Vés al contingut

Parc Natural de Collserola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Parc de Collserola)
Plantilla:Infotaula indretParc Natural de Collserola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusàrea protegida
parc natural Modifica el valor a Wikidata
EpònimCollserola Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCollserola Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), província de Barcelona (Catalunya), Vallès Oriental (Catalunya), Barcelonès (Catalunya) i Catalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 28″ N, 2° 06′ 32″ E / 41.42444°N,2.10889°E / 41.42444; 2.10889
Característiques
Superfície8.259 ha
7.689,37879 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 555546000 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació19 d'octubre de 2010
Activitat
Gestor/operadorGeneralitat de Catalunya
Com arribar-hiParc de Collserola Modifica el valor a Wikidata

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.[1][2]

El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern)[3] i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola, que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[2]

Situació

[modifica]

El Parc Natural de la Serra de Collserola es troba a la serra de Collserola, que forma part de la Serralada Litoral, compresa entre els rius Besòs i Llobregat amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès.

Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona, on viuen més de tres milions de persones repartides per un conjunt de grans municipis. Collserola és el pulmó d'aquesta gran zona urbana, i per aquesta raó el seu valor ecològic és encara més important. Els municipis de l'àrea metropolitana han projectat un pla especial per conservar aquesta àrea boscosa que suporta una gran pressió urbanística.

Vegetació

[modifica]

Collserola conté una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, en la qual trobem predominantment boscos que, juntament amb diverses formacions de vegetació baixa, formen un mosaic que acull una variada fauna. Hi són presents gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani. Aquesta diversitat és la riquesa biològica de la serra.

La serra de Collserola ofereix la possibilitat de sentir-se enmig d'una selva, d'un espai on només se senten el cant dels ocells i la suau remor de petits rierols, a poc més de quinze minuts del centre de Barcelona. El parc té una extensió de prop de 8.000 hectàrees i cada any allibera 60.000 tones d'oxigen i n'elimina 80.000 de diòxid de carboni.[4] El poblen uns 10 milions d'arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i uns 200 tipus d'animals vertebrats.[5]

Dins dels límits del parc hi ha espais d'interès natural especial com ara la reserva natural parcial de la Font Groga o, més allunyada, la de la Rierada-Can Balasc. Dominen al parc els boscos mixtos de pi i d'alzina. A les zones humides i als barrancs hi ha boscos de ribera, menys nombrosos. Durant les passejades es troben sovint conreus i zones de matoll, espais que acompleixen una funció important també per a la fauna hivernant. Una de les riqueses del parc és la gran quantitat de fonts, algunes de les quals són molt emblemàtiques, com ara la Font de la Budellera i la Font d'en Ribes.

Ocupació humana

[modifica]

L'empremta humana és palesa a la Serra, tant pel que fa a la modificació del paisatge com per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben i que constitueixen un patrimoni molt valuós. Al parc hi ha masies antigues com Vil·la Joana i algunes ermites d'interès, com ara Sant Medir, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d'Olorda i Sant Iscle de les Feixes, entre d'altres. A Can Coll es pot visitar el Museu de la vida rural i l'exposició permanent "L'home i la serra".

Militars a Collserola

[modifica]

El 14 de setembre de 2011 diversos mitjans de comunicació es van fer ressò, tal com ja havia denunciat el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) en un article del mes de març del mateix any,[6][7] de les pràctiques i entrenaments que realitzava habitualment el regiment de muntanya de l'Exèrcit espanyol a la serra de Collserola.[8] El regiment pertany a la caserna del Bruc i desplega les seves activitats pels boscos d'Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Vallvidrera, així com a les proximitats del Puig d'Ossa.[8] Tot plegat, motivà l'inici d'una campanya a principis d'octubre, impulsada pel CASC, per demanar la retirada de militars del parc natural.[9][10] Nombrosos partits polítics de municipis limítrofs també van mostrar el seu rebuig a la presència armada.

A Molins de Rei, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va presentar una moció al ple municipal, la qual va ser aprovada per unanimitat juntament amb els vots de Convergència i Unió (CiU), Iniciativa per Molins de Rei (IxMdR), Esquerres per Molins de Rei (ExMdR), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Partit Popular (PP).[11]

A Sant Cugat del Vallès, el CASC i la CUP van presentar una moció per «declarar el parc lliure de pràctiques i exercicis militars». Fruit de les esmenes introduïdes pels altres partits, la moció va quedar substancialment modificada i únicament instava al consorci a «no autoritzar més pràctiques militars dins el terme territorial del parc». Per aquesta raó la CUP s'hi va abstendre, el PP hi va votar en contra, i la resta de partits (CiU, PSC i ICV) hi van votar a favor.[12][13]

De la mateixa forma, a Esplugues de Llobregat es va aprovar una moció d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), juntament amb els vots a favor del PSC i l'abstenció de CiU i el PP, per a declarar el parc «lliure de pràctiques i exercicis militars», tot demanant al consorci del parc la no autorització d'aquestes activitats.[14]

A Cerdanyola del Vallès,[15] partits sense representació, com ara la CUP, també es va sumar al rebuig.

