Vés al contingut

Carlos d'Alessio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlos d'Alessio
Biografia
Naixement20 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1992 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort per sida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata - 1992 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0018166 IBDB: 89811 TMDB.org: 13683
Spotify: 5tj60o8qX6VLwdc9zaVvqF Last fm: Carlos+d%27Alessio Musicbrainz: a21e0301-c740-417e-a25e-97321fa46b28 Discogs: 722815 Allmusic: mn0001257760 Modifica el valor a Wikidata

Carlos d'Alessio (Buenos Aires, 20 de desembre de 1935 – 12è districte de París, 14 de juny de 1992) va ser un compositor francès d’origen argentí.

Les seves creacions s'inspiren sovint en cançons populars d'Amèrica Llatina o en danses populars: valsos, javes, rumbes, tangos. Música de vegades repetitiva i tocada al piano sol o en petits grups. La seva música és inseparable de les pel·lícules de l'escriptora Marguerite Duras.[1]

Biografia

[modifica]

A Argentina, va estudiar arquitectura. es va interessar pel cinema i va aprendre música amb Guillermo Graetzer. S'uneix a un grup de teatre per compondre la música de les obres creades.

El 1962, es va traslladar a Nova York i va entrar enmig de l'avantguarda, aleshores en plena efervescència creativa. El 1972 va viatjar a París on va conèixer el dramaturg i dibuixant argentí Copi. Col·labora amb Alfredo Arias —també de Buenos Aires — fundador de la companyia de teatre, TSE.

El 1973, va cridar l'atenció de la novel·lista Marguerite Duras, que s'havia convertit en directora de cinema. Es va convertir en el seu compositor favorit i la música de la pel·lícula India Song el va fer popular. “La música de Carlos d'Alessio […] m'envolta, m'habita com el primer minut que vaig escoltar la música d'aquest home. " ella diu. La seva col·laboració va resultar fructífera i va durar fins a la seva darrera pel·lícula, Les Enfants, rodada el 1985.

El 1986, va crear l'espectacle Home Movies al Théâtre de la Ville de París, amb la participació de la ballarina-coreògrafa Caroline Marcade. Aleshores Jean-Pierre Jeunet també el va demanar, per a un curtmetratge (Foutaises, 1989), després per a la seva primera pel·lícula popular, Delicatessen, produït amb Marc Caro l'any 1991. Aquest serà el seu darrer treball. Va morir a causa de la SIDA l'any següent.[2]

Música per al teatre

[modifica]
  • Luxe, d’Alfredo Arias, 1973.
  • L’Étoile du Nord, d’Alfredo Arias, 1974.
  • Omphalos Hôtel, de Jean-Michel Ribes, 1975.
  • L'Éden Cinéma, de Marguerite duras, 1977.
  • Succès, de Javier Arroyuelo et Rafael Lopez-Sanchez, 1978

Música de cinema

[modifica]

Enregistrements

[modifica]
  • India Song, Luxe, Home Movies et autres musiques de films et de scènes. Album 2 CD, Le Chant du Monde 2741745.46 (2009)
  • Luxe et Autres Musiques de Scène. 1 LP, Le Chant du Monde, LDX 74852.
  • Home Movies - Le Disque. 1 LP, Le Chant du Monde, LDX 74864, 1986.
  • India song et autres musiques de films. 1 CD, Le Chant du Monde, 1991.
  • Delicatessen. Bande originale du film de Jeunet et Caro. 1 CD, Remark 1991.
  • Un vague extrêmement précis. Composition musicale sur des textes de Duras, créé au Festival de La Roque-d'Anthéron le 8 août 1985. Récitants : Delphine Seyrig et Sami Frey. 1 CD, INA mémoire vive, 1997.

Premis i nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carlos d'Alessio a Crónica Global
  2. ↑ Carlos d'Alessio, el compositor que fascinó a Marguerite Duras, El País, 18 de juny de 1992
  3. ↑ Sitges repite un premio de Cannes, La Vanguardia, 13 d'octubre de 1991
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_d%27Alessio&oldid=32061216»