Vés al contingut

Fàbrica d'indianes de Jaume Amat

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica d'indianes de Jaume Amat
Dades
TipusFàbrica i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMarquès de Barberà, 14-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 42″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.378402°N,2.172152°E / 41.378402; 2.172152
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Quarteró núm. 92 de Garriga i Roca (c. 1860)

La fàbrica d'indianes de Jaume Amat (Batlló Germans) era un conjunt d'edificis situat al carrer del Marquès de Barberà, 14-16 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.

Història

[modifica]

Fàbrica d'indianes de Jaume Amat

[modifica]

A finals del segle xviii, Melcior Rovira i la seva germana Caterina, esposa del botiguer de teles Jaume Amat i Pont, tenien sengles cases al carrer de Sant Pau (actuals núms. 55 i 57). El 1792, els cònjuges Amat-Rovira van adquirir en emfiteusi uns terrenys a Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà amb front al carrer que duu el seu nom,[1][2] on van fer construir una fàbrica de teixits de cotó i indianes,[3] que el 1795 vengueren a carta de gràcia al comerciant Josep Francesc Mornau, comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits i marit de Josepa Amat i Miquel,[4] neboda de Jaume Amat.[5][6][7] Segons les cartes de pagament de les obres, que duraren des del juny del 1792 fins al març de 1794, hi intervingueren l'arquitecte i mestre de cases Ignasi March[8] i el fuster Narcís Presas,[9] i el mestre de cases Jaume Calvet s'encarregà del clavegueram i de l'empedrat del carrer.[10]

El 1797, Amat va constituir amb Isidre Mayner la societat Amat, Mayner i Cia, sota l'advocació de la Verge de Montserrat i amb un capital de 68.000 lliures barcelonines.[11][12] El 1802, Mayner va deixar la companyia, que a partir d'aleshores es diria Amat i Cia.[12] El 1821, Josepa Amat i Miquel va demanar permís per a obrir-hi un portal tapiat, segons el projecte del mestre de cases Joan Vila.[13] El 1826, Mornau va demanar permís per a reobrir-ne nou finestres[14] i transformar una altra en balcó,[15] d'acord amb el projecte del mateix autor. A més de la fàbrica del Raval, el matrimoni Mornau-Amat havia reunit la propietat dels dos molins drapers de Sabadell, el molí d'en Mornau i el molí de l'Amat, les dues indústries mogudes per la força hidràulica més grans de Catalunya.[16] El 1828, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va acordar amb la vídua Caterina Rovira la venda perpètua de la fàbrica a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'assumpció d'un censal que la gravava,[17][2] i el 1829, la va vendre per 14.000 lliures a Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén, i la seva esposa Rita Ameller,[18][2] propietària de la casa contigua del núm. 14,[19] on es situaria el despatx.[a]

Casa-fàbrica Llopis

[modifica]

El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs,[22] i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis[23] i un petit entresolat,[24] segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt. El 1843 va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.[25][26][27]

El 1828, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va acordar amb la vídua Caterina Rovira la venda perpètua de la fàbrica a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'assumpció d'un censal que la gravava,[17][2] i el 1829, la va vendre per 14.000 lliures a Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén, i la seva esposa Rita Ameller,[18][2] propietària de la casa contigua del núm. 14,[19] on es situaria el despatx. El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs,[22] i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis[23] i un petit entresolat,[24] segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt. El 1843 va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.[25][26][27]

Batlló Germans

[modifica]

El fabricant de teixits Jacint Batlló i Barrera, que hi era instal·lat des del 1836,[28] es va integrar a la raó social Batlló Germans (vegeu fàbrica Batlló-Llenas),[29] que el 1844 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 20 CV, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[30]

Amb la introducció de la filatura el 1850, la fàbrica va ser reformada amb la remunta d'un quart pis, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[31] En aquesta època, la indústria de teixits comptava amb 26 telers senzills, 16 compostos, 64 mecànics i 146 operaris, i la de filats amb 3.960 fusos de mule-jennies, 500 de selfactines i 92 operaris.[28] El 1863 s'anunciava així: «Barbará, 16, Fábrica de tejidos é hilados de algodon y blanqueo. Muselinas. Guineas fuertes. Madapolanes. Mariposas. Hamburgos. Cálices. Trafalgares blancos. Mosquiteros pequeños, medianos y grandes, de colores. Sres. Batlló hermanos.»[32]

A la mort de Jacint i Domènec Batlló el 1866, els seus germans Joan i Feliu van endegar el 1868 la construcció d'un gran complex industrial al terme municipal de Les Corts sota la raó social Batlló i Batlló (vegeu Escola Industrial), on van traslladar la producció de filats i teixits,[33] deixant el blanqueig a les instal·lacions del Raval.[33] El 1872 es va presentar un projecte per a instal·lar-hi unes noves calderes de blanqueig a la sosa, obra del mestre d'obres Pere Bruguera[34] i que foren trobades el 2013 durant una intervenció arqueològica a l'actual núm. 16 ter.[35]

Demolició i reedificació

[modifica]