A Barcelona també es va mostrar el desacord de la CUP. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi, davant de la pregunta que es feu en un Consell plenari extraordinari, el regidor del districte Joan Puigdollers respongué que els militars de la caserna del Bruc podien fer marxes i entrenaments com qualsevol altre ciutadà tenia dret a córrer o anar en bicicleta per Collserola. Nogensmenys, es mostra en contra que aquests exercicis militars es fessin amb armes, motiu pel qual sol·licità al consorci del parc una revisió del tema.

D'altra banda, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va exigir al Govern català i a la Diputació de Barcelona la prohibició d'activitats militars a Collserola, mitjançant la presentació d'una proposta de resolució al Parlament de Catalunya.[16]

A l'any 2018, les maniobres militars continuen regularment.

Gestió

[modifica]

Per tal de preservar aquest espai tant notable, es va redactar i aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural (1987). El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és l'organisme encarregat de desenvolupar la gestió del Parc, fent compatibles els dos objectius bàsics del Pla Especial: conservar els recursos naturals i l'equilibri ecològic, alhora que donar resposta a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans.[17]

El 19 d'octubre de 2010, el govern declarà la Serra de Collserola Parc Natural i la Generalitat s'integra en el consorci que gestiona el parc.[18]

El Consorci està integrat per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ajuntaments de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El Consorci gaudeix de personalitat jurídica pròpia distinta dels ens consorciats i capacitat jurídica i d'obrar i gestionar serveis i activitats d'interès local o general, per al compliment de les seves finalitats generals. La seva presidència és rotativa cada dos anys per les persones que ocupin la presidència i les vicepresidències, segons l'article 12 dels estatuts del consorci supramunicipal.[19] Els candidats són escollits en assemblea general entre els membres designats en representació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[19]

Des del 16 de desembre de 2021 la presidència del consorci recau en la batllessa de Barcelona, Ada Colau, i les vicepresidències en la presidenta de la Diputació de Barcelona Núria Marín i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Antoni Ferran.[19] A partir d'aleshores, també es nomenà Raimon Roda com a nou director gerent del Parc.[19] Anteriorment, Núria Marín fou presidenta del Consorci.[19]

Finalitats

[modifica]

El Consorci, per mitjà dels seus òrgans, a més de les facultats que com a entitat de dret públic li corresponen pot, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu:

  • adquirir, posseir, gaudir, reivindicar, permutar, gravar i alienar tota mena de béns i drets reals, excepte els béns de domini públic adscrits als serveis que presti;
  • dur a terme l'estudi, projecció, promoció i realització de tota classe d'accions, obres i activitats d'acord amb les seves finalitats;
  • fer contractes i convenis;
  • sol·licitar i rebre avals i préstecs;
  • assumir obligacions;
  • interposar recursos i exercir les accions previstes a les lleis.

Competències

[modifica]

El Consorci exerceix les competències de gestió, de caràcter general o local, que corresponen als ens consorciats respecte al Parc Natural de la Serra de Collserola, aprovat pel Decret 146/2010, de 19 d'octubre, col·laborant així mateix per a aquest fi amb les diferents administracions públiques amb competències concretes en l'àmbit territorial i, en concret:

  • l'ordenació del Parc, el seu desenvolupament com a tal, així com la seva corresponent gestió, utilitzant per a això qualsevol de les formes de gestió establertes per la legislació de règim local.
  • possibilitar la participació dels ajuntaments i altres ens del Consorci per tal de delimitar i cercar solucions globals als problemes del Parc.
  • informar sobre les activitats que afectin l'espai i requerir l'Administració competent per al compliment del que s'ha acordat.
  • vetllar pel compliment de la legislació i planejament vigent.
  • promoure inversions i serveis propis de l'espai natural.
  • establir acords de col·laboració amb altres entitats sense ànim de lucre, que coincideixin essencialment amb els objectius del Consorci.
  • promoure la captació, coordinació i gestió d'ajuts i fons comunitaris i d'altres administracions i ens que els puguin atorgar.

