Can Batlló (la Bordeta)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i recinte | |||
| Cronologia | ||||
| 1877 – 1878 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Bordeta (Barcelonès) | |||
| Localització | Mossèn Amadeu Oller, 3-41, Gran Via Corts Catalanes, 159-179, Parcerisa, 4-24 i Camí de la Cadena, 4-22 | |||
| ||||
| Format per | Can Bruixa | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42500 | |||
| Id. Barcelona | 1787 | |||
| Lloc web | canbatllo.org | |||
.jpg)
Can Batlló és un recinte industrial a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes, prop de la plaça Cerdà de Barcelona, parcialment catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]
El 1878 es va inaugurar al municipi de Sants la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Blanqueo, estampados y aprestos de Juan Batlló, projectada per l'enginyer Juan Antonio Molinero, de mans de Joan Batlló i Barrera i els seus nebots Domènec i Romà Batlló i Sunyol, sota la raó social Joan Batlló i Nebots.[1][3]
L'any 1943, l'empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, «un dels empresaris barcelonins més audaç, més engatussador i més imaginatiu que ha donat el país per revestir amb una base jurídica els negocis més fraudulents».[4] Aquest industrial, que es va enriquir amb el contraban,[5] va reconvertir l'antiga factoria tèxtil en una mena d'ecosistema industrial, una autèntica ciutat dels oficis, on convivien en harmonia, tradició i modernitat, empreses grans i petits tallers i un bar que funcionava com a fòrum de discussió i com a centre de negocis.[1]
Muñoz Ramonet va morir a Suïssa el 1991 i no fou fins força anys després que el jutge Baltasar Garzón destapà els seus negocis corruptes. A Barcelona va arribar a disposar, amb el suport del règim franquista, d'un patrimoni imperiós, que incloïa el palau Robert, el palauet del carrer de Muntaner (on hi havia una gran col·lecció d'obres d'art de Goya i El Greco, entre d'altres) i l'Hotel Ritz. «En el cielo Dios y en La Bordeta Muñoz» és una frase enginyosa que té un ampli significat per una part de la gent gran d'aquest barri.[5]
El 1976, els seus 81.000 m² van ser destinats pel Pla General Metropolità a equipaments i zones verdes.[1] El 2006, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la proposta de reordenació urbanística del conjunt industrial de Can Batlló i del sector de la Magòria, que mantenia el conjunt d'edificis industrials, creant un parc de 4,7 hectàrees, una vintena d'equipaments i més d'un miler d'habitatges, la meitat amb protecció.[6] Els terrenys pertanyien al Grup Gaudir, una multinacional immobiliària que va desenvolupar un projecte de remodelació de l'antic polígon industrial de Can Batlló, anomenat Gaudir Nou Centre.[7] La immobiliària considerava insuficient l'espai edificable en el primer pla d'ordenació i va interposar un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament, amb el que va aconseguir una proposta molt més favorable als seus interessos, amb un total de 1.377 habitatges i 21 equipaments, entre els quals la nova seu de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.[7]
Les 200 petites empreses s'havien de traslladar a uns terrenys de la Seat de la Zona Franca, adquirits pel Consorci de la Zona Franca. El 2011, la remodelació no s'havia dut a terme i encara hi quedaven unes poques empreses.[8] Atès que transcorria el temps i ni la propietat ni les institucions governamentals tiraven endavant el projecte urbanístic, es va crear la plataforma ciutadana «Can Batlló és pel barri», que l'any 2009 va fixar la data de l'11 de juny del 2011 com a inici del procés de transformació del polígon. En aquest marc, la Comissió de Veïns de La Bordeta i el Centre Social de Sants,[9][10] juntament amb molts veïns, estaven disposats a okupar els terrenys si llavors el procés continuava encallat.[11] Per tal d'evitar aquesta situació, l'Ajuntament va aconseguir la cessió d'unes naus als veïns,[12][13] l'anomenat Bloc Onze, que alberga la Biblioteca Popular Josep Pons, un polivalent Espai de Trobada, un Auditori, i tallers d'arts plàstiques, escèniques i audiovisuals.[14][1]
L'evolució del procés urbanístic per la creació d'equipaments i ajardinaments ha anat avançant a poc a poc, amb l'enderroc de murs i naus que donen pas a un espai veïnal.[15] El 2019, diferents entitats del barri eren ubicades a Can Batlló; entre elles, La Garrofera de Sants, una cooperativa de consum agroecològica autogestionada que va néixer el gener de l'any 2016 a partir de l'escissió del grup de Germinal Sants.[16]
Arquitectura
[modifica]Es conserven diverses naus de la fàbrica tèxtil de Joan Batlló i Barrera i els seus nebots. La més gran és paral·lela al carrer de Mossèn Amadeu Oller i consta de planta baixa i tres pisos amb teulada a doble vessant. A la planta baixa té una nau adossada. Tot l'edifici és de maó vist i amb grans finestrals d'arc rebaixat a tots els nivells. Al centre de la façana principal, que és la que dona al carrer Mossèn Amadeu Oller, sobresurt un cos rectangular amb quatre grans semi-columnes dòriques que recorren la façana fins al segon pis i aguanten un entaulament sense decoració a sobre del qual hi ha un balcó que s'obre al pis superior. A banda i banda d'aquestes columnes hi ha unes pilastres que recorren la planta baixa i el primer pis i aguanten una bola decorativa sobre una base tronco-piramidal. Al tercer pis d'aquest cos la part central de la façana, la que es correspon al balcó, queda endarrerida i així dona la sensació d'estar flanquejada per dos torres. Està coronat per una cornisa a sobre de la qual hi ha el mur de tancament de la terrassa.[1]
