Palau Nadal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i fàbrica  | |||
| Part de | carrer de Montcada | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Montcada, 14 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40493 | |||
| Id. Barcelona | 416 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu de Cultures del Món | |||
El Palau Nadal és un edifici situat al carrer de Montcada, 14 de Barcelona, catalogat com bé cultural d'interès local.[1][2] Des de l'any 2015 acull el Museu de Cultures del Món, conjuntament amb el veí Palau del Marquès de Llo.[1]
Història
[modifica]L'edifici conegut com a Casa o Palau Nadal està format per la unió de dues finques originalment separades: la més gran, situada a la banda dreta o septentrional, i una més petita, a la banda esquerra o meridional,[3] la propietat de les quals fou reunida el 1637 pel gironí Jeroni de Nadal i Moner.[4][5] La seva neta Maria de Nadal i Despujol[6] es va casar amb Marc d'Olives i Martí[7] i es traslladaren a Ciutadella de Menorca, on nasqueren l'hereu Jaume d'Olives i de Nadal,[8] el seu fill Gabriel d'Olives i Esquella[9] i el seu net Bernat d'Olives i de Martorell,[10] que el 1770 va establir en emfiteusi la propietat als germans Fèlix i Francesc de Magarola, amb la imposició d'un cens de 315 lliures anuals i l'obligació d'invertir-hi 4.000 lliures en el termini de 5 anys.[11][12] El 1789, Josep Francesc de Magarola i Olzina, hereu de Fèlix, va demanar permís per a reformar i unificar-ne la façana, segons un projecte[13][14] del que només es va realitzar la portalada classicista i els balcons del primer pis.[15]
El 1804, i per a poder retornar uns crèdits concedits als germans Magarola, Antònia Margarit, vídua de Francesc de Magarola, el seu fill Francesc Xavier de Magarola i Margarit, Maria Rosa Casani, vídua de Josep Francesc, i Bonaventura de Magarola, tutor dels menors d'aquest, vengueren la finca al fabricant d'indianes Gabriel Bonaplata i Roig (†1837)[16] per 39.000 lliures barcelonines.[17][18][19] En el Padró General de fabricants del 1829, la seva fàbrica tenia 2 taules d'estampar.[20] El 1837, després de la seva mort, el seu nebot Salvador Bonaplata i Corriol, Pere Codina i Valentí Esparó, tutors dels seus fills menors d'edat, van demanar permís per a convertir una finestra en porta d'escala de veïns.[21][20]
Posteriorment, s'hi van establir diferents entitats, com ara societats recreatives, excursionistes i socials. El 1967 fou expropiat per l'Ajuntament de Barcelona i el 1971 en va iniciar les obres de rehabilitació, que van implicar grans modificacions, com ara l'ampliació de la galeria de solana, eliminant la torre original, i la modificació d'algunes obertures; així mateix, es va afegir la galeria de la primera planta del pati principal.[15]
El 27 de maig del 1997 s'hi va inaugurar el Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona, que va ocupar la finca fins al 2012.[1]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa (amb testimonis d'un antic soterrani), un pis intermedi, la planta noble i un segon pis. El conjunt es cobreix amb un terrat pla transitable, a excepció de la crugia del carrer de Montcada i un cos cap a la banda posterior, que ho fan amb una teulada en vessant.[1]
La façana destaca per la presència d'elements estilísticament molt dissemblants de diferents èpoques. És especialment a la planta baixa on es poden observar més clarament els testimonis estructurals i materials dels diferents projectes arquitectònics. Així, a l'eix central d'aquest frontis es localitza una gran portalada neoclàssica de pedra amb un arc central adovellat, el qual queda flanquejat a sengles costats per dos parelles de pilastres amb basa i capitell dòric que sostenen un entaulament també d'ordre dòric que es corona amb una motllura esculpida. La clau de l'arc destaca per la seva monumentalitat, tot disposant d'una major grandària respecte de la resta de peces, augmentada aquesta per l'escut central que hi presenta. L'entaulament de la portalada serveix de base al balcó central del primer pis, el qual comparteix part de la dita estructura per configurar la seva volada.[1]
A la planta baixa es conserva també una altra portalada en forma d'arc de mig punt rebaixat i una finestra motllurada amb arc conopial que imposta en dues mènsules amb els busts d'un home i d'una dona, suposadament retrats del mercader Rafael Jeroni Bruch i la seva esposa Joana Vila (segle xvi),[22][15] moment en què s'haurien construït els estudis en un nivell intermedi entre la planta baixa i la noble. Tanmateix, a sota del balcó més proper a la mitgera amb el Palau del Marquès de Llo és visible el testimoni d'una finestra de similars característiques a la ja esmentada i que actualment es troba cegada.[1] El darrer pis conserva en aquesta zona l'estructura torrejada de l'edifici medieval, i a continuació s'hi desenvolupa una solana o galeria amb pilars de pedra octogonals, restaurada a la segona meitat del segle xx.[1]
