Can Padrosa

Infotaula edifici Can Padrosa
1915
Dades
Tipus	Masia
Construcció	XI, XVI
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Just Desvern (Baix Llobregat)
Localització	C. Oliveres
41° 23′ 37″ N, 2° 04′ 39″ E
Bé cultural d'interès local
Data	29 juny 1987
Id. IPAC	19316

Can Padrosa

Can Padrosa és una masia que està situada a la riba dreta de la riera de Sant Just, dintre del terme de Sant Just Desvern i al llindar del Parc de Collserola, comarca del Baix Llobregat, i forma part del patrimoni històric i artístic del municipi. Està situada molt a prop de l'antic traçat de la Via Augusta. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'edifici

L'edifici de can Padrosa està format per una planta baixa, un pis i les golfes, la coberta és a dues vessants amb teula vermella i amb un doble ràfec de coberta, la façana principal està orientada cap al sud o sol de migdia, i a la banda de llevant té una galeria adossada amb una rica col·lecció d'eines del camp.

Destaca el portal adovellat flanquejat a banda i banda per finestres amb les llindes de pedra a la vista i protegides per reixes. Damunt el portal, a l'altura del pis, hi ha una finestra gòtica germinada per un esvelt pilar i amb arcs lobulats. A l'esquerra del finestral gòtic s'hi pot veure un rellotge de sol. A un costat i l'altre de la finestra hi ha altres finestres, també gòtiques, formades per arcs lobulats emmarcats en un relleu esculpit en forma d'arc conopial. A l'altura de les golfes hi ha tres finestres idèntiques més petites.

Tota la façana ha estat restaurada recentment de forma molt acurada, fent-se un treball qualitativament important. S'ha pintat de color crema, s'han netejat els llindars de les finestres de pedra vista i el portal de la masia, i s'han arreglat els bancs d'obra que el flanquegen. Al rebedor de l'entrada hi ha dues sitges que antigament servien per emmagatzemar el gra dels cereals, ara cobertes amb un vidre transparent que permet veure el seu l'interior il·luminat.

La nissaga Padrosa l'ha habitada fins a l'actualitat en què el propietari, en Pere Padrosa i Pruna, en conserva la memòria que transmet de forma oral i n'assegura la continuïtat a través de fills i nets. El senyor Padrosa amb la seva empenta ha aconseguit que fills i nets retornin a ocupar diverses espais i annexes de la masia, omplin-los de vida i garantint-ne la continuïtat tant de la masia com de la seva herència cultural.

La història

La primera referència documentada és del 1077, i precisament aquesta data està gravada sobre pedra a la dovella central de l'arc d'accés. Inicialment la masia era coneguda com a Can Puig o Can Puig de les Basses perquè tenia basses i un molí. Pere del Puig feia el 1177 una declaració sobre una peça de terra, de la que n'era usufructuari. L'edifici actual, amb una planta basilical, és una construcció de començaments del segle xv, i a partir de 1509 es coneix com a Can Padrosa. Durant el segle xviii es va anomenar freqüentment Can Padrosa de la Muntanya, per diferenciar-ho del nucli urbà de Sant Just que anava creixent.

En terrenys propietat de la masia es va edificar al segle xiv un molí fariner de bassa, que captava l'aigua de la riera. L'aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí. D'aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina. La primera referència documental sobre el molí la trobem el 1306, any de la seva construcció, però el molí canvià de mans constantment. Els seus propietaris útils o usuaris eren els santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d'Horta. A aquest mateix 1306 el senyor feudal, Guillem Durfort, era el propietari directe del molí. El 1311 el senyor feudal el va vendre a un mercader de Barcelona, Guerau Trilla, i el 1347 el molí apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a molí mitjà, el que ens fa pensar en l'existència d'uns altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor. El molí va deixar de funcionar aviat i no se'n va parlar fins al 1651, amb motiu de l'enterrament a la bassa del molí de tres morts de pesta que després van ser retirats. El molí fariner formava part de la finca de Can Padrosa, si bé els actuals propietaris de la casa mai l'havien vist funcionar. L'any 1986 l'Ajuntament va decidir adquirir els terrenys i el 1987 les restes es van incloure al Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic Local.

Els cultius

La major part del terreny de la finca era de secà però tenia algunes zones regades amb l'aigua de la riera, que es va reforçar amb la construcció d'una mina i un pou, tant per al consum propi com per a regar una petita horta vora la casa.

La producció agrícola de la finca era en primer lloc el cultiu de la vinya que ocupava gairebé la meitat de les terres de conreu, amb les varietats sanjuanes i picapolls, i molt més enrere els cereals com el blat, l'ordi i la civada. També hi havia conreu d'oliveres, garrofers, ametllers, diversos arbres fruiters (cirerers i pruneres), llegums (pèsols), així com les figueres, ja que les figues seques constituïen un gran aliment, sobretot durant els llargs hiverns. La producció d'hortalisses era fonamentalment per al consum familiar, i al galliner l'aviram estava constituït bàsicament per gallines i capons.

Cap a 1850 una plaga d'oïdi, i després la fil·loxera, va malmetre la vinya i es van començar a arrencar els ceps malalts i paral·lelament va créixer l'extensió dedicada a cereals. Més tard, les gelades dels anys seixanta la van rematar. A partir dels anys cinquanta del segle passat, els terrenys de la part del darrere de la masia, amb pendent i de secà, es van començar a parcel·lar i donar forma al barri conegut com a Plana Padrosa. En l'actualitat són els carrers Alzines, Ametllers, Avellaners, Garrofers, Gessamí, Ginesta, Gira-sol, Mimoses, Oliveres, Pins, Roser, Tarongers, Til·lers, Caçadors i Perdius.

És una de les poques masies del municipi que encara avui es dedica a l'agricultura. Actualment els propietaris tenen cura de cavalls i conreen les terres de l'horta i uns quants arbres fruiters.

La col·lecció

Amb el pas del temps, la família Padrosa ha anat guardant i recollint tots els estris domèstics i eines del camp que han fet servir, en un moment o altre, en la vida quotidiana de la masia i la pagesia. De forma continuada, tots els membres de la família han col·laborat a les tasques de neteja i manteniment de les peces, mentre anaven ampliant l'espai de la masia on les anaven recopilant. Com a fruit del seu esforç, cal remarcar una quantitat important de temps i diners invertits en la restauració i recuperació acurada de molts objectes, alguns més grans i complexes com són dos carros de fusta i un tractor.

Els estris d'ús domèstic són els que estaven situats bàsicament a la cuina, l'alcova o les sales de la masia que, junt amb les eines del camp, es troben agrupats com a «Col·lecció de Can Padrosa» a la sala coneguda com el Cup Vell aprofitada quan ja havia perdut el seu valor d'ús. A l'inici de l'any 2007, gràcies al suport de la família Padrosa, el Centre d'Estudis Santjustencs (CES) ha pogut establir un acord amb Institut Ramon Muntaner (IRMU) per iniciar les tasques d'inventari i catalogació dels estris domèstics i eines del camp que formen part del patrimoni de la família.

Les fitxes elaborades s'han posat a disposició de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que al mateix temps les gestionarà per als investigadors del nostre país que hi tinguin interès. Posteriorment les fitxes seran incorporades al Museu Virtual del web del Centre d'Estudis Santjustencs.

La família Padrosa va quedar finalista, i va rebre un diploma honorífic a l'Apartat de Preservació del Patrimoni, durant la gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat Edició 2007.