Carlos González Rothwoss
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 març 1865  Burgos (Espanya) | ||
| Mort | valor desconegut | ||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 26 gener 1918 – 12 març 1919 ← Ramón Auñón y Villalón – Carles Emili Montañès i Criquillion → | |||
 Diputat a Corts | |||
| 11 juliol 1903 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Salas de los Infantes | |||
| Governador civil de Barcelona | |||
| 3 abril 1903 – 2 juliol 1905 ← Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz – Julio Fuentes y Forner → | |||
| Diputat a Corts | |||
| 2 juny 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Cuba | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Premis | |||
_(cropped).jpg)
Carlos González Rothwoss (Burgos, 24 de març de 1865 - ?) va ser un polític i advocat espanyol, diputat al Congrés dels Diputats i governador civil de la província de Barcelona en dues ocasions durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
[modifica]Nascut en Burgos el 24 de març de 1865, va estudiar a Madrid la carrera de Dret, on es va doctorar.[1] Va ser elegit diputat a les Corts de la Restauració pel districte de Santiago de Cuba en les eleccions de 1896[2] i pel de Salas de los Infantes a les eleccions de 1903, 1905 i 1907.[3][4][5] Afí a Antoni Maura,[6] va exercir de governador civil de la província de Barcelona entre abril de 1903 i juliol de 1905.[7] Va haver de bregar amb la primera gran vaga dels constructors de calçat de Barcelona en l'estiu de 1903.[8] Va dur a terme durant el seu primer mandat una contundent actuació contra la violència sindical, fins i tot després d'una relativa tranquil·litat en 1904.[9] Nomenat en 1909 primer comissari general d'Assegurances,[1][1] va ser rellevat en el càrrec per Julio Burell y Cuéllar.[10]
Va exercir el càrrec de governador civil de Barcelona per segona vegada entre gener de 1918 i març de 1919.[11] Durant el seu mandat va recolzar al capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch i Carrió en l'aplicació de la llei marcial a Barcelona entre desembre de 1918 i gener de 1919,[12] i va haver de bregar amb la vaga de la Canadenca, adoptant un rol intransigent a l'hora de tractar amb els vaguistes.[13] Desacreditat com a autoritari, va ser reemplaçat per Carles Emili Montañès i Criquillion.[14] Va ser membre del primer patronat del Museu Municipal de Madrid (1927).[15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Excmo. Sr. D. Carlos González Rothwos. Comisario general de seguros». Revista Ilustrada de Banca Ferrocarriles, Industria y Seguros [Madrid], 25-03-1909, pàg. 104. ISSN: 2174-6621.
- ↑ «González Rothwoss, Carlos. 39. Elecciones 5.4.1896». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ «González Rothwoss, Carlos. 43. Elecciones 30.4.1903». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ «González Rothwoss, Carlos. 44. Elecciones 10.9.1905». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ «González Rothwoss, Carlos. 45. Elecciones 21.4.1907». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ González Calleja 1998, p. 319 ; Smith 2007, p. 291.
- ↑ Risques Corbella, 1994, p. 566.
- ↑ Delhom, 2015.
- ↑ Marinello Bonnefoy, 2014, p. 170.
- ↑ «El relevo del Comisario general de Seguros». Ilustración Financiera [Madrid], 20, 11-1909, pàg. 212. ISSN: 2253-6019.
- ↑ Risques Corbella, 1994, p. 567.
- ↑ Smith, 2007, p. 291.
- ↑ Meaker, 1974, p. 158-159.
- ↑ Barri Alonso, 1996, p. 77.
- ↑ Alaminos López, 2001, p. 512.
Bibliografia
[modifica]- Alaminos López, Eduardo «La colección municipal de arte contemporáneo de Madrid. Una colección y un museo en formación». El arte español del siglo XX: su perspectiva al final del milenio. Instituto de Historia; Consell Superior d'Investigacions Científiques [Madrid], 2001, pàg. 511-528.
- Barrio Alonso, Ángeles. El sueño de la democracia industrial: sindicalismo y democracia en España, 1917-1923. Santander: Servicio de Publicaciones Universidad de Cantabria, 1996. ISBN 84-8102-140-7.
- Delhom, Joël «La primera gran huelga de los constructores de calzado de Barcelona en 1903». Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 2, 2015. DOI: 10.4000/ccec.5508. ISSN: 1957-7761.
- González Calleja, Eduardo. La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917). Madrid: Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1998. ISBN 84-00-07778-4.
- Marinello Bonnefoy. Sindicalismo y Violencia en Catalunya 1902-1919. Bellaterranombre=Juan Cristóbal: Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.
- Meaker, Gerald H. The Revolutionary Left in Spain, 1914-1923. Stanford: Stanford University Press, 1974. ISBN 0-8047-0845-2.
- Risques Corbella, Manel. El Govern Civil de Barcelona al segle XIX: desenvolupament institucional i acció política (Annexos). (dirigida por Borja de Riquer i Permanyer). Barcelona: Universidad de Barcelona, 1994.
- Romero Salvadó, Francisco J. Building Alliances against the New? Monarchy and the Military in Industrializing Spain. En: Helen Graham (Ed.). Bloomsbury Publishing, 2016, p. 49-68.
- Smith, Angel. Anarchism, Revolution, and Reaction: Catalan Labour and the Crisis of the Spanish State, 1898-1923. Nueva York y Oxford: Berghhan Books, 2007. ISBN 1-84545-176-7.
