Vés al contingut

Carles Batlle i Jordà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Batlle i Jordà
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, novel·lista, traductor Modifica el valor a Wikidata


Facebook: carles.batllejorda Instagram: batllejorda Modifica el valor a Wikidata

Carles Batlle i Jordà[1] (Barcelona 1963) és un dramaturg, novel·lista,[2] assagista, professor i traductor català.

Entre les seves obres dramàtiques, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia, Turquia, Txèquia, Grècia o Iran (l'obra ha estat traduïda a més d’una desena de llengües), Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica o Oblidar Barcelona, que va obtenir el prestigiós Premi Born 2008.

Pel que fa a novel·la, Kàrvadan. La llegenda de l'impostor, es va publicar la tardor de 2012 en català i castellà. És el primer volum d'una trilogia d'aventures ("fantasy") situada a l'Alta Garrotxa. La continuen Sota l'ombra del drac de pedra (2014) i De la sang dels blaus (2016). L’any 2022, ha publicat la novel·la històrica La doble vida d’Okita Sōji (Editorial Columna).

Ha traduït textos d’autors teatrals francesos com ara Jean-Yves Picq, Joseph Danan, David Lescot, Frédéric Sonntag, Marie Dilasser o Baptista Amann. També, conjuntament amb Yldiray Illeri, ha traduït l’autora turca Yesim Özsoy.

Finalment, com a assagista, ha escrit, entre altres, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (premi Crítica Serra d’Or, 2002) o El drama intempestiu. Per a una escriptura dramàtica "contemporània" (2020).

Ha estat director de l'Obrador, espai d'experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009 i director de la revista teatral Pausa durant més de deu anys (fins al 2017). També ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemania). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. L'any 2004 va ser seleccionat per presentar la seva obra Versuchung a l'Stückenmarkt de Berlín.

Actualment, Batlle és professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre i director de la revista acadèmica Estudis escènics.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La pàgina web que l'autor hi té és una font d'informació i de materials remarcable.[3]

Obres teatrals[4]

[modifica]
Títol Any de la primera estrena Lloc de la primera estrena Edicions
Sara i Eleonora 1995 Teatre Adrià Gual ("La Cuina") de Barcelona 1995, 2011
Les veus de lambu 2003 Sala Beckett de Barcelona 1999, 2001, 2003
Combat 1998 Sala Beckett de Barcelona 1999, 2000, 2002, 2005
Suite 2001 Sala Beckett de Barcelona 2000, 2001, 2003, 2004
Bizerta 1939 2006 Estrenada com a text radiofònic a COM.Ràdio 2002
Oasi - Lectura Dramatitzada 2003, 2008
La pilota i la formiga 2003 Mercat de les Flors de Barcelona 2003, 2004
Nits a Basora 2003 Teatre Principal d'Olot Inèdita
Temptació 2004 Teatre Nacional de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010
Trànsits 2007 Sala Beckett de Barcelona 2007, 2008, 2011
Oblidar Barcelona - Lectura Dramatitzada 2009, 2010, 2012
Zoom 2012 Sala Beckett de Barcelona 2010, 2012
Efecte Fournier (joc de cartes) 2012 Sala la Planeta 2012
Perseu - - 2014
Still life (Monroe-Lamarr) 2020 Teatre Nacional de Catalunya 2019, 2020
Teatre reunit. Carles Batlle (1995-2019) - - 2020
Nòmades (o El Camell Blau) - - 2020

Dramatúrgia

[modifica]

Carles Batlle ha fet varies adaptacions dramatúrgiques d'autors importants. Destaquen Pedro Almodóvar amb Jo, Patty Diphusa, juntament amb Mariona Anglada (1993); Harry Virtanen amb Nyam-Nyam (1994); Àngel Guimerà amb La festa del blat (1996); Ignasi Iglèsias amb La barca nova (2000); i Joaquim Ruyra amb Un ram de mar, juntament amb Pep Paré (2004).

Novel·les[5]

[modifica]

Posteriorment ha publicat:

Crítica literària[6]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Carles Batlle». [Consulta: 5 febrer 2021].
  2. «Carles Batlle i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Pòrtic». [Consulta: 31 gener 2021].
  4. «Obra». [Consulta: 3 febrer 2021].
  5. «Kàrvadan. La llegenda de l'impostor.». [Consulta: 3 febrer 2021].
  6. «Obra». [Consulta: 15 febrer 2021].