Joan VI de Portugal
_-_cores_compensadas.jpg)
.svg)
Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).[1]
Família
[modifica]Fill de la reina Maria I de Portugal i del rei Pere III de Portugal, essent net del rei Josep I de Portugal i de la infanta Maria Anna Victòria de Borbó per part de mare, mentre que per part de pare ho era del rei Joan V de Portugal i de l'arxiduquessa Maria-Anna d'Àustria.[2]
El 9 de juny de 1785 es casà a Lisboa amb la infanta Carlota Joaquima d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i la seva esposa, la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. S'instal·laren a Lisboa i tingueren els següents fills:[2]
- SAR la infanta Maria Teresa de Portugal (1793 - 1874), casada en primeres núpcies amb l'infant Pere d'Espanya i en segones núpcies amb el pretendent carlista, Carles Maria Isidre de Borbó.
- SAR l'infant Francesc Antoni de Portugal, nat al Palau de Queluz el 1795 i mort a Lisboa el1801.
- SAR la infanta Maria Isabel de Portugal, nascuda al Palau de Queluz el 1797 i morta a Madrid el 1818. Fou casada el 1816 amb Ferran VII d'Espanya
- SM el rei Pere IV de Portugal, nascut el 1798 a Lisboa i mort el 1834 al Palau de Queluz. Es casà en primeres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria i en segones núpcies amb la princesa Amèlia de Beauharnais.
- SAR la infanta Maria Francesca de Portugal, nascuda al Palau de Queluz el 1800 i morta el 1834 a Alverstoke Rectory (Anglaterra). Es casà amb l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlista al tron d'Espanya.
- SAR la infanta Isabel Maria de Portugal, nascuda el 1801 a Lisboa i morta el 1876 a Lisboa.
- SM el rei Miquel I de Portugal, nascut el 1802 al Lisboa i mort el 1866 a Jagdschloß Karlshöhe bei Bronnbach (Anglaterra). Es casà amb la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg
- SAR la infanta Anna de Portugal, nascuda al Palau de Mafra el 1806 i morta a Roma el 1857. Es casà l'any 1827 al Palau de Queluz amb l'aristòcrata portuguès Nuño Jose Severo de Mendoça Rolim de Moura Barreto, duc de Loulé.
Ascens al tron
[modifica]
L'any 1792 assumí la corona portuguesa, com a regent, arran del nombrosos problemes mentals de la seva mare, la reina Maria I de Portugal.[3] Descobriments posteriors afirmen que aquests desordres foren causats per la porfíria,[4] malaltia bastant comú entre algunes cases reials com la portuguesa, l'anglesa o la hannoveriana,[5] consistent en la barreja de la sang i de l'orina.[6]
L'any 1807 la família reial portuguesa, fugint de les tropes napoleòniques que havien envaït Portugal, s'instal·là al Brasil, fent de la ciutat de Rio de Janeiro la capital de l'Imperi Portuguès. En aquesta ciutat, l'infant Joan de Portugal esdevingué un príncep d'idees gairebé liberals. Mentrestant a Portugal, els anglesos aconseguiren expulsar els francesos el 1809 i començà l'entrada d'idees liberals, durant dotze anys, els anglesos dominaren com una autèntica colònia Portugal.[7][8][9] Al Brasil, declarà la llibertat de comerç, obrí el port a tots els països,[10] i elevà l'estatus jurídic del Brasil colonial fins a igualar-lo amb el de Portugal, anomenant el regne Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve.[11] Amb la mort de la seva mare, el 1816 no fou declarat rei immediatament, hagué d'esperar fins al 6 de febrer de 1818.[2]
Tot i la derrota de Napoleó, Joan VI decidí quedar-se al Brasil, i no fou fins que esclatà una revolució a la ciutat de Porto que decidí viatjar fins al continent europeu, tot i que el seu hereu, el príncep Pere, va quedar-s'hi en representació de la corona. L'any 1821 el Rei arribà a Portugal i en contra de l'opinió generalitzada de què lluitaria en contra de la revolució liberal, el monarca jurà la Constitució portuguesa en la qual es materialitzava la desarticulació del Tribunal del Sant Ofici, s'abolia la censura i es creava el Banc de Lisboa.[12]
L'infant Pere, que restà al Brasil, decidí declarar 7 de setembre de 1822 la independència del Brasil, i s'autoproclamà emperador.[13] Fins i tot el rei liderà la desarticulació d'un cop d'estat de caràcter absolutista liderada per la seva muller, la reina Carlota Joaquima d'Espanya i pel seu fill el príncep i després rei Miquel I de Portugal el 1823.[14] El 1826 el monarca moria a Lisboa. Al llarg del seu regnat es consolidà la divisió de Portugal i del Brasil en dos estat independents. La seva mort iniciada una intensa disputa successòria a Portugal que acabà amb l'entronització de la seva neta, la infanta i després reina Maria II de Portugal.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Joan VI de Portugal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «D. João VI» (en portuguès). Portugal, Dicionário Histórico. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Pedreira i Costa, 2008, p. 59-63.
