Capcigrany
|
No s'ha de confondre amb capsigrany. |
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Francesc Maspons i Anglasell |
| Llengua | català |
| Publicació | 1921 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Públic objectiu | infant |
Capcigrany és una novel·la infantil de Blai Einer (pseudònim de Francesc Maspons i Anglasell)[1] publicada inicialment al fulletó col·leccionable de la revista La Mainada[2] el 1921-22 i posteriorment editada en forma de llibre a Vic per Avel·lí Artís i Balaguer el 1922. Tant l'edició de fulletó com el llibre van comptar amb il·lustracions de Josep Serra i Massana. L'autor va dedicar la novel·la a la seva tia paterna, l'escriptora i folklorista Maria de Bell-lloc.
Argument
[modifica]
El llibre explica les aventures del follet Capcigrany, que viu al bosc de l'Aligué (a les Cingles de Bertí) amb els seus fills Blauet, Floc i Ala de Pinyó. El follet se sent vell, infeliç i incomprès dels seus fills i emprèn una recerca de la felicitat i la satisfacció que el durà a viure tot d'aventures i a conèixer un munt de personatges, tant animals i éssers màgics com humans. Les aventures culminaran a Castellcir, al Castell de la Popa.
La Biblioteca de La Mainada
[modifica]La Mainada[3] va ser una revista infantil que va aparèixer el 10 de juny de l'any 1921 i es va publicar fins al 23 de novembre del 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera la va clausurar Amb una periodicitat setmanal, va arribar a treure 129 números. L'editava i dirigia Avel·lí Artís i Balaguer i n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras.[4][5]
La revista va publicar també una col·lecció de novel·les infantils extenses —la Biblioteca de La Mainada[6][7]— que anaven apareixent setmanalment en forma de fulletó de 16 pàgines. Se'n van arribar a publicar set títols:
- Els camins de la sort, de R. Raventós
- Capcigrany, de Blai Einer (Francesc Maspons i Anglasell)
- Jovita, de J. Jesuald Bladé
- Les històries de l'oncle Scrooge, de G. Ll. Pla
- El penjoll d'or, de Montserrat Puigmal
- En Jan petit, de Montserrat Puigmal
Lèxic
[modifica]Com era habitual a la literatura infantil de l'època, Capcigrany està escrit en un llenguatge molt ric, acurat i elevat, amb gust per recollir aforismes, frases fetes, noms de plantes i animals... La gran riquesa de la seva prosa fa que formi part de la bibliografia de referència del Diccionari Català-Valencià-Balear,[8][9] que recull molt dels termes que hi apareixen i el cita en força ocasions en els exemples.
Referents geogràfics i llegendaris
[modifica]Les aventures del follet transcorren inicialment al terme de Bigues i Riells, població on hi ha la casa pairal dels Maspons. Són constants les referències a veïnats i masies del poble (el Rieral, Can Regasol, Can Sapera…) i els pobles del voltant (Can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana; el Clascar de Bertí, a Sant Quirze Safaja). L'acció de la novel·la, com ja s'ha dit, culmina i acaba a Castellcir. Això fa que qualsevol lector de la zona pugui reconèixer amb facilitat, fins i tot avui dia, els paisatges i els punts de referència. A més d'aquests referents geogràfics, a la novel·la apareixen altres personatges del llegendari català, com les dones d'aigua o el Fort Farell.
Actualitat de la novel·la
[modifica]Capcigrany, per la riquesa del seu estil i el seu lèxic, resultaria una obra molt difícilment accessible per a un infant d'avui dia. Dins els actes de commemoració del cinquantenari de la mort de Francesc Maspons i Anglasell, l'Ajuntament de Bigues i Riells ha editat una versió del llibre actualitzada però respectant al màxim l'original, a càrrec de l'escriptor Pau Joan Hernàndez.[10]
Referències
[modifica]- ↑ García Izquierdo, Jose´Manuel «Francesc Maspons i Anglasell. Polític, jurista, periodista (1872-1967)». Tesi doctoral. Universitat Ramon Llull.
- ↑ «La Mainada | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Mañâ, Teresa. 'En Patufet', cent anys. La revista i el seu impacte. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
- ↑ Francesc Espinet; Francesc Espinet i Burunat Notícia, imatge, simulacre: la recepció de la societat de comunicació de masses a Catalunya, de 1888 a 1939. Univ. Autònoma de Barcelona, 1997, p. 194–. ISBN 978-84-490-0787-3.
- ↑ Jordi Castellanos. En Patufet, cent anys: la revista i el seu impacte : simposi celebrat a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona el dia 11 de març de 2004. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 107–. ISBN 978-84-8415-664-2.
- ↑ «Biblioteca de La Mainada». www.xtec.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ «Revista infantil "La Mainada"». www.xtec.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ «Bibliografia». dcvb.iecat.net. Arxivat de l'original el 2016-07-20. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Perea, Maria Pilar. El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques. Barcelona / Palma: Edicions UIB / Institut d'Estudis Baleàrics / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011, p. 38.
- ↑ «L'ajuntament de Bigues i Riells i Gent i Terra reediten el Capcigrany de Francesc Maspons i Anglesell». [Consulta: 2 desembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Castillo, Montserrat, Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants (1905-1939), Barcelona: Barcanova, 1997 (p. 517)
- García Izquierdo, José Manuel. Francesc Maspons i Anglasell. Polític, jurista, periodista (1872-1967), tesi doctoral. Universitat Ramon Llull, 2016.
- Mañà, Teresa. "Les altres revistes infantils: 'La Mainada' i 'Jordi'", dins 'En Patufet', cent anys. La revista i el seu impacte, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2004 (p. 107-116)