11–2
Xile
San Juan
XXX 1991
Portugal
7–0
Països Baixos

Argentina
6–0
Brasil
Braga/Porto
XXXI 1993
Portugal
3–1
Itàlia

Argentina
3–2
Espanya
Bassano/Lodi/Sesto
XXXII 1995
Argentina
5–1
Portugal

Espanya
2–0
Brasil
Recife
XXXIII 1997
Itàlia
5–0
Argentina

Espanya
3–1
Portugal
Wuppertal
XXXIV 1999
Argentina
1–0
Espanya

Portugal
5–4
Itàlia
Reus
XXXV 2001
Espanya
2–2
(3-2, p.)

Argentina

Itàlia
5–3
Portugal
San Juan
XXXVI 2003
Portugal
0–0
(1-0, p.)

Itàlia

Espanya
3–1
Argentina
Oliveira de Azeméis
XXXVII
[Nota 3]
2005
Espanya
2–1
Argentina

Portugal
4–3
Itàlia
San José [3]
XXXVIII 2007
Espanya
8–1
Suïssa

Argentina
3–2
Itàlia
Montreux
XXXIX 2009
Espanya
3–1
Argentina

Portugal
8–3
Brasil
Vigo/Pontevedra
XL 2011
Espanya
5–4
Argentina

Portugal
9–2
Moçambic
San Juan
XLI 2013
Espanya
4–3
Argentina

Portugal
10–3
Xile
Luanda
XLII 2015
Argentina
6–1
Espanya

Portugal
7–3
Alemanya
La Roche-sur-Yon
XLIII 2017
Espanya
3–3
(2-1, p.)

Portugal

Argentina
4–2
Itàlia
Nanjing
XLIV 2019
Portugal
0–0
(2-1, p.)

Argentina

Espanya
5–0
França
Barcelona
XLV 2022
Argentina
4–2
Portugal

França
5–5
(3-2, p.)

Itàlia
San Juan
XLVI 2024
Espanya
2–1
Argentina

Itàlia
3–2
Portugal
Novara

Palmarès

[modifica]

Les seleccions de Portugal i d'Espanya sempre han arribat a les semifinals en totes les edicions en les que han participat, tret d'una ocasió per a Portugal (2007) i dues ocasions per a Espanya (1991 i 2022).

# Selecció nacional Medalla d'or Medalla d'argent Medalla de bronze Total
1 Espanya 18 12 8 38
2 Portugal 16 11 16 43
3 Argentina 6 10 10 26
4 Itàlia 4 9 11 24
5 Anglaterra 2 1 0 3
6 Suïssa 0 1 1 2
7 Bèlgica 0 1 0 1
7 Països Baixos 0 1 0 1
9 França 0 0 1 1

Copa FIRS

[modifica]
Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017 FRA França 6-4 GER Alemanya NED Països Baixos 5-3 Àustria Àustria Nanjing, Xina
II 2019 MOZ Moçambic 4-3 AND Andorra Suïssa Suïssa 7-4 GER Alemanya Barcelona, Catalunya
III 2022 MOZ Colòmbia 7-4 MOZ Moçambic AND Andorra 3-2 Suïssa Suïssa San Juan, Argentina
IV 2024 CHL Xile 8-4 ENG Anglaterra COL Colòmbia 6-1 USA Estats Units Novara, Itàlia

Copa Confederacions

[modifica]
Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017 Israel Israel Llig. Índia Índia JAP Japó Llig. AUS Austràlia Nanjing, Xina
II 2019 NED Països Baixos 8-0 BEL Bèlgica URU Uruguai 4-0 Índia Índia Barcelona, Catalunya
III 2022 USA Estats Units 4-2 URU Uruguai EGY Egipte 2-0 ZAF Sud-àfrica San Juan, Argentina
IV 2024 AUT Àustria 7-3 URU Uruguai NED Països Baixos 9-6 ISR Israel Novara, Itàlia

Notes

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Aquesta competició també fou considerada Campionat d'Europa.
  2. Al final de la lligueta, Itàlia i Portugal van acabar empatats a punts. Les dues seleccions van disputat un partit de desempat on guanyà Portugal per 4 a 0.
  3. La selecció cataluna no va poder participar en aquesta edició del campionat, tot i haver guanyat el Campionat del Món B d'hoquei sobre patins masculí de 2004 i aconseguir la classificació. L'oposició de la federació espanyola i la seva no ratificació com a membre de ple dret a l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge que va tenir lloc a Fresno (Califòrnia) el 26 de novembre de 2004, van impedir la seva participació.

Referències

[modifica]
  1. «Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Le Championnat du Monde» (en francès). Gazette de Lausanne p. 8, 02-06-1950. [Consulta: 16 juliol 2024].
  3. Gallén, Carles. «España gana su duodécimo Mundial» (en castellà). Mundo Deportivo p. 36, 15-08-2005. [Consulta: 16 juliol 2024].