- ↑ «XXIII Maria I: the Peninsular War». A: A history of portugal (en anglès). CUP Archive, 1947-01-19.
- ↑ Röhl, John C. G.; Hunt, David; Warren, Martin. Purple Secret: Genes, "madness" and the Royal Houses of Europe (en anglès). Bantam, 1998. ISBN 978-0-593-04148-2.
- ↑ Lane, N «Born to the Purple: the Story of Porphyria» (en anglès). Health: Scientific American, 2002; Des 16, pàgs: 5. Arxivat de l'original el 26 de gener 2017 [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Andrade, Maria Ivone de Ornellas de. "O reino sob tormenta". In: Marques, João et alii. Estudos em homenagem a João Francisco Marques, Volume I. Universidade do Porto, sd, pp. 137-144
- ↑ «Invasões francesas e ideias liberais em Portugal» (en portuguès de Portugal). Rádio e Televisão de Portugal. Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ «Regência Inglesa» (en portuguès). Infopédia. Porto Editora. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ «A transferência da Corte Portuguesa para o Brasil» (en portuguès). Brasil Escola. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ Bandeira, 2000, p. 423-425.
- ↑ Ribeiro, José Eustáquio «As Cortes de Lisboa e a crise política de 1821-1822 na historiografia DOI 10.5216/o.v12i2.21478». OPSIS, 12, 2, 20-12-2012. Arxivat de l'original el 2013-11-06. DOI: 10.5216/o.v12i2.21478. ISSN: 2177-5648 [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ «Pere I del Brasil». GEC. Arxivat de l'original el 2024-08-21. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Cardoso, António Barros «Liberais e absolutistas no Porto (1823-1829)» (en portuguès). Estudos em homenagem ao professor doutor José Marques. Departamento de Ciências e Técnicas do Património / Departamento de História. Universidade do Porto, 2006, pàg. 262-269.
- ↑ Soriano i Baril, 1866, p. 117-123.
Bibliografia
[modifica]
- Bandeira, Moniz. O feudo: a Casa da Torre de Garcia d'Avila : da conquista dos sertões à independência do Brasil (en portuguès brasiler). Civilização Brasileira, 2000. ISBN 978-85-200-0523-1.
- Pedreira, Jorge; Costa, Fernando Dores. D. João VI : um príncipe entre dois continentes (en portuguès). São Paulo: Companhia das Letras, 2008. ISBN 978-85-359-1189-3.
- Soriano, Simão José da Luz; Baril, V. L. (Comte de la Hure). História de el-rei D. João VI, Primeiro rei constitucional de Portugal e do Brazil, em que se referem os principaes actos e occorrencias do seu governo, bem como algumas particularidades da sua vida privada. Lisboa Typ. Universal, 1866.
| Precedit per: Josep II de Bragança |
Príncep del Brasil 1792 – 1816 |
Succeït per: — |
| Precedit per: Maria I la Pietosa com a reina |
Regent de Portugal 1788 – 1816 |
Succeït per: Pere I del Brasil i IV de Portugal com a rei |
| Precedit per: Maria I la Pietosa |
rei del Brasil 1816 – 1822 |
Succeït per: Pere I del Brasil |
| Rei de Portugal 1816 – 1826 |
Succeït per: Pere I del Brasil i IV de Portugal |
 Borgonya (1139-1385) | _-_Lesser.png) | |
|---|---|---|
 Avís (1385-1580) | ||
 Habsburg (1580-1640) | ||
 Bragança (1640-1853) | ||
.svg){kind=small} Bragança-Wettin (1837-1910) | ||