Àmbit

[modifica]

El Consorci té com a àmbit territorial l'àrea delimitada pel Parc Natural de la Serra de Collserola i pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, o el que resulti de les seves modificacions, i que actualment comprèn part de l'àmbit dels municipis del Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, i Sant Cugat del Vallès. Excepcionalment, i a causa del context metropolità en el qual s'ubica el Parc Natural, el Consorci pot estendre el seu àmbit territorial al del terme municipal dels municipis consorciats, sempre que sigui d'interès per a l'assoliment dels objectius del Parc Natural, i prèvia la formalització dels instruments de gestió corresponents.

Funcions

[modifica]

El Consorci pot realitzar per a la consecució de les esmentades finalitats, les funcions següents:

  • redactar i/o promoure estudis, plans i informes relatius a l'espai protegit, catàlegs d'edificis o monuments d'especial protecció.
  • gestionar i desenvolupar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i del Pla rector d'ús i gestió.
  • Proporcionar assessorament i ajuda tècnica necessaris als ajuntaments i ens del Consorci, en matèria de la gestió de l'espai natural.
  • estudiar, projectar i instal·lar els serveis necessaris a l'espai natural, així com l'arranjament de camins, accessos, etc.
  • realitzar, contractar i fer el seguiment de les obres i actuacions corresponents, fins i tot els serveis de manteniment i gestió posterior de les instal·lacions i serveis de l'espai natural.
  • informar, amb caràcter previ, sobre qualsevol proposta d'actuació a desenvolupar en tots els sectors de l'àmbit de l'espai natural, d'acord amb els aspectes específics que per a aquest es regulin.
  • actuar a tots els efectes com a òrgan de representació dels ens del Consorci, amb tot el que faci referència a l'espai natural.
  • dur a terme l'elaboració, control i realització del planejament, gestió i disciplina urbanística dins l'àmbit de l'espai natural, prèvia delegació, si s'escau, dels membres consorciats, així com la formació del patrimoni de sòl que comporti l'esmentada gestió segons preveu la legislació vigent.
  • promoure campanyes i accions de protecció i millora de l'espai natural.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Parc Natural de Collserola». VilaWeb, 20-10-2010. [Consulta: 27 març 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Parc de Collserola». Anuari Territorial de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2005. Arxivat de l'original el 2011-05-26. [Consulta: 27 març 2011].
  3. ↑ «Els municipis del Parc de Collserola». Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 2011-08-13. [Consulta: 27 març 2011].
  4. ↑ «El Govern entra en la gestió de Collserola». El Periódico, 15-03-2009. [Consulta: 11 gener 2014].
  5. ↑ Aixalà, Emma. «Collserola. El mapa dels tresors». Descobrir.cat, 23-05-2012. [Consulta: 12 gener 2014].
  6. ↑ Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. «Perill a Collserola». Nodo50.org, 01-03-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  7. ↑ «El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat denuncia la pràctica d'exercicis militars a Collserola». Llibertat.cat, 02-03-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Militars espanyols a Collserola: una intimidació habitual». Llibertat.cat, 15-09-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  9. ↑ «S'inicia una campanya per demanar que no es permeti la presència de militars a Collserola». Llibertat.cat, 03-10-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  10. ↑ «Campanya contra els militars a Collserola». Nació Digital. [Consulta: 3 desembre 2011].
  11. ↑ «Molins de Rei també demana que no es realitzin pràctiques militars a Collserola». Llibertat.cat, 28-10-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  12. ↑ «Sant Cugat declara el Parc de Collserola lliure de pràctiques militars». Llibertat.cat, 21-10-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  13. ↑ «Sant Cugat no vol pràctiques militars a Collserola». TOT Sant Cugat, 18-10-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «El ple aprova mocions contra la violència masclista, el desnonament exprés a llogaters i la militarització de Collserola». Esplugues.cat. Arxivat de l'original el 2011-11-26. [Consulta: 3 desembre 2011].
  15. ↑ «El PSC creu que Collserola «s'assembla a Afganistan»». Nació Digital, 04-10-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  16. ↑ «Solidaritat no vol soldats espanyols a Collserola». Nació Digital, 16-09-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  17. ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 111. B-38.667-2009. 
  18. ↑ «El Govern declara la Serra de Collserola Parc Natural». Arxivat de l'original el 2011-08-18. [Consulta: 19 octubre 2010].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Baixas, Sergi. «Ada Colau, nova presidenta del Consorci del Parc Natural de Collserola». NacióDigital.cat, 05-01-2022. [Consulta: 5 gener 2022].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural de Collserola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_Natural_de_Collserola&oldid=34331228»