Can Selva
Can Selva | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | segles xvii i xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) | |||
Localització | C. Major, 44 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 20721 | |||
Can Selva és un masia ubicada al centre històric del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Actualment, és un monument protegit com a bé cultural d'interès local
Història
[modifica]La masia de Can Selva fou, en origen, una casa pairal construïda al segle xviii. durant el segle xix, quan era propietat de la família Ribó, va arribar a posseir una gran extensió de terra.[1] Concebuda inicialment com a edificació aïllada, va ser utilitzada com escola a finals del segle xix. Posteriorment es va adaptar amb una important transformació a la realitat del seu entorn urbà.
Descripció
[modifica]És una masia que inicialment devia ser de tres cossos, com la majoria de la zona. Té tipologia basilical -tot i que li manca un cos- amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dos vessants. La façana, arrebossada, té portal adovellat de punt rodó, finestres amb llinda i brancals de pedra i tres obertures de punt rodó en el pis superior. Manté la porta dovellada, la finestra del pis i les arcuacions de les golfes, totes de pedra, així com un rellotge de sol.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Santa Coloma de Gramenet: guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997, p. 26.
- ↑ «Can Selva (Santa Coloma de Gramenet)». Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. [Consulta: 18 desembre 2021].
- «Can Selva». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2021].
Notes
[modifica]- Santa Coloma de Gramenet: guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. P. 26