Vés al contingut

Casa-fàbrica Cantarell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Casa-fàbrica Vernis-Cantarell.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Cantarell
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasses de Sant Pere, 26, Rec Comtal, 2 i Ocells, 1 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 21″ N, 2° 10′ 47″ E / 41.38909°N,2.17969°E / 41.38909; 2.17969

La casa-fàbrica Cantarell és un edifici situat als carrers de les Basses de Sant Pere, 26, Rec Comtal, 2 i Ocells, 1 bis de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1]

Història

[modifica]

El 1708, el tintorer de draps de llana Lluís Cantarell va adquirir una propietat en subhasta pública,[2] i el 1733, va sol·licitar l'establiment d'una palanca sobre el Rec Comtal.[3] La indústria fou continuada pel seu fill Jacint i el seu net Lluís Cantarell i Roure,[4][5] que el 1752 es va casar amb Cecília Pujol i Prunés,[6][5] germana del comerciant Ramon Pujol i Prunés (vegeu casa-fàbrica Escuder).[4][7] El 1777, va demanar permís per a reformar la seva casa, remuntar-hi un tercer pis, posar balcons al segon, així com guarda-rodes i estenedors.[8] El 1786 es presentava com l'únic fabricant de serafines[9] a Barcelona,[10] i el 1789 va ser cònsol del gremi de tintorers.[10]

Tanmateix, l'inici de la Guerra Gran el 1793 va estroncar-ne la trajectòria, i el 1795 va fer fallida.[7] Aquell mateix any, es van segregar les finques núms. 5, 9 i 11 del carrer d'en Cortines, establertes en emfiteusi als blanquers Josep Grilló,[11] Lluís Ribas,[12] i Josep Baladia i Masferrer (vegeu casa-fàbrica Baladia),[13] i el 1796, va posar en venda la finca, la palanca sobre el Rec i els censos per a pagar els creditors.[14] El 1807, ell i el seu fill Jacint Cantarell i Pujol (casat amb Eulàlia Aimar, filla del també tintorer Francesc Aimar)[15] vengueren la finca núm. 24 del carrer de les Basses de Sant Pere a Salvador Solà.[16][5] El 1811, el prevere Domènec Vivet, beneficiat de Sant Pere de les Puel·les i procurador de les menors Maria Paula (casada amb el també tintorer Jaume Aimar), Ramona, Cecília (o Maria) Antònia i Maria Francesca Cantarell i Pujol,[17] va demanar permís per a obrir-hi una botiga,[18] i novament el 1819 per a remuntar un tercer pis al carrer de les Basses de Sant Pere, segons el projecte del mestre de cases Jaume Serra i Bosch.[19]

El 1856, els descendents de les germanes Cantarell i Pujol, encapçalats per Lluís Sala i Cantarell, van vendre la finca a l'argenter i joier Josep Carreras i Aragó[5][17] (1828-1868),[20] que el 1863 la faria reformar a càrrec del mestre d'obres Felip Ubach, amb la remunta d'un quart pis i la construcció d'una nova escala de veïns, canviant la distribució dels pisos.[21] El 1929, el seu fill Josep Rafael Carreras i Bulbena (1860-1931)[22] va demanar permís per a obrir-hi dues finestres i reconstruir les llosanes dels balcons del primer pis al carrer del Rec Comtal, segons el projecte de l'arquitecte Josep Masdéu.[23]

Quarteró núm. 37 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Francesc Duran 9-7-1708.
  3. ↑ «Autos sobre establecimiento solicitado por Luís Cantarell, tintorero, vecino de Barcelona, de una palanca en el Rec Comtal, cerca de la calle Sant Pere més Baix». REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos 1733, nº 1, Nn. ACA, 1733.
  4. ↑ 4,0 4,1 Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII: la estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 424. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 AHPB, notari Joaquim Fontrodona, manual 1.326/7, f. 71-95v, 22-3-1856.
  6. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, 23-6-1752. Capítols matrimonials de Lluís Cantarell i Cecília Pujol,
  7. ↑ 7,0 7,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  8. ↑ «Lluis Cantarell. Tintorer de draps. Plaça de Sant Pere. Afegir un pis, posar balcons, obrir portes, posar estenedors i guarda-rodes». C.XIV Obreria C-13/1777-8. AHCB, 20-01-1777.
  9. ↑ «serafina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ 10,0 10,1 Molas i Ribalta, 2013, p. 231.
  11. ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, manual 1.123/18, f. 117-120v, 24-5-1795.
  12. ↑ AHPB, notari Francesc Joan Eliasi Bosch, manual 1.123/18, f. 197-202v, 6-7-1795.
  13. ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, f. 105-110, 17-4-1795.
  14. ↑ Diario de Barcelona, 03-03-1796, p. 256. 
  15. ↑ Molas i Ribalta, 2013, p. 232.
  16. ↑ AHPB, notari Josep Gualba i Roig, 5-4-1807.
  17. ↑ 17,0 17,1 Diario de Barcelona, 08-08-1862, p. 7038-7039. 
  18. ↑ «Domènec Vivet. Prevere beneficiat de Sant Pere de les Puelles i procurador de les hereves de Lluís Cantarell. Basses de Sant Pere. Casa. Obrir una porta per fer una botiga». C.XIV Obreria C-104/1811-011. AHCB, 29-10-1811.
  19. ↑ «Domènec Vivet. Prevere i encarregat de la casa del difunt Lluís Cantarell. Basses de Sant Pere 1. Casa. Aixecar un tercer pis, obrir una finestra i convertir-ne una en balcó». C.XIV Obreria C-114/1819-093. AHCB, 27-09-1819.
  20. ↑ «Família Carreras». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art i Arqueologia a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
  21. ↑ AMCB, Q127 Foment 1384 C, 19-7-1863.
  22. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 354. 
  23. ↑ AMCB, Q127 Foment 1755/1929, 05-1929.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Cantarell&oldid=33909827»