La resta de naus del complex segueixen la mateixa orientació que la nau principal o estan de forma perpendicular, en paral·lel a la Gran Via. Hi ha diverses tipologies però totes elles són de maó vist amb teulada a dues a doble vessant. Alguns tenen només planta baixa amb les obertures d'arc rebaixat i un òcul sobre la porta. Altres tenen pilastres entre les obertures que creen un ritme regular i aguanten una cornisa, tot fet amb maó.[1]
Dins del conjunt destaca el Bloc Onze, que ha estat recentment rehabilitat. Aquest consta de planta baixa i un pis amb les obertures d'arc rebaixat. La separació entre les dues plantes està marcada per una cornisa. El pis superior té un basament llis i les obertures estan emmarcades per maons que fan la forma de carreus. El coronament està marcat amb un fris de dentellons. A l'interior els sostres són de volta catalana amb bigues i columnes de ferro fos.[1]
Al carrer de la Constitució, 19 hi ha una de les portes d'entrada al recinte. Aquesta és una simple obertura rectangular i per sobre el mur fa un coronament mixtilini. A tocar d'aquest accés, dins del recinte, hi ha una masia de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. A la façana principal hi ha un cos afegit de planta baixa, pis i terrat. Les obertures són allindades i una cornisa, que recorre la cantonada, separa la façana del mur del terrat. Al costat d'aquest edifici hi ha l'església de la fàbrica. La façana és d'inspiració gòtica i està pintada de blanc. La porta és un arc canopial d'esquena d'ase amb l'intrados decorat amb dues columnes per banda amb els capitells decorats amb motius vegetals i que aguanten una motllura llisa. Per fora una altra motllura ressegueix la forma de la porta, aquesta està aguantada per mènsules decorades amb animals i està rematada per un floró. La façana té un basament llis i als extrems hi ha unes pilastres decorades amb arcs trilobulats. A la part superior hi ha un fris de boles, on falta la part central per a deixar lloc al floró.[1]
,_el_bloc_7_des_de_la_Gran_Via_de_les_Corts_Catalanes.jpg)
El mur de tancament a la Gran Via està decorat amb grans quadrats dobles i pilastres. En aquest mur s'obre l'antiga porta principal del recinte. Aquesta està emmarcada per dues pilastres constituïdes a partir de peces rectangulars i aguanten una cornisa amb un gran voladís i un entaulament. Molt a prop d'aquesta porta es troba la torre de les aigües; és una torre quadrangular d'obra vista amb les quatre cares decorades amb bandes cegues. A la part superior hi ha un fris de dentellons que separa l'últim tram on s'obren tres obertures rectangulars a cada cara que estan tapiades. El coronament és una cornisa decorada amb una doble filera de dentellons i per sobre el mur de tancament de la terrassa amb obertures rectangulars.[1]
La xemeneia de la fàbrica té forma troncocònica, és de maó vist, i està coronada per una motllura llisa.[1]
Vegeu també
[modifica]- Can Bruixa
- Escola Industrial
- Fàbrica Batlló-Llenas
- Fàbrica d'indianes de Jaume Amat
- Camí de la Cadena
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Can Batlló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Antiga Fàbrica Joan Batlló». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Serra i Balet». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog). Agus Giralt, 19-03-2011.
- ↑ Marcè i Font, Josep; Martí Gómez, José. Centre Social de Sants. Una experiència associativa. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1996. ISBN 84-87561-91-8.
- ↑ 5,0 5,1 Barnils, Andreu «Després de Déu, Muñoz-Ramonet». VilaWeb, 17-12-2003 [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ «MPGM en l'àmbit discontinu Batlló-Magòria i les parcel.les situades a Via Laietana 2, Via Laietana 8-10, Pau Claris 158-160, Girona 20, Carrera 12». Punt d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona, 02-10-2006.
- ↑ 7,0 7,1 «Gaudir Nou Centre». Grup Gaudir. Arxivat de l'original el 2011-10-06. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ Cía, Blanca «Los últimos de Can Batlló». El País, 25-11-2010.
- ↑ «Can Batlló: ja està pintada la “primera pedra” del pàrquing de la Bordeta». Blog de l'associació. Centre social de Sants1, 15-07-2010.
- ↑ López, Helena. «40 anys de lluita». El Periódico de Catalunya, 15-03-2012.
- ↑ López, Helena «Els veïns mantenen el pla d''okupar' Can Batlló». El Periódico de Catalunya, 23-05-2011.
- ↑ Márquez, Carlos «La Bordeta fa un pas més en la conquista pacífica de Can Batlló». El Periódico de Catalunya, 12-06-2011.
- ↑ Márquez, Carlos; López, Helena «La propietat de Can Batlló cedeix una nau per evitar l'ocupació». El Periódico de Catalunya, 10-06-2011.
- ↑ López, Helena «Vida nova a Can Batlló». El Periódico de Catalunya, 10-07-2011.
- ↑ López, Helena «Can Batlló s'obre al barri de Sants després de 37 anys d'espera». El Periódico de Catalunya, 18-04-2013.
- ↑ Cooperativisme i agroecologia a Barcelona: 25 anys, 1993-2018. 1. ed. Barcelona: Comanegra, 2018. ISBN 9788417188733.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Els Batlló». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- de Riquer, Borja; Llimargas, Marc. Modernisme i modernistes. vol.1. Lunwerg, 2001. ISBN 978-84-7782-776-4.
- Lacol (ed.). Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva. Riera de Magòria, 2014. ISBN 978-84-616-8186-0.
Enllaços externs
[modifica]
- Can Batlló - Lloc web oficial
- «Fàbrica de Can Batlló». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.