Finalment, entre 1884 i 1886, l'advocat Manuel Llopis i Ameller[36] va fer enderrocar els vells edificis per a construir-hi tres nous blocs d'habitatges (núms. 14, 16 i 16 bis),[37] establint la seva residència al núm. 14 1er.[38]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ El 1792, el marquès de Barberà va establir en emfiteusi una parcel·la al carrer que porta el seu nom a Josepa Miquel, vídua del comerciant Ignasi Pi,[20] on aquesta va fer construir una casa.[19] Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu gendre Francesc Coder i Marçal,[19] un adroguer de Puigcerdà afincat a Reus, a qui el papa Lleó XII concedí el títol de baró de Sant Martí i el nomenà cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or.[21] Aquest la vengué al metge Ignasi Ameller, que al seu torn la llegà a la seva neboda Rita.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 28-4, 27-6 i 28-7-1792.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/54 (1a part), f. 192-196v, 4-6-1849. Reconeixement de domini a Josep Xifré i Casas.
  3. ↑ «Jayme Amat i Pont. Marquès de Barberà. Casa i fàbrica de pintats. Posar estenedors». C.XIV Obreria C-64/1793-148. AHCB, 02-09-1793.
  4. ↑ «Josepa D'AMAT MIQUEL». Geneanet. Jan Torra.
  5. ↑ Canyameres i Ramoneda, 2000, p. 64.
  6. ↑ Santamaría, Antonio. «La construcción del barrio de Can Deu (1973)» (en castellà). isabadell, 06-05-2018.
  7. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 6-10-1795.
  8. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/21, f. 520-549v, 29-6-1794.
  9. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/21, f. 505-520, 25-6-1794.
  10. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/21, f. 445-445v, 9-5-1794.
  11. ↑ «Constitució de la societat Amat i Mayner per a fabricar indianes». Servidor documental sobre la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Llopart, 20-02-1797.
  12. ↑ 12,0 12,1 Grau i Fernández i López, 1974, p. 56.
  13. ↑ «Josepa Mornau d'Amat. Barberá, 28. Obrir un portal de la casa-fàbrica, ara tapiat. Plànol: Joan Vila». C.XIV Obreria C-83. AHCB, 19-05-1821.
  14. ↑ «Josep Mornau. Comerciant. Marquès de Barberà, 28. Reobrir nou finestres de la planta baixa». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 07-06-1826.
  15. ↑ «Josep Francesc Mornau. Marquès de Barberà. Fer un balcó d'ampit a partir d'una finestra». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 22-06-1826.
  16. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 190.
  17. ↑ 17,0 17,1 AHPB, notari Eudald Rovira, manual 1.201/13, f. 132-136v, 25-06-1828.
  18. ↑ 18,0 18,1 AHPB, notari Eudald Rovira, manual 1.201/14, f. 298-303, 24-12-1829.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/54 (1a part), f. 196v-198v, 4-6-1849. Reconeixement de domini a Josep Xifré i Casas.
  20. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 10-11-1792.
  21. ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. «El títol pontifici de baró de Sant Martí». Armoria. Revista d’informació, anàlisi i recerca de la genealogia i l’heràldica, així com també de la vexil·lologia, la sigil·lografia, la insigniària, la nobiliària i l’emblemàtica general, preferentment en l’àmbit geogràfic i cultural català, 10, 2021, pàg. 309-311.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Josep Antoni Llopis i Ribera. Tinent Coronel graduat i Capità del Regiment d'Infanteria de Bailén 5è lleuger. Marquès de Barberà, 18, vulgarment de la Fontseca. Construir el 2n. pis i modificar obertures». C.XIV Obreria C-105. AHCB, 17-03-1830.
  23. ↑ 23,0 23,1 AHCB, C.XIV Obreria C-129, 7-1838.
  24. ↑ 24,0 24,1 AHCB, C.XIV Obreria C-129, 8-1838.
  25. ↑ 25,0 25,1 AHCB, C.XIV Obreria C-138.
  26. ↑ 26,0 26,1 Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 33. 
  27. ↑ 27,0 27,1 Guia general de Barcelona, 1849, p. 382, 283. 
  28. ↑ 28,0 28,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  29. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382. 
  30. ↑ «Germans Batlló. Marqués de Barberà 29 (ara 16). Instal·lar una màquina de vapor a la fàbrica que tenen en aquesta finca». Q127 Foment 168/1844. AMCB.
  31. ↑ «José Antonio Llopis. Marquès de Barberà 29. Sol·licitar permís per afegir un quart pis a la fàbrica existent». Q127 Foment 519 bis C. AMCB, 24-08-1850.
  32. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 51, 135, 447, 556, 584, 699, 776, 788, 875, 1052. 
  33. ↑ 33,0 33,1 Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1882, p. 624. 
  34. ↑ «Permís sol·licitat per "Batlló Hermanos" per a instal·lar dues noves calderes blanquejadores en la casa número 16 (d)el carrer de Barbará». A183 Comissió de governació C5-A3. AMCB, 30-04-1872.
  35. ↑ Font Segura, Xavier; Carmona, Maria Carme «Carrer del Marquès de Barberà, 16ter». Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2013, pàg. 90-94.
  36. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 35. 
  37. ↑ AMCB, Q127 Foment 574 N, 657 N i 494 Ñ.
  38. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_d%27indianes_de_Jaume_Amat&oldid=34007481»