Les finestres de la planta noble que s'obren al carrer de Montcada destaquen per la seva fesomia purament barroca, amb llinda recta i muntants motllurats, obertes a un balcó en voladís.[1]
A l'interior de l'edifici destaca especialment el pati descobert, al voltant del qual s'articulen i obren les estances dels diversos nivells. Tant a la planta baixa com al primer pis, només en queden alguns testimonis d'obertures barroques (portes amb llinda recta i brancals motllurats) que queden vistes a sota dels arrebossats foscos que recobreixen les divisions de les diferents sales d'exposició del museu que actualment acull l'edifici.[1]
El pati descobert és un espai quadrangular de reduïdes dimensions, molt probablement fruit de les intervencions que n'haurien reduït considerablement l'amplària. Aquest supòsit de l'existència d'un pati de majors dimensions es justifica en la presència a la paret més oriental d'un arc adovellat de pedra que es correspondria molt probablement amb la volta de l'escala medieval que conduïa cap al primer pis. Actualment, només es conserva aquest arc, el qual ha quedat fossilitzat en un mur (probablement de construcció barroca) on s'obre a la planta baixa una porta que comunica amb una sala annexa, unes finestres de llindes rectes i muntant motllurats a la primera i una finestra de similar fesomia i mides més reduïdes al segon pis.[1] Afrontada a aquest mur, es desenvolupa al primer pis una galeria d'arcs apuntats que imposten en columnes d'esvelt fust i capitell troncopiramidal amb motius florals, model que es pot emmarcar en unes cronologies relatives del segle xvi i que és molt similar al del veí Palau Aguilar (núm. 15). Aquest element hauria substituït la tribuna medieval i la seva construcció estaria relacionada amb la dels estudis, localitzats en aquesta mateixa crugia.[1]
El gran arc de planta baixa localitzat a la crugia frontal es podria emmarcar en cronologies barroques i la seva construcció es podria relacionat també amb la de l'actual escala d'accés a la planta noble, coberta amb voltes d'aresta, des de la qual es dona accés als estudis.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Palau Nadal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Palau Nadal. Museu d'Art precolombí». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 437.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 450.
- ↑ «Jerónimo de Nadal y Moner». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «María de Nadal y Despujol». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «Marcos de Olives Martí». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «Jaime de Olives y Nadal». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «Gabriel de Olives y Squella». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «Bernardo-José de Olives y Martorell». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 422v-428, 7-12-1770.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 695.
- ↑ «Josef Francisco Magarola. Comerciant. Montcada. Casa. Reedificar la façana». C.XIV Obreria C-51/1789-104. AHCB, 06-05-1789.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 267.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «L’edifici Seu Montcada». www.barcelona.cat. Museu Etnològic i de les Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Gabriel Bonaplata Roig». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ AHPB, notari Josep Gerau Sayrols, manual 1.114/30, f. 427-430, 11-12-1804.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-01-1830, p. 29.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 227-228.
- ↑ 20,0 20,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 229.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-126, 30-05-1837.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 440.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 9788491562160.
- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020, p. 436-454. ISBN 978-84-9156-257-3.
- Florensa i Ferrer, Adolf. La calle de Montcada. Ajuntament de Barcelona, 1959.
Enllaços externs
[modifica]- «Palau Nadal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Nadal». UPCommons.