Carlet roig
Hygrophorus nemoreus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Hygrophoraceae | ||||||||
| Gènere | Hygrophorus | ||||||||
| Espècie | Hygrophorus nemoreus Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus nemoreus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El carlet roig,[2] carlet ros, escarlet roig, escarlet vermell o escarlet groc (Hygrophorus nemoreus) és una espècie típica de bolet del gènere Hygrophorus, amb les làmines molt separades i gruixudes.[3]
Descripció
[modifica]El barret, que mesura de 5 a 8 cm de diàmetre, és convex, una mica més aplanat en madurar i, de vegades, presenta un petit umbó al centre. La superfície és seca, lleugerament vellutada, sobretot vers el centre, i de color groguenc ocraci, més fosc com més proper és al disc central. Les làmines, com en totes les espècies del gènere Hygrophorus, estan molt separades i són gruixudes. Les d'aquesta espècie presenten un color blanquinós i de vegades tonalitats rosades; arriben a la cama i s'hi estenen lleugerament (subdecurrents), l'aresta és llisa i del mateix color. La cama és més pàl·lida que el barret, té forma cilíndrica i mesura 3-5 x 0,5-1,5 cm. A la part superior, la superfície és granulosa i de color blanquinós. La carn també és blanquinosa, groguenca sota la cutícula, i té un sabor agradable. El bolet desprèn una olor fúngica. Les espores són el·lipsoïdals, mesuren 5,5-7,5 x 3-4,5 µm i tenen la superfície llisa.[3][4]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Viu principalment en alzinars i rouredes, encara que també pot fer-ho sota d'altres planifolis. Es tracta d'una espècie relativament comuna, la qual es troba a la tardor (entre el setembre i el desembre) i entre 200 i 1.000 m d'altitud.[3] És present a la Gran Bretanya (incloent-hi Irlanda del Nord), Noruega,[1] França[5] i Espanya (Astúries,[6] el Berguedà,[7][8] la Serralada Litoral Catalana[9] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró).[10]
Confusió amb altres espècies
[modifica]Es pot confondre amb altres espècies del mateix gènere, com Hygrophorus pseudodiscoideus i Hygrophorus arbustivus, de tons més foscos. Hygrocybe pratensis se'n distingeix pel seu barret (més ataronjat i glabre).[3]
Observacions
[modifica]És comestible[11][3] i es corca fàcilment.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 144.
- ↑ Fichas micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
- ↑ Société Mycologique du Poitou Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ Laura Llorens-Van-Waveren i Jaume Llistosella, 2005. Fongs de Gréixer. Revista Catalana de Micologia, vol. 27: 131-151. [1]
- ↑ Rocabruna, A., M. Tabarés, J. Ballarà i J. Vila, 1994. Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Prepirineus de Catalunya. Revista Catalana de Micologia, 16-17: 47-86, Barcelona.
- ↑ Núria Benaiges, Imma Valls i Jordi Corbera, 2012. Fongs recol·lectats a la Serralada Litoral Central durant els darrers vint anys. II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Pàgs. 327-360. Diputació de Barcelona i Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. [2]
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Grünert, H.; Grünert, R.; VV. AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. Pàg.. 50. ISBN 8487535119
- ↑ Isona.org (català)
Enllaços externs
[modifica]
- NaturePhoto (castellà)
- YouTube
- Flors Silvestres de Catalunya Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
- RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Flickr